Chamaerops humilis

nomenada popularment, Margalló, 

es tracta de la única espècie de palmera autòctona d'Europa. 

Se la pot trobar en tot el Mediterrani, sempre a prop de la costa. 

Una de les seves característiques és que resisteix molt bé els incendis...rebrota amb facilitat.

Creix molt lentament i no assoleix gaire alçada, només si se la poda.

Jardins de mossèn Costa i Llobera a Montjuïc

Des de antic i a molts indrets s'ha utilitzat per a teixir cistells i cabassos. També es menja la medul·la o cor del tronxo , cosa que va arribar a posar en perill l'espècie. 

Actualment està protegida.

Margallons al Garraf

Els seus fruits també són comestibles. Al país valencià l'anomenen pa de rabosa.

Es tracta d'una planta dioica, pel que trobarem unes plantes amb flor mascle i altres amb flors femelles.

Les fulles també s'han utilitzat com escombra

I és força utilitzat en jardineria...

...com a planta singular.
I és que és de fàcil manteniment

Tingueu bona setmana

abrigueu-vos

 :o)

Erica multiflora

s tracta d'un petit arbust mediterrani. Se'l coneix popularment com a bruc d'hivern. 

Hi ha moltes espècies, vora 700.

 Aquesta es pot trobar al massís del Garraf, on he fet les fotos. 

Però la seva distribució natural és tot el Mediterrani occidental: Alt Empordà, Serralada Prelitoral a les terres de l'Ebre. Illes Balears...

Floreix a l'hivern en agrupacions de flors a l'extrem de les branques.  

Tenen forma de olleta, de color rosat.

Aquesta espècie viu sobre terres calcàries (altres de la mateixa família són més acidòfiles) i sovint se'l troba acompanyat de romaní i llentiscle.

És resistent al foc i vol créixer a ple sol, tot i que també se'l pot trobar a l'ombra d'un pi...

La fusta s'ha emprat per a fer estris de cuina. De les branques també se'n feien punxons per a les caragolades, ja que la fusta és prou resistent i elàstica per a resistir els àpats. (info. de macondo) 
Altres espècies de brucs (Calluna vulgaris) s'han utilitzat des d'antic per fer escombres.
Us animo a passejar per aquests verals. Tot i ser hivern el paisatge és molt acolorit.

Citrus aurantium

e la família de les rutàcies, és un arbre originari del sud est de Vietnam

Mentre a la primavera ens regala amb una floració olorosa i mel·lífera...

 A l'hivern engalana les seves branques amb els fruits taronges...

...que son amargants. Això no evita, però, que els puguem utilitzar per a fer melmelada o licors. 

També se n'extreuen olis essencials per a fer perfums i salses.

És un arbre de fulla perenne que cal cultivar-lo a ple sol.

Tem els hiverns freds, pel que en zones on gela sovint, se'l pot cultivar en contenidor per transportar-lo a cobert durant l'hivern.

A Barcelona els trobareu als jardins, 

...parcs i també pels carrers.

Fra Miquel Agustí ja ens ho deia en el seu Llibre dels Secrets...

Us desitjo un bon any 2012

CAMÍ DE RONDA

na passejada pel camí de ronda de Roses,

 des de l'Almadrava fins a cala Montjoi...

...un matí de tardor...

Cap Norfeu

... va bé per posar en ordre el cap i el cos :o)

pescadors

atalaiant l'horitzó

platja nudista, nua

El Bulli és tancat,

 però m'ofereix unes cireretes d'arboç que hi ha a la tanca del seu pàrquing, que em serveixen de postres després de l'entrepà que he portat per dinar.

I em fan pensar, si no inspirarien a en Ferran per a les seves esferificacions
 ;o)

fotografies fetes el 12 de novembre de 2011.

PORT DE ROSES

eia temps que no demanava la col·laboració d'un altre blogger.

Les casualitats han decidit que País Secret publiqués uns versos

 inspirats en el mateix paisatge que vaig retratar ara fa un mes.

M'ha donat el seu permís per traslladar-los aquí, i li estic agraït. La primera foto també és seva.

-------------------------------------------------------

Vora les cinc les barques tornen a port.

Esquincen l´aigua amb sagetes d´escuma,

i desclouen ruixes blanques

sobre el setí tornassolat.

El seguici fidel de gavines peixateres

vetllen la coberta

mentre les mans dels homes,

clivellades de sal,

destrien l´or del mar

de la morralla.

Ressona  la sirena

a les parets blanques

de la minsa part del poble

que encara viu de l´antic ofici

d´albirar el vent

i fer-se a la mar.

Vora les cinc les barques tornen a port.

Recollides les xarxes,

desats els ormejos,

la mar fa veure que dorm.