LLIBRE PRIMER

Citrus aurantium

2012-01-06T12:44:00.000+01:00

e la família de les rutàcies, és un arbre originari del sud est de Vietnam

Mentre a la primavera ens regala amb una floració olorosa i mel·lífera...

A l'hivern engalana les seves branques amb els fruits taronges...

...que son amargants. Això no evita, però, que els puguem utilitzar per a fer melmelada o licors.

També se n'extreuen olis essencials per a fer perfums i salses.

És un arbre de fulla perenne que cal cultivar-lo a ple sol.

Tem els hiverns freds, pel que en zones on gela sovint, se'l pot cultivar en contenidor per transportar-lo a cobert durant l'hivern.

A Barcelona els trobareu als jardins,

...parcs i també pels carrers.

Fra Miquel Agustí ja ens ho deia en el seu Llibre dels Secrets...

Us desitjo un bon any 2012

CAMÍ DE RONDA

2011-12-18T00:00:00.000+01:00

na passejada pel camí de ronda de Roses,

des de l'Almadrava fins a cala Montjoi...

...un matí de tardor...

Cap Norfeu

... va bé per posar en ordre el cap i el cos :o)

pescadors

atalaiant l'horitzó

platja nudista, nua

El Bulli és tancat,

però m'ofereix unes cireretes d'arboç que hi ha a la tanca del seu pàrquing, que em serveixen de postres després de l'entrepà que he portat per dinar.

I em fan pensar, si no inspirarien a en Ferran per a les seves esferificacions
;o)

fotografies fetes el 12 de novembre de 2011.

PORT DE ROSES

2011-12-11T00:00:00.000+01:00

eia temps que no demanava la col·laboració d'un altre blogger.

Les casualitats han decidit que País Secret publiqués uns versos

inspirats en el mateix paisatge que vaig retratar ara fa un mes.

M'ha donat elseu permís per traslladar-los aquí, i li estic agraït. La primerafoto també és seva.

-------------------------------------------------------

Vorales cinc les barques tornen a port.

Esquincenl´aigua amb sagetes d´escuma,

idesclouen ruixes blanques

sobreel setí tornassolat.

Elseguici fidel de gavines peixateres

vetllenla coberta

mentreles mans dels homes,

clivelladesde sal,

destrienl´or del mar

dela morralla.

Ressona la sirena

ales parets blanques

dela minsa part del poble

queencara viu de l´antic ofici

d´albirarel vent

ifer-se a la mar.

Vorales cinc les barques tornen a port.

Recollidesles xarxes,

desatsels ormejos,

lamar fa veure que dorm.

2ª PRIMAVERA?

2011-12-06T13:14:00.001+01:00

o sé si serà canvi climàtic o no,

Però que floreixin els arbres...

...quan estem a punt d'entrar a l'hivern...

No us abrigueu massa ;o)

Brugmansia arborea

2011-11-01T20:44:00.001+01:00

Encara es poden trobar algunes brugmansies en flor per Barcelona. Des de l'agost fins entrada la tardor floreix abundant i contínuament.

Brugmansia arborea

Però a molts llocs ja està perdent la fulla.

És originària del Perú.

Per la forma de les seves flors també se l'anomena arbre trompeter.

Neix de forma espontània des de Catalunya fins Andalusia i Extremadura. Hi ha però varietats de jardineria amb flors rosades ataronjades o fins i tot vermelles

Brugmansia suaveolens

És una d'aquelles plantes que podem trobar als jardins i de la que cal advertir que són verinoses.

S'ha d'anar amb compte perquè totes les parts de la planta són tòxiques, des de l'arrel fins les llavors (aquestes tenen més concentració d'alcaloides), passant per les fulles. De fet té els mateixos alcaloides que l'estramoni (escopolamina i atropina, entre altres) S'usa com a droga.

Té efectes de sinestèsia . Segons he llegit a la Wikipedia provoca al·lucinacions de persecucions, somnolència, distorsió dels colors, ereccions prolongades... (hi haurà d'això a la composició de la viagra???)

Però també provoca pèrdua de memòria i problemes d'aprenentatge, així com sensacions d'eufòria o experiències de por o terror.

Jo en tinc prou en veure-la florir als jardins...

...per si de cas no la provaria.

Tingueu una bona setmana

IIª TRAVESSA DE LA SERRALADA DELS TRES "TORRONS"

2011-10-17T00:25:00.000+02:00

al com anunciava a l'anterior post. S'acosta la data de la travessa dels tres Turons (o Torrons, tal com se li va escapar a l'alcalde Clos en una entrevista :o)

La data concreta és el 22 d'octubre. És a dir el proper dissabte.
El lloc de trobada igual que l'any passat

Data: 22 d'octubre de 2011
Punt de torbada: Parc de la Creueta del Coll...

...al costat del Totem

Hora: 10h30'

Transport públic: El Bus nº 92 i el 28 us deixen a la porta del parc

El metro: Parada "El Coll-La Taixonera"

sortida: Mare de Deu del Coll o Beat Almató.

sortida Beat Almató

Si sortiu per Beat Almató, haureu de pujar a peu pel carrer Baixada Sant Marià.
Si sortiu per Mare de Déu del Coll camineu per aquest carrer. Passat Santuaris fa baixada fins el parc.

Farem un recorregut gairebé igual que l'anterior edició de la travessa.

- Turó de la Creueta del Coll
- carrer Santuaris
- carrer de ceuta i Mare de Deu del Pilar
- Turó del Carmel

- baixada fins el Mirador del Virolai (recordeu que aquest tram és gairebé de desgrimpada. Porteu calçat adequat :o)

- agafarem un dels dos camins que porten fins el santuari

- pujarem pel carrer de Mühlberg per passar pel pont que li dona nom.

- Turó de la Rovira (aquest cop si ;o)

Aquest any si que podrem coronar el cim del Turó de la Rovira!!! Els que vareu venir a la primera edició recordareu que un vigilant malcarat ens va barrar el pas, per què el lloc estava en obres.

Veieu el vigilant a l'esquerra de la foto :-/

Ja fa mesos que es varen acabar les obres de "restauració" i es pot accedir lliurement al cim :o) on hi ha els búnquers (ara segellats amb reixa)

El lloc no ha canviat gaire. Han col·locat alguna barana i ho han deixat tot net, cosa que s'agraeix. El que vaig trobar a faltar l'últim cop que hi vaig pujar són els graffitis,

però suposo que amb el temps tornaran...
El que no ha canviat són les vistes de la ciutat.

De veritat que val la pena pujar.

No voldrem deixar aquesta talaia magnífica, però recordarem que estem cansats i ens ve de gust refer-nos de l'última ascensió amb un aperitiu.

Proposo baixar pel carrer de la Font d'en Fargues.

Encara hi ha alguns xalets i cases modernistes dignes de veure, i arribar-nos fins la plaça Bacardí, on trobarem un parell de terrasses, a escollir, per prendre unes braves i una cerveseta ben merescudes ;o)

Per venir no cal que us apunteu enlloc. Tan sols cal que sigueu al lloc de trobada a l'hora convinguda.

Fins dissabte!!!

Pyracantha coccinea

2011-10-09T19:05:00.000+02:00

a tardor ens du els colors ataronjats i vermells de moltes plantes. Una de les que destaquen és la Piracanta o espina de foc.

És originària del sud-est d'Europa i de l'est i sud-oest d'Àsia.

Es pot trobar com a planta espontània a la Garrotxa.

No confondre amb el cotoneaster (sense espines)

Podrem gaudir del vermell, taronja o grog (depèn de la varietat) dels seus fruits durant tot l'hivern.

