dimecres, 19 de novembre de 2008

LLENYA



'això en diuen esporgar
Jo ho anomeno fer llenya





6 comentaris:

Albanta ha dit...

Sens cap dubte, i malgrat les petites diferències linguístiques de les terres del sud... això es diu FER LLENYA!!!
Amb el que m'agradava jugar amb les fulles que queien dels arbres i enfonsar els peus en els altarulls que es formaven... quan era petita.
I ara ja no deixen ni caure les fulles...les amputen de soca

Rita ha dit...

Això és no saber-ne (d'espurgar) o saber-ne massa (d'estalviar-se de comprar llenya)...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

hi ha gent que per menys estan a la presó

salutacions

khalina ha dit...

Quina barra aquests esporgadors!

el paseante ha dit...

Jo els hauria tallat de soca-rel i així no cal pensar-hi més. Una vergonya aquests llenyataires.

fra miquel ha dit...

Albanta,
avui he pogut donar unes "patadetes" a les fulles dels plàtas, caigudes pel paseig Maragall, per la ventada d'ahir al vespre. Jo també ho feia... de petit.

Rita,
no tan sols no sàben esporgar, si no que no es té consciencia del que és un arbre.

Sí, Té la mà, sí.

khalina,
més que barra, desconeixement. Només hauria d'esporgar qui tingués estudis especialitzats per a fer-ho. Ja hi ha especialistes, doncs que ho facin ells.

Paseante,
de vegades pot fer falta tallar un arbre per massa gran o si és perillòs. El que cal, és dissenyar correctament els espais on han d'anar arbres i escollir els que s'adaptin al lloc quan tinguin la seva forma i mides adultes. També hi ha molt desconeixement en aquest aspecte. El que més em dol és que no eren llenyataires.
Al camió on es varen endur la llenya posava "jardiners".