RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dimarts, 26 de gener del 2010

PARC DE "LA ESPAÑA INDUSTRIAL" (primera entrega)



 quest blog, comença les passejades del 2010 amb una nova col·laboració: Xurri, del blog Post-its sacados de la papelera, m'ha regalat, no tant sols un text si no també algunes de les magnífiques fotografies que va fer un diumenge al capvespre tot passejant pel parc de "La España Industrial"


I encara més! El passejador per excel·lència de BlogVille "El Paseante"també ha escrit un relat sobre aquest mateix parc. El podreu llegir d'aquí uns dies acompanyant les meves fotografies i alguna que altra de la Xurri.
Espero que gaudiu d'aquests textos i de les imatges. I que us animeu a "passejar"


Fue un domingo: paseé flanqueada por una guardia de corps de lujo, de ensueño virtual, en misión especial para informar sobre el parque. La avanzadilla de Blogville. La envidia del Harén.


El paseo me gustó, aunque fue pelín corto. Así que volví al escenario del crimen una semana después. Bajo la lluvia. En la hora tonta entre el día y la noche,
un poco inquieta por las gradas vacías y los rincones sombríos,

pero hechizada por la geometría limpia y los brillos del agua.


Seguí la luz de los faros desde el dragón, buscando nuestra huella espiral hacia el hogar de los sin casa.
En el recodo apareció una mirada de gato risón, alumbrada por la brasa de un cigarrillo indigente - toro sentado en una colcha reciclada, gobernando desde un trono de bolsas itinerantes.

Por inercia y por prudencia, salí de las sombras hacia la cada vez más escasa luz, apenas velada por una niebla canija.
Esta vez me fui a la izquierda, por el caminito de agua que limita el parque al sur, con su fondo de verdín con huellas de botas de jardinero y su bordecito blanco sentable junto a una acera peatonal.

Al final, el estanque con fuente tipo geiser refleja el tremendo ventanal azul de la guardería pública a la que en su día no pudo ir mi nini, porque no habían bastantes plazas para todos.


Volví al parque por la arcada del este, haciendo caso omiso a la señal de dirección obligatoria a la izquierda,

y pasé bajo los árboles de largas ramas mal podadas, acabadas en escoba. Recordando las explicaciones del fraile, me alivió que ese día el viento descansase; la verdad, he pillado un poco de miedo.


En la cancha de baloncesto, apenas una pelota botada con desgana.

El frontón, vacío. La dama de mármol, de espaldas, se recogía coqueta el pelo, mirando ensoñada las gradas.

Siguiendo su mirada vacía de estatua vi los dos paraguas rojos: la parejita y la familia con niño. Troté por las gradas, por subirme a la fuente concéntrica y por tocar agua,

por tirarle de la cola al dragón, y por sacar un par de fotos finales en plena noche,


ya sin luz, acechante a la caza de la foto romántica de pareja melosa enmarcada en paraguas rojo. 

Tardé un rato en atreverme a disparar la cámara, otro en darme cuenta de que en realidad no todo era caramelo entre ellos, y otro en ver que la falta de luz recomendaba no insistir.
Les dejé discutiendo, y me fui por las gradas hacia el norte, a ratos seguida por mi sombra, a ratos atropellándola, según jugaban conmigo las luces de los faros guiándome de vuelta a casa.






Si cliqueu la imatge de Neptú, a la barra lateral, veureu un vídeo de quant el parc estava en obres.
Les fotografies sense signatura son de Xurri. Clicant a sobre anireu al seu blog

19 comentaris:

fra miquel ha dit...

Com ja podreu imaginar estic molt agraït a la Xurri i al Paseante per aquestes noves col·laboracions.
És una mostra més del caliu que es pot arribar a rebre a traves d'un mitjà aparentment fred.
Endevino un any d'escalfor bloguera. Aquestes col·laboracions tan sols son una petita mostra. Ja s'han organitzat bloguers invisibles, Gravacions de veu, ens hem buscat el famós que s'assembla a nosaltres, hem ballat per cap d'any, hi ha que fan posts "escrits a mà"... i també s'han organitzat trobades "desvirtualitzants"
M'agrada aquest barri
Una abraçada a tot-hom

el paseante ha dit...

Fra Miquel, t'aviso. Si tornes a demanar col.laboracions a gent aliena, com aquesta Xurri (ves a saber d'on l'has tret, tot i que escriu molt bé), acabaràs a Colmenar Viejo. En qualsevol cas, us ha quedat un post magnífic.

fra miquel ha dit...

Uff! Que rapit ets Flanagan! Una mica més i em trepitges el primer comentari!
A Colmenar Vieju dius? Ves amb cura amb el que dius!. Tinc una col·laboració d'un tal paseante pendent de penjar. I no em toquis la Xurri (que malament que queda dit així) que, a part d'escriure bé, fa unes fotos collonudes. Cosa que a tu encara no t'ho conec. ;o) Et salves per que m'encanten els teus relats que si no...
Una abraçada

BACCD ha dit...

Doncs moltes felicitats a la Xurri per aquesta magnífica descripció del parc en forma de relat.

M'ha dut records dels meus cosins i d'una època en què vaig viure ben a prop del parc (fa uns 20 anys, uala!). Procuraré passar-hi en la meva pròxima estada a Barna.

L'enhorabona per aquestes col·laboracions, que ens aporten tantes coses bones!

Rita ha dit...

Jo també felicito la Xurri per aquesta fantàstica aportació!

Compte, fra miquel, que com caiguis en desgràcia amb el paseante... ;-)

Frannia ha dit...

Em sembla una iniciativa prou interessant. Jo tinc una sèrie de quan vaig anar a València i vaig passejar pels jardins que hi ha dins el caire sec del Túria. Puc participar?

