ncara queden llocs a Barcelona, on passejant pots arribar a pensar que estàs en un poble, lluny de la gran urb.
La Clota és un d'aquests llocs. Amb horts i animals de granja.
La iniciativa de l'ajuntament de crear horts urbans, està molt bé, però potser també s'haurien de protegir els que ja existeixen.
Esperem que no sigui envaït per les (des)constructores
Abans no desapareixin aquest paratges, us convido a fer-hi una passejada. Gaudiu-los
Les fotografies són fetes al estiu.Podeu arribar-hi en metro, parada Horta, sortiu pel carrer Lisboa i camineu en direcció Vall d'Hebrón. Passareu per sota del viaducte que porta al tunel de la Rovira. Aquí comença el barri de la Clota.
Entrades
.JPG)
14 comentaris:
Me gusta descubrir gracias a ti, que "a pocos pasos" de las grandes ciudades como Barcelona o Madrid la tierra sigue empeñada en respirar.
Un saludo
Quan comenci a fer una mica de bon temps seguiré les teves petjades per aquests indrets de Barcelona. La majoria dels que proposes no els conec.
Quan vagi cap a Barcelona aniré a visitar estos llocs. Em sentiré com en casa. M'acompanyaràs??
Un petó!
A mi també m'agraden els teus posts.
Són passejos per anar acompanyat, Fra Miquel. I més jo que sóc de fora...Els hortets són bonics, tan cuidats i tan ben arrenglerats. No hi ha res més complaent que collir una tomata del teu hort.
Jo, que soc del barri no havia estat mai. Aquest estiu vaig poder passejar per aquest indret tant maco. Es respira una tranquilitat que mai imaginaries trobar a Barcelona. Ho recomano.
me parece estupendo, que el campo entre, o se conserve, aunque sea a hurtadillas en las grandes ciudades, esto hace que no nos olvidemos de nuestros origenes. Por favor me podrías decir que son los angelets?, en la foto me parecenn preciosos. saludos carmina.
Desconeixia aquest barri també, com visc pel mar... Saps descobrir molts raconets.Penso que hauràs de fer una passejada conjunta a la primavera.
Vaig viure a Horta de nena i això hi cau a prop, però no recordo gens haver-hi estat.
M'apunto a la passejada conjunta! :-)
Pues si, mi querida condesa, la tierra està viva! Mas nos vale cuidarla porque ella nos alimenta.
Ja veus, paseante, tens un munt de llocs on anar a fer les teves passejades. A veure si algun cop coincidim!
Bé, ja veig que hauré d'organitzar una excursió al camp...Albanta, així que vinguis per Barcelona avisem al Paseante, la Khalina, la Rita...A veure si també pogués venir la Emily.
Cristina, a que també t'apuntes?
Si Emily. Els fruits collits directament de la planta tenen un altre gust, o millor dit, tenen gust!
Però jo no tinc hort, no més un balconet de 1 metre quadrat. snifff...
Carmina, aquí le llamamos "angelets" (angelitos) a los frutos de algunas hierbas como el Diente de León (también se llama: achicoria amarga o pelosilla). Si coges el tallo donde la flor se ha convertido en fruto i soplas, salen volando esas estructuras blancas. Las de la foto las encontramos asi, juntas, en el suelo. Lo normal es encontrarlos solos. I si, son muy bonitos. En el centro de esta espécie de estrella se encuentra la semilla.
Me lo apunto para hacer un post, cuando salgan, en verano.
Doncs si m'apunto. De ben segur que tries un lloc maquissim per anar i ens ho podem passar d'alló més be. Una abraçada
Van fer un reportatge a la tele, no se si d'aquesta zona.. jo diria que tot això està sentenciat. Es molt trist. Construcció es destrucció.
Doncs sí, amic frikosal, jo també crec que aquesta zona està sentenciada, per això he volgut fotografiar-la, i tenir, si més no un record.
Gràcies per la visita. Ep! M'agraden molt les teves últimes fotos nocturnes. Tens un bon blog!
Estic content de que li agradin les meves fotos, a mi m'agrada el que es diu aquí. Potser -anant per camins molt diferents- no estem tant lluny. Bona nit i fins aviat.
Manel
M'ha agradat molt l'article que has dedicat a La Clota. Malauradament el Pla al que feies referencia al teu blog no sera conservador. Gens ni mica. Els horts seran substituits per edificis i equipaments. T'adjunto un enllaç: http://laclota.blogspot.com/ per si vols estar + informat.
Publica un comentari a l'entrada