divendres, 1 de maig de 2009

Estany de Banyoles



erà veritat que hi ha un monstre amagat en alguna cova prop de l'Estany?




Fra Miquel Agustí va néixer a Banyoles al 1560. Potser llavors ja li explicaven la història del Drac de l'Estany, per tal que no s'aventurés pels boscos del voltant. Passejant-hi tens la sensació que, més que un monstre, et pot sortir un follet un elf o una nimfa de qualsevol racó.
Avui dia es pot donar la volta sensera a l'estany en bicicleta. Tan sols hi ha alguns trams on s'ha de pedalar per la carretera. El paisatge, ja ho veieu, de "postal".
Bona passejada.

11 comentaris:

fra miquel ha dit...

Feia temps que tenia pendent penjar aquest post. Vaig aprofitar el dia de l'ENFANGAT, per arribar-m'hi a fer fotos. Banyoles està a deu minuts de Celrà.
Em sembla que vas ser tu, Khalina, que tenies curiositat per saber on havia nascut en fra Miquel.
Doncs aquest post te'l dedico.
Petons

Rita ha dit...

Un paratge preciós! No fa massa que hi vaig ser...
Molt maques les fotos!

khalina ha dit...

Ohhh QUines fotos! Són precioses.I a sobre em dediques el post :) Moltes gràcies

Clar que tu no vas néixer al 1560, no? Perquè sinó ets un fenòmen

Emily ha dit...

Fra Miquel és inmortal. Jo conec un lloc molt semblant a aquest que ens dones a conéixer. Un lloc on sembla que hi hagin ànimes perdudes vagant Uuuuuu
Coneixes els Ullals de Baltasar?
Posa-ho al google.

Joana ha dit...

I per els voltants, Fra Miquel hi ha les goges o dones d'aigua pul.lulant per allà. Follets i goges i monstres...Que no se'ns emportin cap endins!! :)
Un lloc per passejar-hi!
bon cap de setmana Fra...de Celrà?

el nadador ha dit...

Les fotos són magnífiques (segurament les millors que t'he vist). Això sí, les podies haver retocat amb el photoshop i posar-hi una ombra de monstre.

fra miquel ha dit...

En un lloc com aquest no es pot evitar fer fotos maques, és que el paisatge és així de bonic!
Però també té mèrit la càmera que em va cagar el tió de MK.
Gràcies a tots, però, pels elogis.

Si soc un fenomen o no, jo no soc qui ho ha de dir, Khalina. Qui va néixer al 1560 és aquell de qui he manllevat el nom (o part del nom) pel meu blog. Fra Miquel Agustí va fer alguna cosa important tot pensant en la gent del poble.

No conec els Ullals, Emily. Gràcies per assabentar-me que existeixen. Ja tinc objectiu per quan viatgi a les terres de l'Ebre. Hi tinc amics i companys.

Joana! Ja vaig anar amb compte, ja! No tinc ganes de ser arrossegat cap el fons de les fosques aigues del llac.
Doncs sí, a deu o dotze minuts de Celrà. En cotxe, és clar. Per l'eix.

Nadador, és que no t'hi fitxes! Hi ha una foto on es pot veure la cresta del drac. No us ho havia dit per no espantar-vos, però jo el vaig veure. El que passa és que deu ser tímid i en veure que enfocava la càmera es va capbussar.
Amplia les fotos del llac. En una d'elles es veu la cresta i una mica de l’estela que deixava al ficar-se aigua a dins.

Bon cap de setmana a tots!

Friks Vaporup ha dit...

Unes fotos precioses, Fra Miquel. Sobretot la 3ª i la 4ª les he trobat espectaculars, tenen una llum increible. M'han fet venir ganes de de tornar a passejar per l'estany!

fra miquel ha dit...

El dia de turmentós va ajudar molt a que hi hagués aquesta llum. Gràcies Friks, per passar-te per casa. Ves-hi, a l'estany, la passejada és molt agradable. I si pots, ja ho saps, aquesta setmana hi ha Girona Temps de Flors. Avui ha començat.

Salut!

menta fresca ha dit...

Hola,
banyoles, un altre lloc especial i enigmàtic a l'hora.Jo m'he he banyat i confeso que no em va fer gaire gracia. L'aigua tant terbola, el fons lliscant, no sé, una sensació molt estranya. En canvi m'agrada passejar-hi. Ara fa temps que no hi vaig.
Les fotografies han quedat molt bé. No sabia que fosis de Girona. Bona terra i bona gent.

fra miquel ha dit...

No sóc de Girona, Menta, però m'encantaria ser-ho.
Cert, bona gent i bona terra.
Jo no m'he banyat al estany, però d'adolescent vaig fer un passeig amb barca de rems. Impressiona.
Llavors ja m'havien explicat històries sobre el monstre, i remar pel mig de les aigües profundes del llac et fa venir com un cangueli que dissimules com pots.
Per cert, tu l'has vist el monstre, a les meves fotos? Només se li veu un tros de cresta, és que "el nadador" diu que no el troba. Veuré visions a les meves pròpies fotos?

Petons