quest any farà 70 anys de la mort de Antonio Machado
estos dias azules y este sol de la infancia
últims versos d'Antonio Machado
foto framiquel (a Peñíscola)
El meu profe de literatura, de quan estudiava BUP, el dia de l'aniversari de la mort del poeta, deixava de banda el programa del curs i fóssim on fóssim donava la classe de Antonio Machado.
Serveixi aquest post per recordar que aquest poeta va morir a l’exili un 22 de febrer fa 70 anys.
Entrades
.JPG)
8 comentaris:
Un bonic video, un merescut homenatge.
Està bé això que feia el teu profe
Y todavía sobrecoge acercarse al cementerio viejo de Collioure a ver su tumba...
Y apenas ha habido noticias en la radio, ni en la televisión, ni en la presa que lo recordasen, aunque sus dos españas sigan tirándose los trastos a la cabeza.
M'han agradat aquests darrers versos del poeta. El meu profe de BUP també n'era fan. I en un viatge de fi de curs per França, ens va portar davant la seva tomba a Collioure. S'aguantava les llàgrimes. Has fet un bon recordatori.
Ai ai ai, fra miquel, que es va morir al febrer...
M'encanta Machado, m'encanta el seu castellà concís i precís, auster i bell, contingut i ple d'emoció, de ritme (com a "otro viaje",, la meva preferida)
Gràcies, Xurri, per la correcció. Disculpeu-me a tots, cert, va morir el febrer, Al gener és quan es va exiliar. Deuria morir de pena.
Ja ho he arreglat en el post.
Doncs sí, Khalina, vaig tenir la sort d'un bon profe de literatura, em va fer estimar la lectura. Ara estic liat en un club de lectura i a la tauleta de nit sempre tinc una pila de llibres pendents.
No he estado en Colliure, Freia, pero es una de mis visitas pendientes: la tumba de Antonio Machado. No se ha hablado en los medios porque, tal como me ha avisado Xurri, murió en febrero. Seguro que se hablará de ello. Ya he corregido el post.
Paseante, la fotografia de peñíscola, que he posat, ve a "cuentu" per què mentre mirava aquest mar i aquest cel vaig recordar aquests versos.
M'encanten i m'agrada recordar-los.
Preciosa tu entrada, sobre Antonio Machado y muy acertada poner la cancion de Serrat.Una persona muy importante para mi,cuando se marcho de aquí, en su mesilla de noche, tenía las obras completas de Machado, yo las conservo con la señal, que el, tenía puesta en su poesía preferida.
En tu fotografía de los angelets en grupo, no reconocí, lo que aquí llamamos molinillos, y que para los niños en primavera, es una diversión soplar.
besos carmina
Dons si no has estat a Cotlliure no ho deixis. Poder et costi trovar l'entrada al cementiri donat que és una entrada diferent, a peu mateix de carrer, vora el poble. La tomba de Machado també és un xic difícil de trovar. És enterrat al terra, juntament amb la seva mare...
Tant el seu lloc de repòs com el poble i el seu port aixì com el poble es mereixen una visita a la primavera.
Ho tinc pendent, menta, ho tic pendent`
Benvinguda a casa. Espero que t'agradin els espais que hi penjo.
Publica un comentari a l'entrada