diumenge, 27 de juny de 2010

Magnolia grandiflora




rbre originari del sud-est dels Estats Units. Des de Califòrnia fins a Texas i Florida. Pot arribar als 30 metres d'alçada. 
En jardineria s'utilitza com exemplar isolat...
 en alineació de carrers ...
Gran de Gràcia, BCN
...o com a tanca vegetal ja que accepta que el retallin i és de fulla perenne.
De natural està vestit des de la base i té forma piramidal o columnar, 

però amb l'esporga se li pot donar forma d'arbre amb la copa elevada


Les seves flors duren molt poc, però en fa contínuament durant la primavera fins que comença a fer calor.
En climes més freds, però,  pot florir fins l'hivern.
En trobareu per arreu.
Li agraden els terrenys ben estructurats amb força matèria orgànica. Els silícics més que els calcaris. 
Amb bon drenatge. 
A ple sol.

Potser en alguns llocs te un efecte amortidor de soroll ¿?

Si més no, és agradable prendre unes copes sota els magnolis


Aquest post va per tu RaTeta Miquey
;o)


Trobareu més informació aquí i aquí

Recordeu...en color enllaços a d'atres llocs relacionats.

dimarts, 15 de juny de 2010

TURÓ DE LA ROVIRA




 i ha qui, en dies de descans setmanal (o no) puja a aquest turó per trobar-se amb els amics...

...prendre el sol...,
...contemplar Barcelona... 


...o per estimar-se  ;o)

Un espai on, no fa tants anys, es malvivia en barraques i encara uns anys abans s'hi feia la guerra.



Una molt bona amiga del barri, (M.T.) i que prefereix quedar en l'anonimat, us explicarà millor la història d'aquest turó. Li estic molt agraït ja que ha tingut a bé escriure unes ratlles per aquest post, per acompanyar-me a fer les fotografies i per tot el que m'ha explicat sobre aquest espai de Barcelona:




QUATRE APUNTS SOBRE EL TURÓ DE LA ROVIRA

El nom original del turó era Puig Aguilar, però va anar derivant a una denominació més popular (potser perquè hi havia roures, originàriament???).  L’alçada del turonet, es digui com es digui, és de 261 metres.

Els trets que el defineixen són al cim, les bases de les antigues bateries antiaèries i les restes dels barris de barraques que hi van existir fins als anys 80. 

Pel que fa a la falda del turó, els elements destacables són la Masia de Can Baró (que dóna nom al barri), el dipòsit d’aigües de Dosrius i els vestigis de les antigues pedreres.

Al cim del turó s’hi van localitzar, durant els anys 30, en plena República, vestigis d’un poblat ibèric.  Algunes sitges es van conservar, però la majoria del jaciment va ser destruït l’any 37 quan, en aquell punt, es van construir unes bateries antiaèries que havien de servir per a respondre els atacs de l’aviació italiana que sistemàticament bombardejava la ciutat de Barcelona. 
Els canons que s’hi van instal·lar eren de fabricació soviètica i de les poques fotos que existeixen, la majoria van ser fetes pel gran fotoperiodista Josep Brangulí, que justament vivia en una caseta de la cooperativa que un grup de periodistes havia promogut al costat del turó, per sobre de la plaça Sanllehy.

Acabada la guerra, els canons són retirats 

i les bases de formigó i els refugis resten com a vestigi del passat bèl·lic,


però a finals dels anys 40, aquest espai acollirà una funció ben diferent, gent treballadora arribada de diferents punts d’Espanya i també de Catalunya, davant de la greu manca d’habitatge, es veuen obligats a construir-se precàries barraques que esdevindran les seves cases durant dècades.  
  Els principals barris de barraques del Turó de la Rovira són:  Los Cañones (les que s’instal·laven sobre les restes de les bateries), 
 Marià Lavèrnia (en un nivell inferior), 

 
 Francisco Alegre i Raimon Casellas (aquests dos barris, ja més a tocar de Can Baró). 
 Seran centenars les persones que viuran de manera estable en aquests habitatges miserables i ho faran durant dècades ja que el final de les barraques del Turó de la Rovira no es va produir fins als anys 80, en plena febre constructora i remodeladora de cada als JJOO del 92.

Documental sobre el barraquisme a BCN. Producció de TV3. 1h15' de durada


Pel que fa al topònim Can Baró, te l’orígen en la masia encara existent.  És una construcció agrícola ja datada al segle XVII

i es va dedicar al conreu de blat fins als inicis del XX que és quan comença a urbanitzar-se aquella zona remota de la ciutat.  Amb l’explotació agrícola, en aquella zona convivia també l’extracció de pedra de pedreres importants.  
De fet, tenim ocasió de travessar-ne una gràcies al pont de Mühlberg, 
 un pont   passarel·la de 60 metres de llarg per 5 d’ample, és del tipus Bailey, un model militar utilitzat per primera vegada per l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. (per cert, el David Castillo te un poemari dedicat al Pont de Mühlberg).
I ja per acabar, una construcció també molt característica del turó és el dipòsit d’aigües de Dosrius.

 Forma part de les moltes obres hidràuliques que es van portar a terme a Barcelona per abastir d'aigua la ciutat durant el darrer quart de segle XIX
  Part superior del dipòsit

Les fotografies aèries on es veuen les barraques són del Patronat Municipal de l'Habitatge (PMHB)
La foto del canó antiaeri no s'en coneix l'autoria.
La resta d'imatges (actuals) són fotografies de framiquel fetes entre juliol de 2009 i juny de 2010
 
En l'actualitat hi ha un projecte de construcció d'un gran parc que afecta a molts veïns del Turó de la Rovira, del turó del Carmel i el de la Creueta del Coll. 

 A mi m'agrada com està ara. Només em caldria que es fes una neteja i accessos més còmodes.

Doncs ja ho sabeu...el Turó de la Rovira, un lloc aparentment marginal amb una llarga història al seu darrere, i esperem que amb un futur millor.

I si voleu trobar-vos amb els amics,

contemplar Barcelona des de una talaia singular, 


 prendre el sol...
 o estimar-vos...
 
 ...al Turó de la Rovira ho podreu fer amb la ciutat als vostres peus.
  Sigueu feliços

Com sempre, texte en color= enllaços a altres pàgines on hi ha més informació.
Si cliqueu les fotos les veureu més grans
Si sortiu a les fotos i no ho voleu, digueu-m'ho i retiraré la fotografia