dissabte, 27 de desembre de 2008

Ilex aquifolium





e nom popular Boix grèvol, (Acebo en castellà) el fem servir per adornar la llar durant les festes de Nadal. Les fulles, coriàcies, són d'un verd fosc que contrasta amb el vermell dels seus fruits. Són el principal atractiu d'aquest arbust que creix en els boscos mediterranis, tot i que es desenvolupa millor en climes atlàntics. Prefereix la mitja ombra i terrenys un pel àcids i humits però que drenin bé.
Els fruits són verinosos per l'home però no pels ocells. És una espècie dioica. Això vol dir que hi ha plantes mascles i femelles, aquestes últimes són les que fan les baies vermelles.

Si el voleu tenir al jardí, doncs, assegureu-vos que la planta femella te parella, si no poques boletes vermelles veureu a l'hivern.

Es tracta d'una espècie protegida. No la podem collir del bosc. El trobarem en vivers i centres de jardineria. També hi ha una varietat amb el contorn de les fulles color blanc o grog.
Si en voleu saber més a la Wikipedia hi ha un bon recull d'informació.
Bones festes i millor any nou

divendres, 19 de desembre de 2008

Eucaliptus globulus





'he vist molts cops, a prop d'edificis i construccions, cosa que fa pensar que malgrat la seva grandària no malmet amb les arrels els fonaments d'aquests. Si que poden ser una molèstia les seves branques, si estan molt a prop de finestres i balcons.

També se l'anomena "Arbre de la salut"

Qui no ha fet alguna vegada, inhalacions de vapors d'eucaliptus per guarir refredats i congestions de les vies respiratòries?

S'ha d'agafar un grapat de fulles (només les fulles segons Pío Font Quer a "Planta Medicinales el Dioscórides renovado") assecades a l'ombra i posar-les, a trossets, en aigua bullint, després, ja sabeu, una tovallola per sobre el cap i a respirar els vapors.

Es poden prendre en infusió. En aquest cas s'han d'agafar una o dues fulles tallades a trossets petits, per cada tassa d'aigua bullint. Millor posar-hi una mica de mel o sucre per endolcir-ho. No s'han de prendre més de dues tasses al dia, podria provocar gastroenteritis i/o dificultats respiratòries.
És originari d'Australia i Tasmània, de creixement rapit, cosa que junt amb la idoneïtat de la seva fusta per a fer pasta de paper, l'ha convertit en un cultiu industrial en llocs temperats amb un bon règim de pluges (Galícia , Astúries).

Per la composició de les fulles (molts olis i tanins) que no es descomponen i la gran absorció d'aigua que fan les arrels, gairebé no creix res al voltant d'aquests arbres, això fa que en grans extensions d'aquest cultiu canviï la flora i es desplaci la fauna autòctona d'aquests indrets. Amés la seva fusta crema amb facilitat, pel que representa un risc alt d'incendi.

Teniu informació més extensa al respecte a: Amics arbres- Arbres amics
Hi ha més de 300 espècies determinades, totes i cada un tenen les seves raons per ser interessants. Hi ha espècies que poden fer 30 o 40 metres i altres que son arbustives o nanes.

Per veure-les visiteu la pàgina: InformationsZentrum.Eucaliptus
La introducció de l'Eucaliptus, cap els anys 80 del segle XIX es va fer per assecar i sanejar els terrenys baixos i pantanosos pensant que no sols acabarien amb els bassals i humitats, si no que també amb els mosquits i "miasmes" del paludisme.
A més es creia que les fulles, de per si, o administrades als afectats de paludisme, farien baixar les febres que patien. Res de tot això, però la capacitat dels Eucaliptus d'absorbir aigua sí que dessecava els terrenys i per tant no es feien tolls on poguessin criar els mosquits.
A nivell de jardineria, a banda de la seva grandària, és característica la seva escorça i la diferencia de forma de les fulles segons si són joves o madures, si estan a la part interior o la més assoleiada.
La diversitat d'espècies fa que es pugui escollir l'arbre més adeqüat a l'espai on el volguem possar.

Bibliografia: "Plantas Medicinales" de Pío Font Quer ed. Omega/ "Su Jardin Mediterraneo" Heidi Gildemeister ed. Moll

Blogografia: Amics arbres Arbres amics / InformationsZentrum.Eucaliptus

Les fotos són d'un servidor

divendres, 12 de desembre de 2008

TURÓ DEL COLL (I)





assejant pel Turó del Coll, una tarda assolellada de tardor.

Un poc descuidat en els trams més propers als carrers de la ciutat
Però aviat canvia, per camins que pugen per entre pins.

Per la carena...
...arribem a la Creueta del Coll.A sota, el parc de la Creueta del Coll i al fons la muntanya jueva. Montjuïc, en diuen. Un dia, o més d'un, hi anirem.
I als peus, la gran ciutat.
Antigament era una cantera.
La Vall d'Hebron
Baixant per l'altre costat trobem habitatges de fa més de 100 anys i altres de gent que va "ocupar" la "muntanya" entre els anys 40 i 60 del segle passat.
Si teniu interès, clicant aquí trobareu explicada la història d'aquest indret i dels altres que conformen el projecte dels "Tres Turons"


divendres, 5 de desembre de 2008

TURÓ PARK


































El plànol del principi està extret del llibre "El árbol en jardineria i paisajismo" de F. Navés i altres, ed.omega. Les fotos en color son meves.
No més dir que aquests jardins també se'ls coneix com "Eduardo Marquina". En el post sobre els jardins de Martí i Codolar, trobareu una fotografia d'un poema d'aquest poeta.
Jo us deixo les fotos.
El text el deixo per a qui te més traça per escriure, el trobareu aquí.
Feliç passejada.