diumenge, 1 de novembre de 2015

ESTANY D'IVARS I VILA-SANA






'Estany d'Ivars i Vila-sana és...


...un lloc ideal per una passejada tranquil·la de diumenge pel matí
L'estany, situat al pla de l'Urgell, entre Tàrrega, Mollerusa i Balaguer, va ser dessecat entre l'any 1948 i 1951 per una empresa que en va obtenir els permisos emparant-se en una llei de 1918, per dedicar els terrenys a cultius agrícoles.
Tot i que en un principi no hi havia molt interès per aquestes terres pel mal drenatge i l'alta quantitat de sals a la terra, fins el 2004 s'hi va cultivar.
Ara s'ha recuperat bona part de l'estany i el que és més important, ha tornat molta de la fauna i flora que hi havia abans de la dessecació.




En bona part per la feina del Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, creat uns anys després que l'ajuntament d'Ivars es plantegés la recuperació de l'estany

No només hi podeu fer la passejada. Hi ha força activitats al voltant de l'estany:
Es poden llogar barques, bicicletes, hi ha un programa d'activitats que van des de la observació d'ocells (hi ha casetes i torres de guata) fins el tast de cerveses artesanes

En el centre d'informació i interpretació de l'estany trobareu tot el que podeu aprofitar de la visita.
Encara es conserva alguna de les construccions agrícoles fetes amb un conglomerat de fang i graves.

El centre d'informació està ubicat en una masia característica d'aquesta zona, que va ser restaurada utilitzant els mateixos materials i tècniques originaries
Aprofiteu que encara fa bo per visitar l'estany i passar una estona de pau i relax lluny del món sorollós 
;o)
Que tingueu un bon passeig



diumenge, 6 de setembre de 2015

RAIXA




 'origen de Raixa ens porta al segle XIII en una alqueria islàmica. 
Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I d'Aragó, la finca anar passant per comptes i diferents famílies i es va ampliar en diverses ocasions...
Raixa. Jardí dels tarongers
 ...fins que el compte de Montenegro, Ramon Despuig i Rocabertí va comprar la finca el 18 de juny de 1660.
Però son els jardins el que han fet famosa aquesta finca.
Maria del Mar Bonet va gravar un disc dedicat als jardins. 
I la cançò:
"Les Veus de Raixa"
(Obriu l'enllaç a una altre pestanya ;)
jardí de l'entrada
Va ser a finals del segle XVIII i principis del XIX que es comencen a construir, gràcies a la compra de l'aigua de la font de Pastoritx (Valldemosa) al 1807 i que alimentava el gran aljub (safareig)
safareig gran: 98 metres de llargada, 18 d'amplada i 7 de fondària
Amb el que es regava tot el jardí i funcionaven les fonts i cascades


A l'entrada de la finca hi ha un jardí amb un estany 
jardí de l'entrada
jardí de l'entrada
...i una portalada construïda a l'any 1898 amb l'escut de la família Despuig.
Al davant de l'entrada a la casa es situa el jardí de la loggia:
jardí de la loggia
jardí de la loggia
A la part posterior de la casa s'enfila el jardí dedicat a Apol·lo...
...amb una escalinata...
jardíns d'Apol·lo
... guardada per lleons 

i acompanyada per muses de la poesia i la música.
Pel camins del costat s'entra al jardí romàntic...


...amb un petit estany unes falses ruïnes,
un safareig

 i el camí que porta cap a una gruta,


una ermita i un petit templet a dalt de tot...


...amb molt bones vistes :o)
Una visita pendent de repetir-la a la primavera
A veure si podrà ser aviat 
;o)
Tingueu bona passejada


dissabte, 22 d’agost de 2015

FLOREJACS





lorejacs és un petit poble medieval de la comarca de la Segarra
El nom prové del mot Floriiacus que significa: lloc fortificat. I és que el poble es va formar al voltant del castell que porta el mateix nom. 
Un castell que es conserva molt bé. (tinc pendent tornar-hi per visitar el seu interior :)
Hi ha escrits del 1075 que ja en parlen d'aquest poble.
Un poble certament bonic i tranquil.
Aquí trobareu més informació.
Però a part de per conèixer i gaudir del seu entorn,
 la meva visita estava motivada pel treball final de carrera de la Blanca Muntades Jaumandreu que va construir un Laberint de llum col·locant fins a 1000 llums, que es carreguen amb una cèl·lula fotovoltaica, resseguint els marges del camp.