Amb les llavors es feia un succedani del cafè, i amb els fruïts melmelada.

Jo no he provat cap de les dues coses... Si voleu intentar fer-ne aneu amb compte amb les espines, al collir els fruits.

Estan "camuflades"

És de fulla perenne,

i en jardineria s'utilitza per a fer tanques o com a planta decorativa pel color dels seus fruits.

Segur que n'heu vist. Si no, al carrer Miret i Sans de Barcelona, al costat de ESADE estàn alguns dels que veieu a les fotos.

Tingueu bona setmana :o)

PS: Als que us agrada caminar (o paseantear ;), aneu reservant el 22 d'aquest mes d'octubre:
Farem la IIa Travessa de la serralada dels Tres Turrons ;o)

Aquest cop, la culminació del cim al Turò de la Rovira està assegurat! (si no plou :)

La convocatòria oficial, properament en aquest blog

Hibiscus syriacus

2011-09-15T23:51:00.002+02:00

s originari de la India i Xina. Encara que pel seu nom sembli que vingui de Síria. També se'l coneix per Rosa de Síria o Altea.
Es pot trobar com arbust o com arbre petit... 4 a 5 metres d'alçada.

S'adabta a tot tipus de terreny, tan sols no li agrada si hi ha massa humitat.

Per la seva mida i per què té una floració molt abundant (en branques del mateix any) el fan ideal per petits jardins...

I també per alineació en carrers...

Les flors poden ser senzilles...

o dobles.

Cauen contínuament, però al mateix temps també en surten de noves

Emmm... jo li trobo una pega a això: les flors no fan una catifaaa... "bonica", i és de mal trepitjar, pel que...s'ha d'escombrar sovint :o/

Però he de reconèixer que és un arbre resulton.
He he
Si voleu saber més cliqueu aquí i/o aquí

Tingueu bona setmana

BATUCADA DIABÒLICA...

2011-08-25T00:51:00.007+02:00

GRÀCIA

CASTELL DE LA TRINITAT, ROSES

2011-08-17T23:55:00.000+02:00

ncara no fa un any que l'han obert al públic per a esser visitat.

La seva restauració ha costat uns vuit anys d'obres

És una talaia esplèndida per a contemplar la població de Roses...,

...el mar i bona part de la costa.

Sembla que el castell només tingui cara i ulls per contemplar el paisatge que té al davant

Potser espera que arribi una princesa...

Potser és que no ha parat de vigilar la possible arribada de pirates d'ultramar...

No deuria ser fàcil assaltar el castell en les èpoques en que va ser operatiu...

Ara no trobareu arquers que us barrin el pas a la seva entrada

Si passeu per Roses... aneu-hi

Us recomano la visita guiada, us explicaran coses més interessants que les que us poso aquí :-P

Això sí, aneu preparats per a superar la prova d'ascensió.

Encara no han posat les escales mecàniques...

;o)

Adansonia digitata

2011-08-07T11:34:00.003+02:00

"Or il y avait des graines terribles sur la planète du petit prince... c'étaient les graines de baobabs. Le sol de la planète en était infesté. Or un baobab, si l'on s'y prend trop tard, on ne peut jamais plus s'en débarrasser. Il encombre toute la planète. Il la perfore de ses racines. Et si la planète est trop petite, et si les baobabs sont trop nombreux, ils la font éclater".

("Le Petit Prince" de: Antoine de Saint-Exupéry, capítol 5)

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

a primera notícia de l'existència dels baobabs em va arribar en llegir "Le Petit Prince" de Antoine de Saint -Exupérye.

Quin arbre més terrible havia de ser!
Podia fer esclatar un petit planeta, si no l'arrencaves quan era un simple brot!

Potser aquests paisatges son els que van inspirar Sain-Exupéry a escriure aquelles línies en el seu llibre.

El baobab, també anomenat arbre botella o arbre del pa del mono, pot arribar a fer uns 25 metres d'alçada...

... però el que el caracteritza és l'amplada del seu tronc; Segons la Wikipedia pot arribar a fer 40 metres de diàmetre!

No puc imaginar-me un tronc així d'ample (no serà el perímetre?) Però sembla ser que a Sudàfrica hi ha troncs buits de baobab que s'han utilitzat com a parada per a camions, o en els que s'hi han encabit fins a 56 persones per celebrar una festa...

D'aquest arbre s'aprofita tot:

Les fulles es bullen per fer-ne una sopa.

Els fruits són rics en vitamina B1 i C.

S'utilitzen per fer una beguda refrescant.

Amb la fibra de l'escorça es fan cordes.

De les flors s'extreu el pol·len per fer cola...

Amb raó aquest arbre és l'emblema del Senegal!

No vaig veure cap baobab on s'hi pogués celebrar una festa dins el seu tronc, però si el que diuen que és el més gran del Senegal

Es troba a dalt d'un turó (uns 200 mtrs d'alçada) al país Bassari i realment és molt gran...

Us imagineu un baobab al mig de la plaça Catalunya de Barcelona?

Gairebé faria ombra a tot el centre de la plaça!

:o)

Em sembla que no podré plantar cap baobab en els "meus jardins".

Però, segons infojardin...

... se'n poden fer bonsais

---

Tinc llavors de baobab

;o)

Tingueu un bon estiu

El Morrut de la Palmera

2011-07-10T23:32:00.001+02:00

i anant per aquests mons de Déu veieu uns "Xupaxups gegantins...

no penséssiu pas que son idea d'un dissenyador de moda, o d'un paisatgista original

Son palmeres afectades pel Rhynchophorus ferrugineus .

Més conegut pel morrut de la palmera

(foto google)

Es tracta d'un coleòpter originari del Sud-est asiàtic i la Polinesia que causa danys importants a les palmeres de diferents espècies fins a matar-les: Phoenix canariensis (Palmera de Canàries), Phoenix dactylifera (Palmera datilera) Washingtònia sp...

Al 1995 es va detectar per primer cop a l'estat espanyol, a les províncies de Granada i Màlaga.

Cap a l'any 2004 ja s'havia estès fins a la comunitat valenciana.

I al 2005 es va produir una forta expansió i va arribar a Catalunya, on es comença a detectar al Baix Penedès.

Els adults mesuren entre 4 i 5 cm. Les femelles posen entre 300 i 400 ous a les parts tendres de la corona de fulles o a les ferides casuals o de poda, atretes pels sucres que es desprenen d'aquestes ferides. Per això ara no està permès esporgar a l'estiu.

Les larves penetren en el tronc varis metres, destruint-la totalment per dins.

El cicle complert d'aquest escarabat és d'entre 3 i 4 mesos, però els adults no solen abandonar la palmera fins que està totalment destruïda.

(les fotos del morrut són del podador Jordi Rigual)

Poden tenir varies generacions convivint dins la palmera.

Exteriorment es molt difícil detectar-ho...

...fins que les fulles del centre es comencen a assecar

S'estan provant diferents estratègies per combatre la plaga: Injeccions d'insecticida, tractaments periòdics a la corona, aplicació de nematodes que ataquen les larves...

Quant una palmera està infectada s'ha de netejar tota la corona i després de fer un tractament insecticida embolicar-ho amb un plàstic.

No és garantia de curació però de vegades la palmera reacciona.

Els tractaments són cars, i les tales de palmeres afectades també.

Això fa que en molts casos no es facin les actuacions pertinents i la plaga s'estén cada cop més...

Com a prevenció per evitar la infestació es pot ruixar periòdicament amb insecticida la part central de la corona de fulles. Sobretot a l'estiu, que és quan el morrut està més actiu.

