a casa de Portlligat, on els Dalí van viure durant dècades, es va anar fent a base d'adquirir les cases veïnes de la primera barraca que varen comprar a Lídia Noguer, vídua d'un pescador de Portlligat.
L'espai exterior es va anar formant amb el temps i segons les necessitats dels propietaris.
El jardí creat per Dalí és definit per Josep Pla com "la cosa més daliniana que hom es pugui imaginar"
L'espai, mig pati mig jardí, és la suma de diversos escenaris on el geni va acumular objectes.
Avui fa 20 anys que Dalí ens va deixar.
El recordeu?
Fotos framiquel, novembre de 2004
Entrades
.JPG)
9 comentaris:
I tant que el recorde'm!!!
És un personatge difícil d'oblidar!!
Portlligat és un dels llocs que més m'ha emocionat al visitar-lo...
Va ser com submergir-me en aquell mar que havia pintat...
Bona nit Fra Miquel
No he visitat la casa de Dalí, i després de les teves fotos m'has posat la mel a la boca.
Confesso que em cansava una mica la intretació constant que feia en Dalí i de la seva obra, només m'agrada el començament, quan pintava coses que reconec i veig bé... ;-) Confesso, però, que la casa de Portlligat em va encantar. El dia que la vaig visitar, a més, vam fer una volteta per la zona amb barca, amb el que diu que era el seu barquer, ves a saber, però va ser fantàstic tot plegat: una jornada particular!
Jo no he estat i m'han agradat moltíssim les fotos, sembla un lloc acollidor i encantador. Diu molt d'ell.
Ara he recordat la imitació que fan d'ell al Versíó rac1.
Deia que no li agradava el pa amb tomàquet, que duia el tifus. Igual la nit que es va morir algú li havia dut una llesca de pa amb tomàquet, ves a saber!
El seu fantasma encara deu anar per aquests jardins...Segur
Ostres, quin artista!
Doncs sí Albanta, i per si algú no ho recordava o no l'ha conegut, quedi aquest yutubbi (i 7més que dura l'entrevista) per fer-se una idea del personatge que va ser.
Khalina, no més us he mostrat la part exterior, però la casa, a mi em va encantar. Jo hi viuria amb molt de gust. (canviant algunes decoracions, es clar!)Et recomano la visita.
Crec que a casa deuria ser una persona més normal del que la gent es pensa.
Jo penso, Rita, que no tot el que feia era genial, però s'ha de reconèixer que era un Geni. A mi m'agraden moltes de les seves obres. Per a mi no és important que la pintura s'entengui, a mi m'agrada una obra si m'emociona. Sigui pel motiu que sigui. (colors, figures...) Però definir què és art i què no, és una discussió molt extensa. Potser ho podem fer en una altre ocasió.
Doncs sí, Cristina, a més va farcir el jardí de coses que li agradaven. Sense cap ordre lògic. Suposo que això també formava part del surrealisme.
Emily, no sé si li agradava o no el pa amb tomàquet, però em sona que uns americans li varen demanar permís per exposar o publicar o comprar (no recordo)alguna de les seves obres i ell els hi va concedir a canvi d'una reproducció exacte d'una llesca de pa de pagès en or.
Si ho penses, no els deuria resultar fàcil. La llesca havia de ser exacte, amb els forats i textures característiques d'aquest pa. Com fer un motllo per omplir-lo d'or? Ho varen aconseguir, però varen suar lo seu per trobar la manera.
Efrem, sí noi! Quin artista. I molt del mèrit, si no tot, de que arribés on va arrivar va ser de Gala. Si tens ocasió mira't la pel•lícula/ documental GALA de Sílvia Munt.
Benvingut al monastir!
Aquesta Lidia que els hi va vendre la casa es la famosa Lidia de Cadaqués que surt a alguns dels llibres d'en Dali?
Hola frikosal, benvingut a casa.
La veritat és que no sé si és la Lidia que dius, però no m'extranyaria gens.
Publica un comentari a l'entrada