RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

divendres, 4 de setembre del 2009

Gorges de Carança




e tant en tant, una caminadeta per la natura no va malament.

Un cap de setmana d'agost vaig acceptar d'acompanyar uns amics a les gorges de Carançà.
En primer lloc, varem haver d'arribar al poble de Thües entre Valls. A la carretera entre Puigcerdà i Prades.
Al poble ja hi ha les indicacions cap a les Gorges de Carançà

Deixem el cotxe (aparcament a 2 euros el dia), ens calcem les botes i cap amunt!
Després d'una ascensió sobtada i esgotadora, que no em va permetre ni treure la càmera(hauríem d'haver escalfat), ens varem trobar aquest camí planer...Ufff!
...que seguia per un bosc d'aspecte "èlfic". Semblava que darrera d'un arbre t'hagués de sortir una fada, o de sota un tronc un follet. (Una delícia)
Allà baix estava el riu.
Glups!
Alguns arbres, semblaven arrelats a l'aire per sobre del penyasegat...
...que es pot i vam travessar per les cornises excavades en la roca.
Quin "iu iu", eh?
Hi ha un cable per agafar-se.
Doncs això és res!

De mica en mica (agafats del cable!) anem arribant a l'alçada del riu

Ara toca anar-lo creuant d'un costat a l'altra, je je.
No vaig comptar quantes passarel·les hi havia. Aquesta crec que era la més llarga.
Com es movien !
Després d'un dinar típic d'aquest tipus de sortides (amanida d'arrós i carn arrebossada) Comencem a tornar per on hem vingut (totes les passarel·les) i l'últim tram el fem per un altra camí.
Anàvem pel costat del riu
I varem trobar un munt de papallones ...
Moltes, moltes papallones i totes posades en les mateixes flors.
No em feu dir quines flors eren que jo estava tant de vacances que no vaig ni reconèixer uns avellaners al costat del camí.
(I això que hi havia avellanes pel terra!)

Arribant al final del recorregut ens varem trobar amb aquest avís pels qui feien el recorregut a la inversa
(o que potser és per on hauríem d'haver començat nosaltres!)...
...no ens calia, ja ho havíem notat.
Finalment els nostres peus també es mereixien un descans..


18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Apa, quina excursionassa! Que maca! Gràcies pel reportatge!

Els camins vorejats per avellaners solen ser molt agradables i acollidors... o deu se r que ami m'agraden.

rhanya2 ha dit...

M'ha encantat tornar a retrobar les teves fotos de naturalesa!! Fa anys vaig fer aquesta excursió, però vaig seguir fins als llacs de Carançà, el pic de les Nou Creus i finalment vam baixar a la Vall de Núria. Van ser 4 dies d'excursió de pujada però amb uns paisatges preciosos!! T'imaginaves una Violette muntanyera??
:P

Friks Vaporup ha dit...

Vaig fer la ruta Núria-Thués per les gorges de Carançà fa un munt d'anys. En tinc molt bon record, tant del paisatge com les passeres, el refugi, el tren groc de retorn a Puigcerdà... Tot menys les cornises, que no em van agradar gens!

Bones fotos, m'han vingut ganes de tornar-hi :-)

Emily ha dit...

A veure si un dia baixes als Ports. Hi han lloc màgics com aquest. Ara he vist amb el teu post que fa temps que no vaig d'excursió.
Per cert, sempre agafo un plàtan per si em ve una "pàjara".
Xules les fotos.

Albanta ha dit...

Jopéee, que xulada!!
I les fotos semblen de documental del NGS....
Gracietes guapo, per compartir aquestes excursions amb tots.
Un beset

òscar ha dit...

l'indret, pel que he vist a les fotos, és magnífic. com magnífic hagués estat, també, el canguelis provocat per passos i pontets. bufff!

novesflors ha dit...

Uf, quin vertigen! Ara, que la ruta deu ser preciosa, les fotos ja ho diuen.

el paseante ha dit...