I esporgar només al hivern.

Les fotografies de palmeres estan fetes al Maresme, entre Montgat i Vilassar de Mar.

Estaré uns dies desconnectat

Que passeu un bon estiu.

Cyca revoluta

2011-06-29T23:52:00.002+02:00

na de les espècies de planta més antigues.

Encara que ho pot semblar no és una palmera. Pertany a la família de les cycadaceae.
S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie.

L'aparició de les fulles noves és d'una estranya bellesa

(foto: Parc central del Poblenou)

Segons com es miri, pot semblar monstruosa... :o)

Es calcula que van aparèixer abans dels dinosaures, fa uns 300 milions d'anys

(Aquest exemplar, em penso que està a l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, BCN)

De creixement lent (un metre cada 20-30 anys, aproximadament)

(foto: Parc central del Poblenou)

És originària de les regions tropicals i sub-tropicals del Japó, Xina i Malasia. A l'illa de Java la cultiven per extreure la medul·la

i menjar-se-la.

Aquí la utilitzem per a gaudir-la als jardins.

Tot i que és molt soferta no vol massa aigua i pateix si fa molt fred.

Bona part d'aquest "bosquet" de Cycas el varen plantar (que no: sembrar, oju!) alumnes meus, d'una Escola Taller per condicionar el Jardí Botànic Històric de Barcelona a Montjuïc

Són plantes dioiques és a dir; que les flors femenines...

...i les masculines...

...es troben en plantes separades :o)

Es poden sembrar, però és més fàcil arrencar algun dels "fills" (rebrots) que surten a la base del tronc.

Segur que l'heu vist a molts llocs, i si no, ja ho sabeu...

El Jardí Botànic Històric de Barcelona està al darrera del Museu Palau Nacional d'Art de Catalunya, a Montjuïc

O si ho preferiu, també n'hi ha al Parc Central del Poblenou

Que tingueu un bon estiu

PODA AMB ESTIL II

2011-06-19T21:40:00.000+02:00

a uns mesos vaig proposar una nova nomenclatura per a la poda dels arbres. L'anomenava Poda amb estil

Ara podem veure la reacció dels arbres a aquella esporga:

Semblen arbres de disseny...
:-s

I jo em pregunto:

És això un arbre normal?

És cosa de BCD, potser?

Són així els arbres que volem a la ciutat?

Alguns ho passen malament, però sobreviuen i fan el que poden...

Altres ja ni ho poden intentar...

Crec que en el lloc on estan aquests arbres no té cap justificació la manera en que s'han esporgat.

Tenen espai per a créixer!

Tan sols se'ls havia de dirigir una mica, els que estan a prop dels edificis, per què no molestin als veïns.

Tan de bo que amb el canvi de color a l'ajuntament aquestes polítiques d'esporga també canviïn.

No vull dir que estigui amb els que han guanyat l'alcaldia, però s'agrairia una visió més respectuosa amb els arbres.

De tota manera la formació dels arbres és cosa de més de quatre anys...

Ai!

CASA IGNACIO DE PUIG

2011-06-12T14:19:00.000+02:00

ue us semblaria tenir, a la vostra disposició, un jardí romàntic...

...on re-trobar-te amb aquella persona després de tants anys...

O bé, per seure a l'ombra d'un arbre frondós a llegir aquell llibre de poesia que fa tant que voleu llegir però no trobeu ni el moment ni el lloc per fer-ho com cal...

Potser el voldríeu, simplement per estar i pensar en les vostres coses... per meditar , vagarejar...

Un jardí romàntic és un bon lloc per declarar el vostre amor a aquella persona que fa temps us té el cor robat ;)

Doncs aquest jardí el teniu a la vostra disposició a Barcelona.

Està obert de 10h a 19h

Hi podeu accedir des del carrer Aroles per un ascensor que us deixa directament dins del jardí.

Encara que jo no ho recomano molt ...

Més que res per una qüestió sanitària :/ a part que, pot ser que no funcioni...

L'entrada "normal" al jardí es fa pel vestíbul del "Hotel Petit Palace Opera Garden", al carrer Boqueria nº 10.

Que tingueu un feliç cap de setmana

El meu agraïment a l'Anna eme. per haver-me descobert aquest racó.

Aquilegia vulgaris

2011-05-29T18:04:00.079+02:00

questa flor sempre m'ha fascinat.

També anomenada Aguileña, Flor de la gelosia o Copa de Rey, entre d'altres.
No trobava el lloc per plantar-la fins que vaig fer un jardí al Guinardó que tenia un racó que semblava ideal per a ella.

I va resultar que si, que li va agradar el lloc.

Es tracta d'una planta herbàcia, perenne, originària de zones temperades d'Europa i Asia

En l'antiguitat s'havia utilitzat per a fer perfums afrodisíacs.
A les vestals romanes (verges consagrades) se les prohibia tenir cap contacte amb aquestes plantes.

Però també sembla que té propietats antipirètiques, diurètiques, astringents...

"Oju" que és molt tòxica. Pot ser mortal per enverinament. Pot provocar aturada cardíaca.

(segons Linneo)

També llegeixo a la Wiki que les llavors moltes i macerades en oli i posat en el cap, serveixen per foragitar els polls

Cal plantar-la en llocs a mitja ombra, tot i que pot tolerar una mica de sol. No necessita una terra especial, no més que dreni bé.

Les flors són de colors variats i força vistosos. Si es vol es pot sembrar la llavor obtinguda en el jardí. Però les generacions que neixen de les noves llavors perden els colors més vius

S'han de sembrar des de mitjans d'estiu fins principis de tardor. Generalment us floriran al segon any.

Faran més goig si planteu o sembreu plantes amb flors de diferents colors en grupets.

Acanthus mollis

2011-05-17T00:47:00.077+02:00

No sé què he fet que al intentar copiar els enllaços dels capitells corintis se m'ha esborrat tot el post :o(
Intentaré reproduir-lo, però està clar que no serà el mateix

na planta fantàstica....

...per a cobrir talussos.

Pot ser invasora

Quant el fruit està madur, esclata per caure lluny de la planta mare. Germina amb molta facilitat.

Les espigues es poden utilitzar per decoració. Si en voleu agafar, aneu amb compte per què a sota de la flor hi ha punxes com agulles!

Li agrada la mitja ombra però també se la pot trobar a ple sol... si té humitat a les arrels.

Diu la llegenda que Calímac, en veure aquesta planta enroscada a un cistell d'ofrena a la tomba d'una donzella, va trobar la inspiració per a crear la típica ornamentació dels capitells corintis

Des de molt antic, se li atribueixen propietats medicinals: Pel seu alt contingut en mucílag es pot utilitzar per estovar durícies. També s'ha usat per fer ènemes contra la disenteria o els hemorroides.

Espero que no l'hagueu de menester ;o)

LA GRAN GALA

2011-05-09T21:00:00.002+02:00

quest és un post especial...

...d'agraïment a:

El Paseante

No només per haver organitzat els premis Oscar BlogVille...i haver-me nominat i premiat amb un d'aquests "Oscars"... no,

també :

- per escriure històries que ens toquen la fibra sensible...
- per estar en aquest mon virtual fet per persones reals

- per esdevenir un amic amb qui passejar per aquests mons de Déu...

