RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Pyracantha coccinea





a tardor ens du els colors ataronjats i vermells de moltes plantes. Una de les que destaquen és la Piracanta o espina de foc. 
És originària del sud-est d'Europa i de l'est i sud-oest d'Àsia.
Es pot trobar com a planta espontània a la Garrotxa. 
No confondre amb el cotoneaster (sense espines)
Podrem gaudir del vermell, taronja o grog (depèn de la varietat) dels seus fruits durant tot l'hivern.
Amb les llavors es feia un succedani del cafè, i amb els fruïts melmelada. 
Jo no he provat cap de les dues coses... Si voleu intentar fer-ne aneu amb compte amb les espines, al collir els fruits.
 Estan "camuflades"
És de fulla perenne,
 i en jardineria s'utilitza per a fer tanques o com a planta decorativa pel color dels seus fruits. 
Segur que n'heu vist. Si no, al carrer Miret i Sans de Barcelona, al costat de ESADE estàn alguns dels que veieu a les fotos.
Tingueu bona setmana :o)
PS: Als que us agrada caminar (o paseantear ;), aneu reservant el 22 d'aquest mes d'octubre:
 Farem la IIa Travessa de la serralada dels Tres Turrons ;o)
Aquest cop, la culminació del cim al Turò de la Rovira està assegurat! (si no plou :)
La convocatòria oficial, properament en aquest blog

9 comentaris:

Macondo ha dit...

Jo em dedicaré a fer melmelada perquè això de caminar no està fet per mi, m'he tornat massa urbanita...
Escolti vostè, la resposta al comentari del post de baix era que m'estaveu dient bruixota o què?

Bona tarda tingueu!

fra miquel ha dit...

Nooo dona! Res de bruixa, estimada MACONDO.
És que potser vaig interpretar equivocadament que els hibiscs que comentàveu estaven sota la vostra custòdia.
La caminada no dura més d'una hora. Si es fa sense aturar-se són tres quarts...
Les vistes des del Turó de la Rovira valen la pena i l'aperitiu que farem al baixar... també ;o)
petons

Mari-Pi-R ha dit...

A mi me sorprendió en Alemania este tipo de árbol había de todos los colores, morados, rojos, naranjas, la verdad que quedaba muy bonito, pues generalmente tan solo los ves en rojo.
Abrazos

Carme Rosanas ha dit...

M'ha agradat descobrir el nom d'aquests arbres que m'he mirat molts cops i no el coneixia.

el paseante ha dit...

Doncs a Ponent en diem tomaqueteres cherry (tot i que potser les nostres no són tan altes).

Anna ha dit...

Melmelada d'espina de foc. Sona bé. ;)

novesflors ha dit...

Precioses, les plantes que ens descobreixes avui, amb aquests colors tardorals que tant m'agraden.

PS ha dit...

Al meu carrer en tinc ullades dues d´aquestes i crec que hi han nascut espontàniament.
Ara quan hi passi ja les podré saludar pel nom :-)

fra miquel ha dit...

A mi me gusta, MARI-PI, lo que no me gusta son los pinchos que tiene ;o)
Para recortarlo casi hay que ir con armadura je je
besos

Ai! CARME. Jo no l'he vist mai en forma d'arbre... Si que he vist tanques bastant altes fetes amb Pyracantha (en un parc de Sant Feliu de Llobregat n'hi ha) Però no sé si es pot fer arbre...
B7s

I les vostres no puntxen, PASEANTE :o)
abraçada

Si que sona bé, ANNA EME, Sembla un eslògan comercial ;o)
besades

A mi m'agraden els colors càlids, NOVESFLORS però qualsevol color de plantes i flors sanes és bonic de veure'l
Petó

Crec que els fruits els mengen els ocells. PAÍS SECRET.
Després de digerir-lo, com a natural, es desfan del pinyol... és a dir la llavor. És fàcil que germinin si cauen a un racó de terra si a sobre van envoltades d'adob natural ;o)
Besades