Són ganes d'anar a prendre mal (jo que passo por en segons quins camins tortuosos del Turó Parc). És mona la cadeneta que portes al turmell en la darrera imatge :-) Com sempre, unes fotografies magnífiques.

fra miquel ha dit...

Carme,
tot el bosc que varem travessar era super agradable i fresc, també hi havia roure i faig.
Ja has vist que les meves fotos de papallones tampoc són cap meravella. Tiràvem sorra per veure-les volar. Però portava la càmera de butxaca i no vaig saber fer-les millor.

Violette,
es clar que m'imagino una Violette muntanyenca. Jo de "jove" també havia fet alguna travessa. Aquest cop però anàvem i tornàvem el mateix dia. L'edat...

Friks,
doncs encara estan allà, així que quant vulguis hi pots tornar. Bona part de la instal·lació es veia força bé pel que potser ha estat restaurada des de que tu hi vas anar.

Emily,
ja m'agradaria tornar als Ports de Beseit. Hi vaig passar un parell de dies quan feia primer de carrera, per tal de fer un treball sobre la fageda més meridional d'Europa, que si no ha desaparegut per la pluja àcida o algun incendi, es troba al mig dels ports, a prop de La Sènia (si no recordo malament)

Albanta,
gracies, m'ho vaig passar molt bé en aquesta sortida.

Óscar,
no apte per a patidors de vertigen.

Novesflors,
sí que és bonica la ruta, sí. Un cop has passat un parell de passarel·les ja t'hi acostumes, però les primeres...

Paseante,
cal omplir els dies que ens resten abans d'anar a "la residència" amb experiències emocionants, si no no tindrem batalletes per explicar-nos!

Gràcies a tots pels comentaris, celebro que us hagin agradat les fotos
Petons i abraçades a totes!

maria ha dit...

Ets afortunat...vas trobar un tresor i sense saber-ho.
Unes fotos precioses.

fra miquel ha dit...

Gracies a tu maria, per passar-te per casa. Celebro que t'agradin les fotos.
Un petó

MK ha dit...

Una delìcia , germá Miquel. I com na Emily se m'han despertat les ganes de montanya.
Jo ara a la tardor pujo força cap al Pallars Jussá , llac de Cellers , Conca de Tremp i si n'hi han ganes fins a la Vall Fosca que es preciosa també.
Si que es maca la pulsereta del turmell.

Mireia ha dit...

Xules les fotos i les passeres devien impresionar "lo seu".

fra miquel ha dit...

Doncs, MK, agrairia gustosament propostes de rutes per caminar.
A ser possible per poder fer en un dia. Normalment sortim de prop de Banyoles. Amb els amics que vaig anar a les gorges dèiem de sortir a la muntanya més sovint.
Sí, sí...molt maca la pulsereta. Però que consti que no està al meu turmell!

Mireia,
les primeres passarel·les sí que les passaves amb molt cura, però al final anaves força rapit a creuar.

Pedro Molina Rodríguez-Navas ha dit...

Ja tinc ganes d'anar-hi! Nosaltres hem fet molta muntanya aquest estiu, has de veure algunes fotos que segur t'agradaran.
Ei! Gràcies per posar el llibre a la pàgina. M'has fet pensar que encara no he fet cap post parlant-hi i ho hauria de fer perquè ha estat molt important a la meva vida.
Una abraçada

fra miquel ha dit...

Doncs a mi no m'importaria tornar-hi. Avisa'm si hi aneu.

Normalment penjo la portada dels llibres que llegeixo. He estat buscant algun post teu per referenciar-lo. Si el fas l'enllaçaré (si encara hi tinc la portada penjada) De moment està enllaçat al post de TO+S. És lo més semblant que he trobat.

Així que ens veiem en parlem

Salut!

khalina ha dit...

A mi em van agradar i em tornen a agradar. I pensava que t'havia escrit un comentari

Rita ha dit...

Vistes les fotos, molt maques, per cert, diria que em faria vertigen... No crec que m'hi veiés amb cor... :-(

Gràcies per dir-m'ho, se m'havia passat aquest post!
Petons!