GRÀCIES PASEANTE!

d'esquerra a dreta :
Òscar (del Lost Art of Keep a Secret, vestit de blanc en homenatge al realmadrí), la Be Wild, la Filadora, la Violette, el Martí (de l'Aquari), la Xènia (del Xurriblog), El Veí de Dalt, l'Àmber, la Duchsgel, la Commuter, la Mainoestard, La RaTeta, l'Helena (del maskmilpalabras),l'MK (de Cuentos Prescindibles), la País Secret, la Joana (guanyadorissssima) i el Fra Miquel. Al mig ajupit tenim al Paseante vestit amb un Barça Vintage. En un sofà a la dreta està la Vida i al quadre penjat del darrera tenim al Tanguito (Patente de Corsario)

CRÒNICA FINAL DE LA GALA D'UNS OSCARS EXCEPCIONALS I MOLT ORIGINALS

L'escenari s'ha quedat totalment fosc. Les llargues cortines de vellut, d'un color verd “pistatxo” han caigut lentament i reposen arran del terra de caoba. El públic ha començat a aixecar-se i debat, alegre, el lliurament de premis. Hi ha divisió d'opinions. "Llàstima que ... no sortís premiada", se sent dir a uns ... "Jo hauria votat a ..." diuen altres ". Tot d'una, gairebé sense temps perquè ningú hagi sortit de la sala, diverses persones que encara romanien en els seus seients, emeten un "ohhhh!" De sorpresa. Es tornen a encendre els focus. El públic sorprès dirigeix les seves mirades a l'escenari. Alguns, es tornen a seure a les seves butaques blau cobalt, esperant una mena de “remake” de l'espectacle.

Des de darrere de les cortines han aparegut, cadascun d'una banda, l'encantadora MK i el patxanga del Veí de dalt. Ella va vestida al Lara Croft. Ell és gairebé una calcomania esperpèntica d'Indiana Jones, amb una llonganissa moix a la mà. "Veí, et vaig dir que agafessis un fuet ...". "Vas dir un fuet ..., qui havia de pensar que et referies al de donar assots ...?

MK agafa amb fermesa el micròfon:

-Ejem ..., ha estat una nit llarga, plena de sorpreses i de moments molt emocionants ...Però no podem anar-nos sense donar-li al nostre estimat Paseante un calorós aplaudiment que tant es mereix per l'organització d'aquesta meravellosa gala dels Òscars de Blogville.

El públic comença a aplaudir alegrement. Els aplaudiments van pujant de to Des del fons de la sala es comencen a cridar el seu nom donant sentides palmades, xiulets i algun udol ronc. No obstant això, el Paseante no apareix ni passejant ni arrossegant les seves gastades sabatilles per cap costat.

MK torna a insistir, aquesta vegada amb un to de veu més emfàtic:

-Paseante, si us plau, et preguem pugis a l'escenari amb nosaltres. Mira que ja s'està fent tard i el Veí comença a tenir gana!

- A quin tipus de fam et refereixes, preciosa?

-A les dues, carinyo. A part de l'habitual, sé que és l'hora dels teus potets de verdures Bledine.

El públic continua aplaudint, però ni rastre del protagonista.

Una veu femenina en off Requereix, així mateix, la presència a l'escenari del Paseante. Res de res. Ni rastre.

El Veí de dalt, per despistar l'atenció, agafa el micro i deixa anar al públic:

- Potser estigui al lavabo ... Algú hauria d'anar allà ...

Dos membres de seguretat van a mirar als lavabos. Als cinc minuts tornen negant amb el cap

-Res.

- Heu mirat al de dones? -Afegeix el Veí, intentant malbaratar tot el seguici d'admiradores i intentar demostrar el que ell sempre havia sospitat: que el Paseante era un transvestit.

-Ni en el servei de cavallers ni en el de dames.

De sobte sona un telèfon. "És el meu smartphone", diu MK. Se li sent parlar molt afectuosament amb algú que sembla poder donar alguna pista sobre el seu parador. MK agafa, discretament, de la mà al Veí de dalt i fan mutis darrera les cortines.

Mentrestant, el públic ja es dóna per resignat i torna, per segona vegada, a desfilar pels passadissos del teatre. De sobte apareix MK amb un nou i glamurós vestit platejat (com pot aquesta dona canviar-se de peces tan ràpidament i que, a més, totes se li cenyeixen perfectament al cos?) Que deixa a les dones sense respiració i als homes bombant sang a l'entrecuix.

En aquest mateix instant comença a sonar la Banda Sonora Original de "Missió impossible". El públic xiuxiueja entre si, alguns amb expressió divertida, altres amb expressió preocupant i, alguns, impacients, però discrets. El Veí torna dirigint-se al públic els dóna la bona nova:

- Ara sí! Tenim el gust de comunicar que el Paseante ha estat localitzat, en ...- i sense deixar que acabi la frase, el públic l'interromp, i aplaudeixen tots alhora, aixecats i victorejant el seu nom "Paseante, Paseante!".

Tot seguit sorgeixen de la petxina, allà on s'amaguen els apuntadors, els dos nens que, alhora, són presentats com els nebodets del ben trobat protagonista, agafats de les mans d'aquest i MK darrere, en segon pla. Llavors, MK i el Veí de dalt fan un a part i deixen al Paseante amb els seus nebots a cada costat, agafats de les seves mans, enmig de l'escenari. El públic esclata en renovats aplaudiments. Tendra escena.

La veu en off es fa sentir per tot el teatre: "Shhhhhhhhh, silenci! Sembla que el nostre estimat protagonista prendrà la paraula ... "

- Ejem! Ehhhh, jo ...., err, jo ..., mmmm, err ...

-Va, nano, no et tallis, porfissss-li interromp el petit Hayden, el que va vestit de color vainilla i li coneix els seus rampells de timidesa.

El petit Faraó Nil afegeix:

¡Jopetas, oncle, parla ..., jaaaaa, que vull anar-me'n a jugar ....

Tio, que això és més fàcil que besar a una noia, vengaaa ...-, afegeix el petit Hayden.

El Paseante s'arma de valor, s'aclareix la veu i diu amb veu una mica tremolosa, però molt feliç i sorprès:

-Ejem ... Moltes gràcies, ehhh, és un honor immerescut ... Errrrr, per primera vegada no tinc paraules per agrair tant d'afecte i reconeixement, errrr, insisteixo ..., immerescut.

I es pot veure com se li rellisquen unes llàgrimes per les seves galtes. Està feliçment emocionat, es treu les ulleres de plexiglàs durant uns segons i s'asseca amb els seus dits índex i cor algunes de les llàgrimes vessades.

-Jo, és que sóc un tímid i romàntic empedreït... Errr... Us vaig a revelar un secret. Encara sort que avui és diumenge i no dimarts, ni tampoc a de córrer la sang... Ejem..., tota l'estona he estat amagat aquí sota (assenyala el lloc on es posa l'apuntador, a la closca), en un bagul ple de teles precioses de Damasc, estava molt còmode entre les bellíssimes vestimentes d'aquesta òpera prima... Des d'una escletxa podia sentir com m'estàveu cercant... Em feia riure, perquè la por produeix riure, i és que ja us he dit ..., errrr, sóc molt tímid ...

Una altra ovació irromp seu improvisat i encantador discurs ...

