dimecres, 21 d’abril de 2010

EL DELTA DE L'EBRE




er passejar-hi en qualsevol època de l'any...



"You'd Be So Nice To Come Home To"
Ben Webster/ Coleman Hawkins














































Aquest post el dedico a la Emily

15 comentaris:

Emily ha dit...

Quin paisatge més misteriós :)
Molta boira quan sempre fa sol :)
Gràcies per la dedicatòria i records de Sor Maria Emilia :)i petons del seu gos :)

el paseante ha dit...

Diria que són les millors fotografies que t'he vist mai (potser comparables amb les del Pla de l'Estany). Quan surts de Barcelona et convertixes en un fotògraf genial.

Les dues de sota el tipus que mira amb prismàtics són de premi en un concurs fotogràfic (per al meu gust).

Mari-Pi-R ha dit...

Que alergia abrir tu blog y encontrarme con una parte de mi vida recogiendo los buenos lugares. Lástima que el día era triste pero aun con esto pudiste captar buenos momentos.
El sueño de mi vida, que nunca voy ha realizar vivir en la rivera.

novesflors ha dit...

Sembla un bon paratge a conéixer. Ho tindrem en compte.

Frannia ha dit...

M'ha recordat un poc L'Albufera de Mallorca. http://www.photoblog.com/Azarak/2010/04/01/en-el-pas-de-les-meravelles.html

maria ha dit...

Ostres! Quines fotos...
quina boira,quins paisatges,quin desert...que maco!Sento ser tan repetitiva però m'ha fet recordar aquell programa dels paisatges de Catalunya.Preciós!

Carme ha dit...

Quin passeig més bonic!

Dóna gust de tornar-lo a refer!

Freia ha dit...

¡Qué gozada de imágenes y de música!
Bien mezcladitos, para hacerse una idea de lo que fue tu y es nuestro paseo.
Gracias por las dos cosas.
Un petonet ben fort, Pater!

xavilongo ha dit...

Molt bones imatges i una bona música¡¡¡¡¡
m'agrada molt el delta i trobo que amb la boira té un aire diferent

MK ha dit...

Quina passejada germá Miquel..!
quina senyora passejada!.
I les fotos precioses , noi.

Lucia Luna ha dit...

Veus quantes coses es poden veure gràcies a tu :)
la tercera m'encanta, la profunditat i aquesta boira fa que sigui interessant i misteriosa, un petonet

Violette ha dit...

Precioses fotos, Fra Miquel... Què més et podria dir... Són poètiques, misterioses, elegants, delicades, subtils, evocadores... delicioses. De veritat.

fra miquel ha dit...

Emily,és un paisatge preciós en qualsevol època de l'any. N'estic segur. A veure si el puc anar fotografiant en tots els bons moments.
Un petó per a tu. Pel gos no ecs!

M'afalagues, paseante. Al final m'ho creuré, que faig bones fotos!
Crec que el paisatge és el que val de debò. Jo tan sols miro per un foradet i pitjo un botó. La màquina fa tot lo altre :o)
Una abraçada

Mari-Pi, lo pasé muy bien, y el paisaje no és tan triste. Tal vez misterioso, como sugiere Emily.
Besos para ti

Ves-hi, NovesFlors. Ves-hi així que puguis. Jo repetiré, segur.

Frannia! Són teves les fotos de l'albufera de Mallorca? Són molt maques. A mi m'agraden amb una mica de més contrast, però són bones. I sí, les del delta recorden l'albufera.
Petons

Gràcies, gràcies, Maria. Com dic més amunt, és qüestió de mirar i apretar un botonet ;o)
B7s

Carme, interpreto que ja coneixes el delta. Doncs apa, a tornar-hi aixi que es pugui i a gaudir del paisatge. És millor en directe que en foto.
Una abraçada

Ya sabéis mi querida Freia que me gusta el jazz, aunque he de reconocer que estuve probando clásica para este post. No acabé de encontrar lo que quería. Tal vez porque no conozco bien esa música. Tendré que frecuentar mas su blog i aprender ;o)
Un fuerte abrazo

Xavilongo, i tant que amb boira té un altre aire, però atractiu, de tota manera. Vull tornar a anar-hi quan hi hagi més sol i més verd. I també quan venen les aus migratòries. A veure que tal.
Una abraçada i records a la família

Gràcies MK. A veure si a la propera t'apuntes!
Bs

Lucia! Gràcies pel comentari. Aish, em sento afalagat.
I gracies a les teves magnífiques fotografies també veiem coses.
Crec que ja saps que m'encanten les teves fotos. Ja sé que ara tens feina. A veure quan podem tornar a veure'n.
Una abraçada

Socorro, Violette! Ara si que em faràs enrojolar! Tots aquests adjectius li veus a les meves fotos? No. Si al final fareu que m'ho cregui i tot!
Què guapa que ets!
Un petó ben gran per a tu

Rita ha dit...

Doncs efectivament se m'havia passat aquest apunt i mira que és preciós!

M'encanten les fotos! Hauríem d'anar-hi eh!

Molts petons, maco!

fra miquel ha dit...

Sí, Rita, a vore si ens animem a fer una sortideta.
Petons