dilluns, 17 d’agost de 2009

Chorisia speciosa







en protegides estan aquestes precioses flors. . .


. . . per un tronc amb fortes punxes
Procedent del Brasil i Argentina, el "Palo Borracho" com se l'anomena allà, el fan servir els animals per a rascar-se. (què pràctic, no?)
D'aquests petits plaers dels animals en resultava que es quedava el pel o llana enganxats al tronc. Els conqueridors de les Amèriques van pensar en un primer moment (no eren pas botànics!) que la llana la produïen els arbres, pel que el varen anomenar "arbre de la llana".
.A l'hivern perd la fulla i queda el fruit

Segons el temps que faci, al estiu o a la tardor s'obren els fruits i deixen anar un cotó on estan enganxades les llavors.
Trobareu uns bonics exemplars al paral·lel de Barcelona, al costat de les Drassanes.
Però també se'n poden trobar en jardins particulars... (si el pare Noel ha d'entrar pel balcó, ho té una mica espinós!)
Aquest és l'aspecte hivernal d'un exemplar a prop de la facultat de medicina de la UPF i de l'hospital del Mar. (sortida de la ronda litoral cap a les torres bessones)
I aquests són uns exemplars importats. Es troben a un viver del Maresme (si no és que els han venut, la foto és del gener)

Si us afanyeu potser encara veureu florit, l'arbre de la segona fotografia. Està al costat de les Drassanes.


I si us pica l'esquena... ja sabeu on podeu anar a rascar-vos!

Nota d'actualització del post:
El seu nou nom científic és Ceiba insignis fins ara es deia Chorisia speciosa, que és com el coneix la majoria de gent

8 comentaris:

Rita ha dit...

Quina curiositat!

No recordo haver-los vist mai aquests arbres... Ara ja m'hi fixaré... :P

Un cop més, gràcies per fer-nos-els conèixer.

òscar ha dit...

uns arbres ben curiosos i amb l'utilitat afegida de rascar esquenes amb eficiència.

si l'oficina de turisme de barcelona ho explota amb la mateixa voracitat que altres coses, podem trobar-nos unes drassanes farcides de turistes gratant-se l'esquena. :)

Freia ha dit...

Estimat Fra Miquel:

Su árbol espinoso, de tan bellos y curiosos nombres (no sé si me gusta más lo de Palo Rosa o lo de Árbol de la lana) trae el regalo de una flor hermosísima.

Le confieso que nunca los he visto por Madrid, ni siquiera en el Real Jardín Botánico. Claro que eso no es decir mucho, porque el pobre cada vez está peor cuidado y mantenido (no sé qué pasa con el CSIC que lo tiene muy abandonado).

Seguramente haya por las calles o en el Retiro. Quizá en El Parque de El Capricho o en la Quinta de los Molinos. Le prometo que a partir de ahora me fijaré.
Después del regalo que me ha hecho de sus flores, es lo mínimo que se merecen Vd. y sus sabias enseñanzas y ese Árbol de la lana.

Eso sí. Le aseguro que procuraré no rascarme la espalda, por lo que pueda pasar...

Una abraçada i un petò ben fort.

La RaTeta Miquey ha dit...

Estimat fra,
cada mati abans de les vuit gaudeixo d'aquesta maravella d'arbres. Des del patinet de 4 rodes no he observat les punxes però m'agrada pensar que són la seva defensa contra els possibles brètols. Per les fotos, fa por rascar-se l'esquena.

fra miquel ha dit...

Veritablement curiosos Rita. A mi em diverteix la historia del nom d'arbre de la llana.
Petons

I és que de vegades els animals ens superen en tenir vista per aprofitar el que la natura ens ofereix, benvolgut Òscar.
Una abraçada

Yo no recuerdo haber visto la flor en otros ejemplares, Freia. También es cierto que no se ven muchos, pero aquí en Barcelona hay más de los que algunos dicen (incluido el ayuntamiento).
Lo de rascarse la espalda en el tronco del árbol, déjelo mejor para los de piel dura. Para una bella dama como usted mejor procurarse un rascador de madera con una mano esculpida en el extremo o se liga usted a un conde o a un marqués que se presten a esa faena.
Un beso

A veure, RaTeta, a veure si un matí d'aquests li cauen unes floretes d'aquest arbre en el parabrises del seu patinet i reviu un instant poètic.
Per lo de rascar-se em remeto al comentari que li he fet a la Freia. Segur que teniu algun pretendent disposat a rascar-li l'esquena.

B7s

Joana ha dit...

He de baixar a fer un tomb per Barceona!
I em fixaré amb aquests parcs i arbres que tant bé documentes
Petons!

fra miquel ha dit...

A veure, Joana! A veure quan et veiem per aquí!

Una abraçada

el paseante ha dit...

Quin arbre més estrany. El trobo estrambòtic. Ja m'hi fixaré a les Drassanes. El que em sorprèn del teu blog és que Barcelona és plena d'espècies exòtiques, i que semblen adaptades al nostre clima.

M'agrada especialment la segona fotografia.