- Fa uns quatre anys que vaig sortir al món. Bé, ehem, és evident que tinc uns quants més, ja ho veieu (rialles encobertes); vull dir que fa uns quatre anys vaig aparèixer en l'escena virtual, en el món dels blogs. Fins llavors només mirava el món al costat del senyor gris... (al evocar, se li s'entretalla la veu), passejant amb ell pel Turó Park o pel país de la boira...; ejemm..., però el meu veritable país sou totes vosaltres, bé, totes i tots vosaltres ... ejem .., vull dir, que em feu viure en les històries que us conto i en els comentaris que em deixeu. Què seria El Paseante sense el vostre afecte? Un coix enmig d'un país erm ... Un cec en un país d'ignorants ... Un anacoreta en una columna del desert ... Hmmm: ... Sóc feliç. Sí Encara que us sembli el contrari o que no sàpiga expressar-ho amb paraula clares. Sabeu? Quan passejo pels racons del meu Turó Park sempre penso en algun de vosaltres ... D'alguna manera o altra, llegir-vos alimenta el meu esperit i les ganes de superar-me. Sou fantàstiques i fantàstics. No canvieu. Mai. Perquè en els meus posts sempre hi ha alguna cosa vostre que us pertany, que us trec de la vostra essència i que intento tornar-vos ho amb la meva major energia. Perdoneu si no us aconsegueixo. Els meus passejos solitaris o en companyia són el meu millor medicina. Tant de bo no s'acabin mai ...

El públic trenca a aplaudir. Les noies criden. Algunes ploren. Encara que ho intenti amagar, al Veí també li cau una llàgrima que passa veloç a eixugar amb el palmell de la mà: "Aquests focus que enlluernen ...", diu a MK. Però ella ja no ho sent. Ja ningú sent res. Hi ha un fervor gairebé místic a la sala. Potser l'avinença d'un nova religió? Va caient el teló. El Paseante recull una rosa del terra. La olora. La besa. I se l'emporta al cor amb les dues mans. L'ofereix al públic. Rugeix la marabunta. La llança al vol. La platea és un crit unànime: "Paseante, Paseante!". Tots els guanyadors d'un Oscar els mostren en alt assenyalant a ell. Com si l'hi tornessin. Els seus nebots l'agafen de la mà i el porten cap a dins. Cau el teló. I els aplaudiments continuen durant quinze llargs minuts.

MK només aconsegueix balbucejar: "Irrepetible. Inoblidable ". El Veí respon: "Cert: mai oblidaré el teu escot".

Equip de Guionistes: Amber, El Veí de Dalt, Filadora i Joana
Equip d'Imatge: Be Wild, Commuter, La RaTeta Miquey i Violette
Coordinació: El Veí de Dalt, Filadora i La RaTeta Miquey

M'ho he passat d'allò més bé en aquesta gala dels oscars de BlogVille.

Gràcies també a tots els que heu participat i fet possible aquest post.

LA CIUTADELLA DE ROSES

2011-05-02T07:00:00.017+02:00

i no heu estat mai a la Ciutadella de Roses...

...amb l'aspecte extern...

...difícilment podreu imaginar el que podeu trobar dins

...si més no, és el que em va passar a mi el primer cop que hi vaig anar.

Si les pedres parlessin (que si que ho fan :o)
Les d'aquest lloc, ens explicarien històries de fa, com a mínim, 2.300 anys...

Algunes "parlen" en una llengua que podem entendre bastant fàcilment...

Els que sou de lletres i heu estudiat llatí, ho teniu més fàcil

algú em pot traduir el text de sota el rellotge?
(cliqueu la imatge per veure-la més gran)

Altres necessiten d'especialistes que han estudiat el seu "idioma"

Però el museu ens proporciona prou informació per què anem reconeixent les petjades que varen deixar els successius habitants d'aquest espai

Fem una passejada?
A l'ombra del majestuós pollancre...

...trobareu l'antiga colònia romana(s.IV-VI)

Els grecs s'havien instal·lat una mica més amunt, per allà el s. III a.C

Aquí s'hi han trobat dos forns que produïen atuells per a la taula, la cuina i el rebost.

Podreu veure'n alguns al museu.

La Ciutadella va ser un recinte amb usos militars en gairebé tota la seva història.

Per això hi trobareu...

quarters d'infanteria,

arsenals d'armes,

drassanes... (la línia de costa estava més endins que actualment)

...i evident-ment, no podien faltar, l'església i el monestir (s.XI)

Si anem vorejant per les muralles

...ens trobem amb la vila medieval (s. XI a XVII)

On hi havia un hospital anomenat "de pobres" (s. XV)

Més tard es va construir un altre de militar (s.XVII)

Caminant en direcció al mar, encara trobarem una altra construcció més contemporània: El fortí.(s. XIX)

...i un búnquer del segle passat...

Uff! Em deixo un munt de coses...

...però al museu et donen uns papers on està tot molt ben explicat :o)

Els francesos varen ocupar la Ciutadella en diverses ocasions durant les lluites entre les monarquies espanyola i francesa entre els segles XVII i principis del XIX.

Si trobeu que tot està en runes és en part pels atacs que va patir en aquest període,

però sobretot per què els francesos la varen dinamitar en marxar el 1814,

per què no la pogués aprofitar "l'enemic".

Es poden fer moltes coses a dins o als voltants de la Ciutadella

Us podríeu portar la carmanyola i... apa! A passar-hi tot el dia!
També s'hi organitzen tallers, exposicions, concerts...
I si no, només per les vistes i els paisatges que podeu veure ja val la pena entrar-hi

No us l'acabareu...

I si us en canseu, sempre us podreu acostar a la platja a descansar tot seient en un bar

o prenent el sol

:o)

Sigueu feliços

PD: Ui! m'oblidava de comentar quelcom que crec és important: Gràcies a un grapat de gent preocupada pel patrimoni de Roses i que va lluitar per protegir.lo, aquest espai no ha estat víctima de l'especulació i la urbanització desmesurada que va patir la costa Brava a partir dels anys 60.

(aquest escrit pertany a una exposició que hi ha dins el recinte, sobre la urbanització de la costa brava per allà els anys 60. Ho podreu llegir millor si cliqueu la imatge per què es faci més gran)
Més informació aquí

PARC CERVANTES

2011-04-23T00:25:00.116+02:00

n un dia com avui es presta a fer una passejada per aquest parc

Es tracta del roserar de Barcelona.

A part de ser un jardí públic, s'hi fan concursos de roses noves.

Els rosers estan classificats i hi ha un itinerari botànic que facilita el coneixement dels diferents tipus de roses.

I totes tenen nom

Trobareu rosers molt antics...

...i roses veritablement belles...

...i per alguns personatges... dolces :o)

Però encara que no us interessi la botànica, és un lloc agradable per, passejar...

...seure a l'ombra d'un roser trepador per llegir o fer ganxet

Podeu fer fotos de la vostra rosa preferida...

Moltes fan olor... i són diferents!

...també hi ha qui es troba per practicar el sa esport del "comadreo" ;o)

No només hi ha rosers, algunes escultures abelleixen la passejada...

;o)

És un jardí per visitar en primavera...

...o avui mateix.

Per què no?

Que tingueu un feliç dia de Sant Jordi

Senecio petasitis

2011-04-11T00:39:00.000+02:00

i ha molts tipus de senecio. Aquest que presento avui l'he vist a pocs llocs, però penso que és una planta molt interessant.

Sembla ser que prové de Mèxic.

Ja podem imaginar doncs que es troba millor en llocs calorosos. Tot i que aguanta temperatures de fins a -5 graus, convé plantar-lo en llocs resguardats. Cal que li toqui el sol unes hores al dia.

Conec algun exemplar en jardins privats, però podeu trobar-ne al passeig de la Mare de Deu del Coll i al parc de la Pegaso (carrer de la Sagrera)

També se l'anomena gerani de California o Platanillo.

Tolera la sequera, pel que és una planta a tenir en compte en jardins de baix manteniment.

Gaudiu de la primavera i...

