Aloe arborescens

l color roig de les flors d'Aloe arborescens (de vegades un poc ataronjat) esclata a punt d'entrar la primavera :-)

Ja vaig parlar d'una planta d'aquest gènere en un post de fa un parell d'anys (Aloe maculata) No les penso postejar totes. N'hi ha unes 400 espècies d'Aloe. Però si, les que s'utilitzen més en jardineria. En aquest post presento l' Aloe arborescens.

Com ja podeu imaginar, i veureu a les fotografies, el nom li ve donat per què creix en alçada molt més que les seves "cosines" Per això també se l'anomena popularment Aloe canelobre o Aloe pop

La veureu florir a partir de finals de febrer, si està en un lloc assolellat.

També tolera una mitja ombra. El que no li agrada gens és l'excés d'aigua.

La podeu plantar en marges i rocalles i millor sobre una terra que dreni bé.

Trobareu un grup important d'aquestes plantes a l'entrada del túnel de la Rovira pel costat de la plaça Alfons X "El Savi"

I també al carrer de l'Arquitectura al costat de l'Hospital de la Vall d'Hebrón

Les flors creien a l'extrem d'una tija que surt del centre de la planta i forma una inflorescència, general ment de forma cònica en la que hi haurà entre 20 i 30 flors.

Al principi les flors estan dretes i a mida que maduren (primer les de sota) es van inclinant cap a baix fins pansir-se.

Diuen que te les mateixes propietats medicinals que l'Aloe vera, però potser la més coneguda popularment és la derma-protectora. Sembla ser que ajuda a tancar ferides i guarir cremades. Entre altres coses.

 Amb raó moltes cremes per la pell, xampús i pomades porten extracte d'Aloe a les seves composicions. 

Millor que ni us cremeu ni us talleu, però per si de cas; no està de més tenir un aloe a casa, o saber on n'hi ha algun

:o)

Que passeu una bona setmana

Liquidambar Styraciflua

uan arriben els freds hivernals el Liquidambar ens mostra la calidesa dels seus colors.

És un arbre originàri de les costes americanes del sud dels EEUU, Mèxic i Guatemala.

 El seu principal atractiu és la coloració,

de groc a vermellosa, quan arriben els primers freds.

Però també és curiosa la seva escorça.

 I els fruits...
oju que punxen :P

Sembla ser que varies tribus d'indis americans utilitzaven la goma, l'escorça i l'arrel com antidiarreic. També en dermatologia i ginecologia. O com a sedant i febrífug...Us he deixat l'enllaç a la Wikipèdia on ho explica.

 Li agraden els terres profunds, ben drenats i amb humitat.

Si les condicions són bones també es pot utilitzar en alineació de carrer. Resisteix el vent. Creix relativament ràpid i pot arribar als 35 metres.

El podreu trobar en jardins.

No recordo haver-los vist en parcs de Barcelona. N'he vist al carrer; a Sant Just Desvern i a Vilafranca del Penedés.

(Les fotos estan fetes a Breda)

Abrigueu-vos 

;o) 

Arbutus unedo

rbust de clima Mediterrani conegut a casa nostra com Cirerer d'arboç. 

Tot i que pot arribar a formar un petit arbre d'uns 4 a 5 metres, el més corrent és trobar-lo en forma arbustiva. És propi de les màquies. I rebrota amb facilitat després d'un incendi.

Les fulles són perennes i coriariàcies. A la tardor apareixen les flors a la punta de les branques, en forma de gerreta, de color blanc i en raïms mirant a vall. 

Cap al final de la tardor, principis d'hivern apareixen els fruits de les flors de l'any anterior. Són boles granuloses de color groguenc que passen a ser vermelles quan maduren.

En el moment de màxima maduració poden contenir fins un 0'5% d'alcohol. Sembla que amb aquesta quantitat és difícil que puguis arribar a emborratxar-te menjant-ne, com diuen algunes persones. 

El nom unedo ve del llatí unum edo, que vol dir; en menjo només un. Així doncs, tot i que són comestibles i un poc dolces, millor no menjar-ne moltes ;o)

Serveixen d'aliment a mamífers i ocells que actuen com a disseminadors de les moltes llavors que porta cada fruit, a través dels seus excrements, .

Les fulles s'han usat per curar diarrees. Les cireres d'arboç s'utilitzen en confitures i melmelades. Les millors son les més madures, a punt de caure.

La seva fusta és molt densa i dura. És apreciada en ebenisteria i torneria per la seva facilitat de maneig. També és valorada com a combustible i per fer carbó vegetal de bona qualitat.

Les fotografies estan fetes a la Serralada de Marina.

Prop de La Conreria

Campsis radicans

ambé anomenada , Gessamí de Virgínia, Trompa de foc o Bignonia vermella. De la família de les Bignoniacies.

 Anteriorment se la coneixia com a  Bignonia radicans.

És una enfiladissa vigorosa.

Si té on enfilar-se ho pot fer fins els 10 metres.

Originaria del sudest dels Estats Units.

La podeu veure cobrint tanques per les que s'enfila i desprès penja.

Les flors són de color vermell ataronjat. Surten a l'extrem de les branques noves durant tot l'estiu.

Les fulles són perennes .

 A l'estiu vol estar ben regada. A l'hivern no gaire, o gens si fa molt fred. Pot suportar fortes gelades

Si voleu guarnir, cada estiu, un mur o tanca assolellats...

...Una trompa de foc pot ser una bona elecció

 :o)

Passeu un bon estiu

Pyracantha coccinea

a tardor ens du els colors ataronjats i vermells de moltes plantes. Una de les que destaquen és la Piracanta o espina de foc. 

És originària del sud-est d'Europa i de l'est i sud-oest d'Àsia.

Es pot trobar com a planta espontània a la Garrotxa. 

No confondre amb el cotoneaster (sense espines)

Podrem gaudir del vermell, taronja o grog (depèn de la varietat) dels seus fruits durant tot l'hivern.

Amb les llavors es feia un succedani del cafè, i amb els fruïts melmelada. 

Jo no he provat cap de les dues coses... Si voleu intentar fer-ne aneu amb compte amb les espines, al collir els fruits.

 Estan "camuflades"

És de fulla perenne,

 i en jardineria s'utilitza per a fer tanques o com a planta decorativa pel color dels seus fruits. 

Segur que n'heu vist. Si no, al carrer Miret i Sans de Barcelona, al costat de ESADE estàn alguns dels que veieu a les fotos.

Tingueu bona setmana :o)

PS: Als que us agrada caminar (o paseantear ;), aneu reservant el 22 d'aquest mes d'octubre:
 Farem la IIa Travessa de la serralada dels Tres Turrons ;o)

Aquest cop, la culminació del cim al Turò de la Rovira està assegurat! (si no plou :)

La convocatòria oficial, properament en aquest blog