dimarts, 15 de febrer de 2011

PODA AMB ESTIL...




 'he permès donar-li nom a algunes maneres d'esporgar que veig pels carrers. No penseu pas, però, que en realitat s'anomenin d'aquesta manera ;-)
 Poda "pal"

 Poda "tira-xines"
  
Poda amb efecte "escombra de bruixa"
(L'escombra apareix per la primavera després de podar)
"Escombra de bruixa" II



Poda "puny" (en realitat es diu "cap de gat")



Poda "R.I.P."
(Requiescat In Pace)

Us deixo que li poseu nom a l'estil de la següent foto :-)
Els noms que heu proposat :)
  • La RaTeta Miquey “buf!!!!” 
  • Carme "Clamant al cel"
  •  Freia “Coral” 
  •  Vida “Pop” (i ho pots entendre com vulguis, per l'animaló o per l'estil artístic) :)
  •  Emily “novia de Frankenstein” 
  •  Baruk "Poda espant" Sembla que acabem de rebre el rebut de la llum.
  •  novesflors “dansa”, en què el moviment d'ambdues mans, és decisiu.
  • Khalina  "poda família Munster"

    Amb això no he volgut valorar si aquestes formes són correctes o no. Hi ha diversos factors que influeixen en la decisió de deixar l'arbre d'una manera o d'una altra (seguretat, proximitat d'edificis, tipus de creixement de l'arbre...) 
    També hi ha podes decoratives (última foto)
     A Barcelona, el criteri general de la poda el determinen els tècnics. 
    Massa sovint veig esporgues molt dràstiques (com les de les primeres fotos) per que no molestin o malmetin edificis propers. En aquests casos l'error està en l'elecció de l'espècie d'arbre per aquell lloc.
    Altre cops no entenc la decissió de fer una poda dràstica
    Quan decidiu plantar un arbre, per tal d'escollir la espècie adeqüada, penseu en com serà aquell arbre deu o quinze anys més tard i intenteu imaginar-lo en l'espai on el voleu posar (el temps passa volant, creieu-me)

    dimecres, 9 de febrer de 2011

    ZOYSIA JAPONICA II






    a gent, en veure'm amb l'hàbit de jardiner, m'abordava     lamentant-se del mal estat de la gespa.

    - No, no està pas malalta! 
    Els havia de dir jo.
    - Aquesta gespa, a l'hivern, té aquest aspecte com a natural...

    A partir de la tardor, hi ha arbres que engrogueixen les fulles,
    (Ginkgo biloba)
    Enfiladisses que es vesteixen de colors càlids...
    I ho trobem normal, i ens agrada...
    La Zoysia també hiverna, i es torna color palla, però no es mor.  Descansa.
     Ens hauríem d'acostumar a veure els prats públics i domèstics així. 
    És una solució més sostenible per les àrees verdes.
    - No s'ha de regar tant. Només tres o quatre cops a la setmana, a l'estiu (a partir del segon any, un cop instal·lada) 
    - El període de sega és més curt (d'abril a setembre)
    - Quant tota és del mateix color, també té el seu encant...
    ;o)

    (Gener 2011) 

    A la primavera ens alegrarà veure-la reverdir...
     (30 de març de 2010)
    Si la voleu veure i trepitjar... Aquesta està al darrera del zoològic de Barcelona. Al costat de l'edifici del Dipòsit de les Aigües (Ara Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra) L'entrada és lliure. L'horari, de 8h a 19h30' 
    (si no recordo malament :-)

    Si coneixeu altres llocs on hi hagi aquesta gespa us agrairé que m'hi adreceu.
    Ara és fàcil de reconèixer, és la única que conec que té aquest aspecte a l'hivern.
    Gràcies.