...sigueu feliços

:o)

Kniphofia uvaria

2011-03-29T22:27:00.000+02:00

an aparegut les primeres flors de Kniphofia uvaria (Tritoma).

Les podeu veure al jardí de Can Framis

Si, ja sé, és una planta exòtica. El seu origen és a Sudàfrica. Però, és interessant perquè aguanta molt bé la sequera. Jo diria que la necessita i tot!

Per això s'utilitza en rocalles i terraplens on el manteniment es mínim o nul.

La planta té rizomes. Les fulles surten directament del terra, i les flors es van obrint, primer les de sota

... i progressivament les de més amunt.

Els esqueixos floreixen al segon any de plantar-los.

Un cop instal·lada ens podrem oblidar d'ella, que tot i així ens florirà per la primavera i tot l'estiu amb aquests colors vius...

... i aquesta forma de la flor tant curiosa.

Sigueu feliços :o)

TURÓ DE LA ROVIRA ll

2011-03-25T15:11:00.000+01:00

embla ser que ja es pot pujar al cim del turó de la Rovira!!!

Si algú s'hi vol arribar aquest diumenge 27, fan la inauguració oficial (s'acosten les eleccions je je) hi haurà música i explicació de la història d'aquest espai.

Jo no hi podré ser, però així que pugui organitzo la pujada al turó pel costat de la Font d'en Fargues.

Sigueu feliços :o)

LLUNA URBANA

2011-03-20T23:05:00.000+01:00

Cliqueu la imatge per veure-la més gran

Viola odorata

2011-03-05T11:03:00.004+01:00

otser encara trobareu algunes violetes florides...

...en algun racó amagat.

Les violetes són plantes d'origen europeu.

Els agrada l'ambient de sotabosc, però també que els toqui una mica el sol. Si tenen humitat a les arrels poden trobar-se a ple sol.

S'escampen amb estolons, però no com els de les maduixeres. Les violetes els tenen subterranis.
Per això, si els agrada el lloc on les tingueu plantades...

...poden arribar a envair l'espai
Cliqueu a sobre de la imatge per anar al post de violetes de la Carme

Que tingueu un bon cap de setmana
Avui, aquí fa sol ;o)

Gràcies Carme pel teu dibuix.
Més informació sobre violetes aquí i aquí
Gràcies Pais Secret

PODA AMB ESTIL...

2011-02-15T23:34:00.005+01:00

'he permès donar-li nom a algunes maneres d'esporgar que veig pels carrers. No penseu pas, però, que en realitat s'anomenin d'aquesta manera ;-)

Poda "pal"

Poda "tira-xines"

Poda amb efecte "escombra de bruixa"

(L'escombra apareix per la primavera després de podar)

"Escombra de bruixa" II

Poda "puny" (en realitat es diu "cap de gat")

Poda "R.I.P."
(Requiescat In Pace)

Us deixo que li poseu nom a l'estil de la següent foto :-)

Els noms que heu proposat :)

La RaTeta Miquey “buf!!!!”
Carme "Clamant al cel"
Freia “Coral”
Vida “Pop” (i ho pots entendre com vulguis, per l'animaló o per l'estil artístic) :)
Emily “novia de Frankenstein”
Baruk "Poda espant" Sembla que acabem de rebre el rebut de la llum.
novesflors “dansa”, en què el moviment d'ambdues mans, és decisiu.
Khalina "poda família Munster"

Amb això no he volgut valorar si aquestes formes són correctes o no. Hi ha diversos factors que influeixen en la decisió de deixar l'arbre d'una manera o d'una altra (seguretat, proximitat d'edificis, tipus de creixement de l'arbre...)
També hi ha podes decoratives (última foto)

A Barcelona, el criteri general de la poda el determinen els tècnics.

Massa sovint veig esporgues molt dràstiques (com les de les primeres fotos) per que no molestin o malmetin edificis propers. En aquests casos l'error està en l'elecció de l'espècie d'arbre per aquell lloc.
Altre cops no entenc la decissió de fer una poda dràstica

Quan decidiu plantar un arbre, per tal d'escollir la espècie adeqüada, penseu en com serà aquell arbre deu o quinze anys més tard i intenteu imaginar-lo en l'espai on el voleu posar (el temps passa volant, creieu-me)

ZOYSIA JAPONICA II

2011-02-09T17:18:00.001+01:00

a gent, en veure'm amb l'hàbit de jardiner, m'abordava lamentant-se del mal estat de la gespa.

- No, no està pas malalta!
Els havia de dir jo.
- Aquesta gespa, a l'hivern, té aquest aspecte com a natural...

A partir de la tardor, hi ha arbres que engrogueixen les fulles,

(Ginkgo biloba)

Enfiladisses que es vesteixen de colors càlids...

I ho trobem normal, i ens agrada...

La Zoysia també hiverna, i es torna color palla, però no es mor. Descansa.

Ens hauríem d'acostumar a veure els prats públics i domèstics així.

És una solució més sostenible per les àrees verdes.

- No s'ha de regar tant. Només tres o quatre cops a la setmana, a l'estiu (a partir del segon any, un cop instal·lada)

- El període de sega és més curt (d'abril a setembre)

- Quant tota és del mateix color, també té el seu encant...

;o)

(Gener 2011)

A la primavera ens alegrarà veure-la reverdir...

(30 de març de 2010)

Si la voleu veure i trepitjar... Aquesta està al darrera del zoològic de Barcelona. Al costat de l'edifici del Dipòsit de les Aigües (Ara Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra) L'entrada és lliure. L'horari, de 8h a 19h30'

(si no recordo malament :-)

Si coneixeu altres llocs on hi hagi aquesta gespa us agrairé que m'hi adreceu.

Ara és fàcil de reconèixer, és la única que conec que té aquest aspecte a l'hivern.

Gràcies.

FOGUERONS DE SA POBLA A GRÀCIA

2011-01-21T16:05:00.002+01:00

Els dies 16 i 17 d'aquest mes de gener, s'haurà celebrat a Sa Pobla (Mallorca) la festa de Sant Antoni .

"Tots sabeu, poblers i no poblers, quines són les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes. N’hi ha que tenen un vessant religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc. El foc està omnipresent aquest dia, ja sigui per allunyar mals esperits, ja sigui per escalfarnos o, per què no dir-ho!, per torrar"
(Fragment extret de la pàgina web de Sa Pobla)

El 29 de gener també es fa al barri de Gràcia de Barcelona. Tot i que les activitats ja comencen el dijous 27 amb el cap de setmana del Tradicionarius dedicat a les illes.

Ja fa més d'una dècada que aquesta festa va creuar el mar per instal·lar-se, també, a la vila de Gràcia de Barcelona. Diu la "llegenda" que...

...de la mà del pare d'unes noies de Sa Pobla que estudiaven a Barcelona. Vivien a Gràcia i no podien anar al poble per les festes per estar en època d'exàmens

Jo hi vaig ser l'any passat, i com que no estic segur de poder-hi anar aquest any, us deixo algunes imatges que vaig captar aquella nit.

Vaig veure trabucaires...

...bastoners...

...castellers...

La música que no falti!

Ni la teca i el beure...

Hi havia els foguerons per fer passar el fred...però ja se sap que on hi ha foc...

El dimoni s'hi troba a gust;

El dimoni cucarell Va néixer en temps de magranes Va dir que en tenia ganes I ni donaren pel clotell
Sant Antoni feia sopes A sa vorera de mar El dimoni he hi va anar I les se va menjar totes El dimoni són ses puces Un animal tan menut Se colguen amb ses fadrines I jo que som gran no puc

I al costat dels dimonis sempre van els...