De dia es carreguen i de nit s'encenen...

Malauradament la instal·lació ja s'ha desmuntat.
Els llums s'han cedit a l'ajuntament per si algú vol fer un altre muntatge els pugui utilitzar.
Però malgrat això us recomano la visita a aquest petit i bonic poblet de la Segarra.
El castell es pot visitar:

Que tingueu una bona passejada

diumenge, 17 de maig de 2015

VIª TRAVESSA DELS TRES TURONS




ja són sis, amb la d'aquest any, les edicions d'aquesta travessa que va començar per tal de fer una passejada per un entorn de Barcelona que fins ara no era del tot conegut.
Aquest últims anys han canviat algunes coses, sobretot al Turó de la Rovira, on s'hi han fet reformes i ho han deixat tot molt polit i llest per a rebre turistes...
Tot i així la gent continua anant a fer les mateixes coses...


Reunir-se amb els amics... estimar-se...
Qui vulgui afegir-se a l'excursió del diumenge 31 de maig també farem el mateix d'aquest cinc anys anteriors... Caminar!  hehehe; Pujarem al turó de la Creueta del Coll, al turó del Carmel i al de la Rovira. I també veurem els canvis que s'han produït i els podrem comentar, a  banda de contemplar la ciutat des d'uns altres punts de vista.
 
I si veniu per primer cop descobrireu una Barcelona que potser no imaginàveu.


Com sempre, el punt de trobada és al Tòtem del Parc de la Creueta del Coll, al punt de les 10h15'
Recordeu que caminarem per la muntanya;
 porteu calçat adequat, gorra, aigua...!
 :o) 

Com arribar:
La parada de metro més propera és "El Coll/Taixonera" de la línia 5 (blava) Heu de sortir pel costat del carrer Mare de Déu del Coll.
També us deixa a prop el BUS V17 (parada: Mare de Déu del Coll /Baixada Sant Marià)
En acabar la caminada podem fer l'aperitiu al  Mesón Las Delicias 
Si trobem lloc!
;o)

Actualització d'última hora:
A les 12h es farà un homenatge als veïns que varen poblar les barraques del Turó de la Rovira, amb la col·locació d'una placa commemorativa. Si sortim puntuals i no badem gaire arribarem a temps d'assistir-hi
Fins diumenge!

diumenge, 26 d’abril de 2015

PARC: EL CAPRICHO





ui diu que els parcs temàtics son coses de la modernitat? 
Al segle XVIII ja se'n feien! La prova és aquest parc situat en el districte de Barajas a Madrid.



En aquest cas, però, no era un parc per al gaudi del poble.
No no no!
Al 1784, la duquessa de Osuna doña María Josefa Soledad Alonso Pimentel el va fer construir  per a divertiment d'amics i convidats il·lustres  de l'aristocràcia d'aquell temps.
 Es va començar a construir el 1787 i es va acabar 52 anys més tard. La duquessa va morir sense veure'l acabat.
( Aquí trobareu més informació de les vicissituds que va patir aquest parc fins avui dia)
En el seu disseny i construcció hi van treballar els artistes, jardiners i escenògrafs més prestigiosos de la època.



Com a curiositat, dir que s'hi va construir el primer pont de ferro de l'estat. Encara que de petites dimensions i per tant sense massa dificultat tècnica.
Per a més gaudi i diversió dels nens i il·lustres convidats es varen construir els "caprichos":
Com la plaça rodona que hi ha només entrar, on es feien "corridas" de braus.
O el canal navegable que porta fins un "castell fortificat" que fins i tot va tenir armament i soldat
(No sé si feien guerres de bombardes o què!)

Una ermita on hi va arribar a viure un eremita que sortia per sorpresa a espantar els visitants...
Ja a la part més antiga hi ha un laberint, fet amb llorer, amb amagatalls per perdre's...
Malauradament quan hi vaig ser encara no era accessible pel públic.
:(
 
I també es va construir la "Casa de la Vieja" on hi havia una dona que teixia i vivia com si fos al poble, que juntament amb l'ermità i el soldat que custodiava el castell,  pretenia donar a conèixer la manera de viure de les classes més populars...
Així que ja sabeu. A Madrid, potser hi ha el parc temàtic més antic de la península :o)
I pel que sembla, malgrat els anys que fa que està obert (de de 1999), és poc conegut pels madrilenys.
Que tingueu una bona passejada


Post scriptum: Millor anar-hi a la primavera o a la tardor quan les temperatures són més suportables ;o)