Xurri ha dit...

Ai, just arribo a veure el post publicat - la veritat és que fa molta "ilu" veure'l publicat al llibre primer - t'agraeixo molt l'invitació, framiquel, em va encantar passejar pel parc i pensar-hi uns dies per escriure alguna coseta. I gràcies als que teniu paraules amables - penseu que aquí tot llueix més, aquest blog és molt especial!
Ja tinc ganes de llegir què escriu el paseante - a veure si ara no farà justícia a les fotos? Potser necessita un curs d'aquells d'escriptura que fan a Colmenar Viejo ;o)
Petons a tots dos, guàrdies de corps de luju!!!

Emily ha dit...

Hi ha vida a Blogville :)
Bones fotos, bons escrits...
Aquest parc m'agrada a l'horabaixa. Hi vaig anar fa anys en una passejada nocturna, ni et dic els anys...l'acabaven d'estrenar. Si mon pare no s'equivoca i diria que no, abans hi havia un camp de futbol. Ell jugava amb l'equip abans anomenat de l'Espanya industrial.
Esperarem el post de l'escrit del PAseante.

fra miquel ha dit...

Duschgel, sembla que tot-hom te alguna cosa a recordar d'aquest parc!
Per cert he actualitzat amb la foto de parella amb paraigües roig
Petó.

Gràcies Rita, no s'atrevirà, les col·laboracions li agraden i les penjo jo al meu blog...si vull je je je ;o)
Duschgel, sembla que tot-hom te alguna cosa a recordar d'aquest parc!
Per cert he actualitzat amb la foto de parella amb paraigües roig
Petó.

Hola Frannia! En principi les col·laboracions eren només de texte. Jo em declaro un patata i un mandrós per escriure. Però ara ja no sé per on anirà el blog. Em varen agradar les fotos de la Xurri i per això les he penjat. Si vols parlem fora blog, via e-mili, i busquem alguna forma de col·laboració
Per cert he actualitzat amb la foto de parella amb paraigües roig
Petons

Xurri, ja ho saps, m'agrada el teu punt de vista a les fotos i el text quadra a la perfecció. A mi també em va agradar el passeig.
Al Paseante l'hauré de confessar un dia d'aquests, (Així tindré alguna carta per parar-li els peus) Potser si que hauria d'anar a Colmenar Viejo, a fer les paus amb el Veí de Dalt i tornar-lo cap a casa.
Per cert he actualitzat amb la foto de parella amb paraigües roig
Petó especial x artistaPetó

Hola Frannia! En principi les col·laboracions eren només de texte. Jo em declaro un patata i un mandrós per escriure. Però ara ja no sé per on anirà el blog. Em varen agradar les fotos de la Xurri i per això les he penjat. Si vols parlem fora blog, via e-mili, i busquem alguna forma de col·laboració
Per cert he actualitzat amb la foto de parella amb paraigües roig
Petons

Xurri, ja ho saps, m'agrada el teu punt de vista a les fotos i el text quadra a la perfecció. A mi també em va agradar el passeig.
Al Paseante l'hauré de confessar un dia d'aquests, (Així tindré alguna carta per parar-li els peus) Potser si que hauria d'anar a Colmenar Viejo, a fer les paus amb el Veí de Dalt i tornar-lo cap a casa.
Per cert he actualitzat amb la foto de parella amb paraigües roig
Petó especial x artista

fra miquel ha dit...

Emily! Ens hem creuat a l'hora de comentar.
Doncs sí, a BlogVille hi ha vida i molt de caliu, malgrat el fred hivernal.
Com li deia a la Duschgel, sembla que qui més qui menys té algun record d'aquest parc!
Tinc amics que vivien molt a prop i vaig viure una mica la seva construcció.
Vaig pitant a llegir Darling, ja tenia "monu" ;o)
Un petó

Xurri ha dit...

fra miquel, això que hi ha al final del post de "signatitura" és algún tipus de notació musical?

fra miquel ha dit...

Gràcies per l'avís, Xurri. A BlogVille hi ha follets entremaliats que a la que et despistes fan de les seves ;o)

MK ha dit...

...no hi he estat mai.
Ja ho sé, no tinc perdó de deu ...però a vegades pujo al cotxe i m'entrabanco pel carrer Tarragona o giro malament per la Gravía o vaig a parar al carrrer de Sants ..i acabo passant pel costat...
Gracies Frare i Xurri ara ja m'es quasi familiar i un dia aprendre a aparcar el cotxe...i para una estoneta.Pensaré en aquest post.

El veí de dalt ha dit...

Com que fent "xurrinades" per la blogosfersa, eh? Doncs tens un emiliu meu a la bústia. Em dius alguna cosa? Records!

nimue ha dit...

quines grans passejades ens oferiu! no conec el parc aquest així que molt agraïda per les fotos i pel text. De totes maneres espere amb ansietat la passejada del Paseante. Ja saps que en sóc fan... B7s!!

Montse ha dit...

Un bon complement (ja sé que és al revés, que el primer és aquest, però jo els he vist per aquest ordre, I'm sorry)

Com diu el veí, això són "xurrinades" però és que les xurrinades, als fans de la Xurri ens entusiasmen!

Bon diumenge, fra Miquel!

Joana ha dit...

Ui! Ja m'he posat al dia! Fantàstica aquesta passejada i quins col.laboradors!!!Un luxe!
Vaig a llegir-me la segona part :)
Felicitats!
Per cert Fra Miquel, balles molt bé i les sabates impol.lutes :)

xurri ha dit...

(veí: que ja t'he contestat fa dies!!)

khalina ha dit...

Fra Miquel, t'has buscat una bona col·laboradora. Una preciosa passejada