RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dijous, 11 de novembre del 2021

PISTACIA VERA - PISTATXER

 




l pistatxer o festuc és un petit arbre (de 6 a 8 metres d'alt) de clima mediterrani. 

Es tracta d'un arbre dioic, es a dir que hi ha plantes masculines i plantes femenines.

Originari de l'Àsia central, en temps de dominació musulmana ja es conreava al nostre pais. 

Sembla ser que per desconeixement dels conqueridors cristians, de la necessitat de conservar els peus mascles (al no fer fruit els van arrencar), es va anar perdent el cultiu.

Actualment s'està recuperant el seu cultiu al nostre pais.

 L'arbre te un creixement lent i encara que no és fins que te quatre o cinc anys que comença a produïr fruits, el seu període productiu pot arribar als 70 anys.

 Hi ha qui parla de 1000 anys d'esperança de vida!

Trobareu més informació aquí, i si voleu tenir un arbre de festucs a casa aquí expliquen com fer-ho.

Mengeu festucs, tenen molts greixos saludables, vitamines i minerals.

Que vagi de gust




dimecres, 14 de juliol del 2021

CONILL - ABANDONAT





ONILL és un poble. O potser millor dit; era un poble, ja que ara mateix està abandonat.








Està situat a l'antiplà de la Segarra. Al 1969 el va absorbir el municipi de Tàrrega, que es troba a uns 7 Km.
La primera referència de l'església data del 1151
Mare de Déu del Roser de Conill




La resta del poble consta de cinc grans cases reconstruïdes al segle XVIII. 





Un acord entre les cinc famílies que hi vivien va impedir l'addició de més edificis al poble.


Hi havia un trull (premsa d'oli) on es prensava les olives extretes de la regió.
Ara es troba al Parc de Sant Eloi de Tàrrega. On també es troba el fust de la creu de terme del llogarret, amb una còpia de la creu de pedra, ja que la original va ser robada.

Després d'un llarc període de decadència, finalment al 1980 el poble es va abandonar i es va desposeir de la major part dels seus bens.

En diverses ocasions  (al 1989, 2005, 2007...)  s'ha intentat la recuperació del poble, sense que cap dels projectes s'acabés materialitzant, fins que al 2015 el van comprar els propietaris del poble naturista El Fonoll, a 26 Km. de distància, amb la intenció de restaurar els edificis i convertir el poble en un espai creatiu per a artistes i artesants.
De moment està com veieu.

Fins i tot al cementiri no hi queda ni una ànima

Una llàstima, i una pèrdua del patrimoni del nostre país. 


Si el voleu visitar, trobareu cartells de propietat privada per tot el poble. Amb amenaces de denunciar les incursions (amb microcàmares amagades😳)

Que passeu un bon estiu


Informació extreta de la Viquipèdia

dissabte, 22 de maig del 2021

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - MONTFERRI

 


l Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, d'estil modernista, és obra de Josep Mª Jujol. Deixeble i col·laborador de Gaudí.

 Es va projectar i començar a construir entre els anys 1925 i 1929. El promotor d'aquest santuari va ser el jesuita Daniel Maria Vives, fill de Montferri, que va voler apropar la Moreneta als pobles de Tarragona.

 


Els terrenys els va proporcionar la seva família i la construcció es va iniciar al 1925 que va anar a càrrec dels pagesos de la zona.


Pocs anys després les obres es van aturar per falta de finançament.

Amb el temps, la junta d'obres va anar aconseguint diners amb comptagotes per continuar la construcció, fins que la persecusió religiosa va provocar la paralització de les obres.


Definitivament la misèria de la postguerra va imposibilitar la continuació de les obres i el santuari va quedar abandonat durant pràcticament cinquanta anys.  


A l'any 1985 es van reiniciar les obres i entre el 1990 i 1999 es va iniciar l'etapa de finalització.

El 30 de maig de 1999 es va inaugurar el santuari totalment acabat.










Vaig arribar just quan tancaven. Hauré de tornar-hi.
 L'interior promet.
:o)
Vagi bé la visita

PD: Les fotografies en blanc i negre les vaig fer quan tenia 17 anys.
Començava la meva afició a la fotografía. 
Era el meu segon carret de 35mm que disparava amb una càmara de ferro colat! 
Que ara reposa a l'estanteria de les antigualles :p



divendres, 8 de gener del 2021

MELMELADA DE TARONGES AMARGUES






a meva recepta

 Un quilo de taronges amargues



Un quilo de sucre




Treure'n el suc i reservar els pinyols en un saquet de cotó.



Tallar la pell de les taronges a juliana i posar-les en remull amb 1'5 litres d'aigua...


...el suc de taronja i el saquet de pinyols.

(utilitzeu una casola més ample que alta)

Deixar en maceració una nit

---------------------------

Bullir 30 minuts o fins que la pell estigui toba.


Afegir el quilo de sucre i bullir a foc fort uns 12-15 minuts fins que comença a espessir.



En el moment que les bombolles esclaten, baixar el foc al mínim i començar a empotar.
(Els pots s'haurant rentat i bullit uns 10 minuts)


Aquí el meu invent per evitar que la melmelada enbruti el marge dels pots i assegurar-me que tanquen bé.



Deixar entre 0'5 i 1 cm. lliures i tapar els pots en calent, acabats d'omplir.


Utilitzar tapes amb "plop" per comprobar que es fa el buit.
 Quan es refreda, la part central de la tapa s'enfonsa

Si hi ha pots que no han fet el buit, per defecte de la tapa, seran els primers que haureu de gastar. (Marqueu la tapa per no utilitzar-la un altre cop)


Només queda etiquetar i guardar al rebost.

Que us vagi de gust!