DRACS!

Un, no pot estar a tot arreu a l'hora. En altres places de Gràcia hi havia música en directe, es podia cantar...ballar...i menjar pa torrat amb botifarrons i llonganisses

A sa Pobla són ses festes
Ma mare deixau-m’hi anar
Espinagades coentes
Bons sonadors per sonar

A sa Pobla heu de venir
Hi trobareu gent valenta
Espinagada coenta
Mos fa beure molt de vi
Per poc que pugueu no us ho perdeu. Això sí, gent a dojo.

Però val la pena. És una festa amb molt de caliu en un temps que fa fred ;o)

Les gloses les he tret de la pàgina web de Sa Pobla

CALENDULA OFFICINALIS

2011-01-16T19:24:00.005+01:00

l principi, la seva filla li preguntava si havia decidit plantar enciams...

Aquesta foto l'he treta d'aquí

...més tard, per les festes nadalenques, els convidats li deien que: "com és que tens aquestes plantes florides fora de temporada"

I és que el boixac floreix a la primavera i estiu, però si s'ha plantat a finals d'estiu o principis de tardor floreix durant tot l'hivern. Sempre que no sigui en llocs de fred extremat.

Es posa als jardins com a planta anual.

Es a dir que es sembra, creix, floreix i mor, en una mateixa temporada.

L'origen és incert. Es pensa que és una creació hortolana a partir d'alguna espècie silvestres de calèndula. Però sembla que tot-hom està d'acord en què prové de la zona mediterrania.
Es coneixen de molt antic i se li atribueixen propietats medicinals. No he trobat que en Fra Miquel Agustí la tingués descrita en el seu llibre però si que en parla Pío Font Quer. Us copio un fragment del seu "Plantas Medicinales, el Dioscórides renovado" :
...La caléndula nos muestra propiedades emenagogas parecidas a las de los senécios: regula los menstruos atajando los que fluyen demasiado copiosos, y " hace correr las flores a las mujeres que las tienen retenidas", como se lee en el Arbolayre"...

També se li atribueixen altres propietats: S'utilitza pel tractament d'inflamacions de la pell, forúnculs, dermatitis, ulceres, gastritis...

Entre d'altres.

Be, espero que no tingueu necessitat d'utilitzar-la per aquests menesters.

Planteu-la al jardí o a un test, us alegrarà els dies d'hivern
La Iolanda Bustos explica molt millor que jo, el que és i representa la calèndula. A més de les receptes per afegir-la ala cuina :o)

JARDINS MOSSÈN COSTA I LLOBERA

2011-01-09T20:32:00.006+01:00

ot i que som a ple hivern, i pot semblar que no vingui de gust passejar pels jardins de la ciutat, si fa bo, us recomano anar als Jardins de mossèn Costa i Llobera

S'han reobert aquest diumenge.

Hi trobareu, bàsicament, cactus i plantes crasses o suculentes.

Cereus monstruosus

Hi ha al voltant de 800 espècies

Euphorbia candelabrum

Aloe ferox

Els cactus punxen...je je

Cylindropuntia rosea

Les plantes crasses, normalment, no punxen...

Aloe ciliaris

Aeonium arboreum

Kalanchoe behariensis ¿?

...però n'hi ha que sembla que tinguin dents!

Va ser creat el 1970, i es va dedicar al poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, autor del poema El Pi de Formentor.

Ja feia un temps que els jardins estaven tancats. Suposo que per a restaurar-lo. L'últim cop que hi vaig anar estava molt abandonat.

Avui, però, he vist que més que restaurar-lo l'han netejat i prou.

Molts dels rètols per identificar les plantes o no hi són o no és clar a quina planta es refereixen. No els han renovat.

Encara es poden veure els efectes de les gelades dels últims anys

Tot i així, ens hem d'alegrar que es pugui tornar a visitar.

És un bon lloc per passar una estona tranquil, llegint, escoltant música o badant... els dies d'hivern que fa sol.

Que tingueu una bona passejada.

nota: no sóc un expert en crasses i cactus. M'he refiat dels noms que acompanyaven les plantes, però en alguns casos tinc dubte que fossin correctes. Si identifiqueu algun error, si us plau, comuniqueu-m'ho
Gràcies

NIT MÀGICA

2011-01-05T23:53:00.003+01:00

porrom pom pom...

plouran caramels...

No venen?

Encara no venen???

Siii!!!

caramels...

camell???

família reial?

màgia...

LA NIT ÉS DE LA CANALLA...

globus

No us deureu imaginar, però aquests reis que he retratat...realment són impostors.

Els de veritat són mags i aprofiten que tots els nens i pares estan a la cavalcada per entrar a les cases amb una capa que els fa invisibles (estil Harry Potter) i deixar els regals.

Els emboliquen amb una mena de tel encantat, per què no es vegin fins l'endemà.

Per això mai hem sorprès els Reis entrant a casa...

Que us pensàveu, que són tontos???

Espero que us portin allò que heu demanat...

Segur que així serà, si heu fet bondat...

A mi en sembla que em portaran carbó :o(

Tot i que només demano una cosa

Si sortiu a les fotos i no ho voleu digueu-m'ho i la trauré

Ruscus aculeatus

2010-12-24T01:03:00.001+01:00

n aquests dies propers a Nadal, trobem un munt d'arbusts que tenen el fruit vermell. El més clàssic és el Boix grèvol que s'utilitza per decoració en aquestes festes. Però n'hi ha d'altres que també poden ésser d'utilitat decorativa.
Un d'ells és el Galzeran (Ruscus aculeatus)

Viu en el sotabosc centre europeu i Mediterrani. Des del nivell del mar fins als 1000 metres. És un dels components que juntament amb el marfull, acompanyen l'alzinar mediterrani.
Dels rizomes surten branques mascle i femella.
Aquest que he fotografiat és el de fulla petita. N'hi ha un altra amb la fulla més ample. Així que el trobi l'afegeixo al post.

La característica principal d'aquest arbust és que té les fulles gairebé invisibles. El que nosaltres veiem que sembla una fulla, són en veritat branques de creixement limitat, que han modificat la seva forma per poder fer la fotosíntesi.

La prova està en que els fruits surten del mig del que semblen fulles, i no ho son.
Jo no tinc cap fotografia on es pugui apreciar aquest detall. Us enllaço a un blog on ho expliquen molt bé.

Que passeu unes bones festes i que l'any vinent sigui millor

TALLERS ARTESANS

2010-12-04T23:36:00.002+01:00

quest any no hi podré anar :o(

Si us hi acosteu...feu fotos!

Aquí i aquí trobareu una mostra dels artesans que exposen aquests dies

(Per veure millor elprograma cliqueu a sobre de la imatge)

Parthenocisus quinquefolia

2010-11-23T19:57:00.000+01:00

egur que l'heu vis un munt de cops.

Ja estem al final de la tardor, però encara en veureu.

(al turó del Carmel)

No l'heu de confondre amb P. tricuspidata, que té una fulla més semblant a la de la vinya.

(Partenocissus tricuspidata)

De tota manera, aquesta enfiladissa, originària de Mèxic i nordamèrica, també se l'anomena parra verge o vinya del Canadà.

S'enfila per parets...

(Masia Bach, Sant Esteve Sesrovires)

...i arbres,

(a prop de l'estació RENFE de Riells, Montseny)

ajudant-se de circells que s'agafen a petites rugositats dels murs o a l'escorça dels arbres.

(Turó Parc, Barcelona)
Que acabeu de passar una bona tardor

Nandina domestica

2010-11-08T16:11:00.000+01:00

la tardor trobem el color vermell en fulles d'arbres i enfiladisses...

...però també a molts fruits d'arbusts com la Nandina domestica

(Als jardins Amargós, Teatre Grec de Barcelona, en podeu trobar)

D'origen japonès, les seves fulles recorden el bambú, per això també se'l coneix com bambú diví, o sagrat. És, però, d'una altra família; les Berberidaceae .
Les fulles també son vermelles quant neixen, i abans de caure quant ja són velles.

Floreix a principis d'estiu en blanc

A la tardor es formen aquests fruits en forma de boletes (baies) de color vermell. Tòxiques però decoratives :o)

Els agraden els racons humits però no gaire freds. En llocs on fa molta calor a l'estiu, millor plantar-la a l'ombra

Ideal per patis interiors lluminosos o racons del jardí més humits on toca poc el sol.

Gaudiu dels colors de la tardor!!!

PASSEJANT PELS TRES TURONS

2010-10-24T20:16:00.001+02:00

companyats per la Bruqueta MK, (en representació de la Emily) varem fer la travessa dels tres turons amb bon temps.

Tot i que anàvem amb mitja hora de retard respecte al previst (per algunes incidències alienes a la organització) varem assolir tots els "cims" (bé, gairebé tots...)

Creueta del Coll

On encara es poden trobar barraques més o menys arreglades

Turó del Carmel

Amb vistes a tot Barcelona i més enllà

Baixant del Carmel varem passar pel mirador del Virolai...

...per seure al BANC AMB VISTES i reflexionar una estona ;o) i també a contemplar les vistes de Barcelona

(foto Xurri)

Des d'aquí es veia el turó de les Tres Creus (ja hi anirem un altra dia)

Finalment varem anar cap el Turó de la Rovira...

...on un vigilant molt antipàtic, no ens va deixar pujar als Búnkers...

...per què estan d'obres :o(

Així que es pugui pujar hi tornarem per acabar d'acomplir els objectius de la sortida

De baixada varem passar pel pont de Mühlberg...

...tot pensant en les Cervecetes i les braves que ens prendríem al "Mesón Delicias" i que teníem ven merescudes

Ho sento, de les braves no tinc foto...

...no em va donar temps a fer-la.

Si agafava la càmera em quedava sense! ;o)

Fins la propera!

Araujia sericifera

2010-10-17T21:25:00.001+02:00

És originària de Brasil, però, s'ha estès per tot el món...

...i es considera una mala herba, tot i que sembla que en alguns llocs es pot comprar per plantar als jardins.

És invasora i tan sols se'm acut que es pugui plantar amb la intenció que cobreixi algun mur o tanca metàl·lica.

El fet que sigui invasora i de creixement rapit la fa perillosa, per què pot desplaçar altres espècies autòctones.

He llegit que en dos o tres anys pot ofegar un arbre, competint

per la llum i els nutrients i, si se la deixa enfilar, pot escanyar les branques i troncs dels arbres i arbust.
Jo encara no n'he vist cap de tan gran.
Si es talla la tija, treu una llet que pot produir cremor o al·lèrgia.
Amb raó els anglesos l'anomenen "Cruel plant"

Del fruit madur

es treu com unes plomes molt suaus (angelets :o) que s'utilitzen per farcir coixins.

Es tracta d'un fals "miraguà" El veritable miraguà surt d'una palmera que es diu: Coccothrinax miraguama

Aquí he trobat un foro on la gent explica les seves experiències amb la Araujia

Ja ho sabeu, si en trobeu una al vostre jardí, millor arrencar-la abans no us ofegui els geranis ;o)
O vigilar-la de prop

Les fotos estan fetes: la segona, al Parc de L'Oreneta (xurri) i la resta al Turó de la Rovira i a "Les Olives de Garrigoles"

Iª TRAVESSA DE LA SERRALADA DELS TRES "TORRONS"

2010-10-01T19:18:00.003+02:00

s convido a una passejada (no pas virtual, si no, ben real) pels tres turons...

(o tres torrons segons l'alcalde Clos ;o)

El Turó de La Creueta del Coll

Turó del Carmel

I el Turó de la Rovira

Data: 23 d'octubre de 2010
Punt de torbada: Parc de la Creueta del Coll...

...al costat del Totem

Hora: 9h45'

Transport públic: El Bus nº 92 i el 28 us deixen a la porta del parc

Ja arriba el metro!!!: Parada "El Coll-La Taixonera"

sortida: Mare de Deu del Coll o Beat Almató.

sortida Beat Almató

Si sortiu per Beat Almató, haureu de pujar a peu pel carrer Baixada Sant Marià.
Si sortiu per Mare de Déu del Coll caminareu pel carrer. Des de Santuaris fa baixada fins el parc.

Itinerari:
Començarem a pujar el turó de la Creueta per la part del darrera, on hi ha l'escultura de Chillida

Després baixarem pel carrer de Morató fins a Mare de Deu del Coll i girarem per Santuaris. En arribar a la parròquia de la Mare de Deu del Coll ...

...girarem pel carrer de Ceuta

Comença la pujada al Turó del Carmel

Us recomano portar un bon calçat. Tot i estar a Barcelona, caminarem per la muntanya!

De baixada haurem de desgrimpar una mica...però tranquils, no caldrà arrossegar el cul ;o)

Visita obligada al mirador del Virolai

Del mirador anirem per un camí planer amb vistes a Barcelona...

...fins arribar a l'alçada del santuari ¿?

Molt a prop d'aquí caminarem pel carrer de la Gran Vista (per què es dirà així?)

Que gairebé sense adonar-nos ens portarà fins al carrer Labèrnia, per on intentarem atacar el cim del turó de la Rovira.
Dic intentarem per què estan fent obres de condicionament de la zona de les bateries.

No patiu, hi ha dreceres per on ens podrem colar ;o)

La baixada del turó la farem pel costat del pont de Mühlberg

Continuarem pel carrer del mateix nom fins la carretera del Carmel, on podrem descansar una mica i recuperar energies ;o)

Si voleu venir no cal que us apunteu enlloc, tan sols heu d'estar al punt de trobada el dia i a l'hora de la convocatòria.

Tampoc cal ser "blogeru"

No hi ha places limitades, a la muntanya hi cabem tots.

Porteu calçat adequat i, si voleu, alguna cosa per remullar la gola.

La caminada es fa en un parell d'hores.

No em refio dels del temps, així que diguin el que diguin jo seré allà.

Si cal, amb xubasqueru :o)

I ja decidirem in situ si s'ha de fer algun canvi de plans.

Ens veiem!!!

TURÓ DEL CARMEL

2010-09-20T00:11:00.002+02:00

ntigament conegut com el turó de'n Mora, degut a una masia que es trobava on ara hi ha el barri del Coll.

Avui dia porta el nom del santuari construït a la part oriental del turó, a mitjans del segle XIX.

Popularment, al turó també se'l coneix per " LA PELADA"

Situat entre els turons de la Creueta del Coll

i el de la Rovira ...

...forma part dels tres turons, on està projectat construir el PARC DELS TRES TURONS (o dels tres torrons... com se li va escapar al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos en una entrevista radiofònica)

Té una alçada de 266 metres i tan sols la part superior no està urbanitzada.

Al voltant es varen començar a edificar torretes a partir del 1875...

... i amb el temps s'ha anat edificant tot conformant el barri del Carmel.

A un dels costats del turó podem veure el Parc Güell ...

...des del mirador del Virolai.

Bones vistes de Barcelona, des d'aquest indret.

;o)

Bona passejada