RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

diumenge, 27 de juny de 2010

Magnolia grandiflora




rbre originari del sud-est dels Estats Units. Des de Califòrnia fins a Texas i Florida. Pot arribar als 30 metres d'alçada. 
En jardineria s'utilitza com exemplar isolat...
 en alineació de carrers ...
Gran de Gràcia, BCN
...o com a tanca vegetal ja que accepta que el retallin i és de fulla perenne.
De natural està vestit des de la base i té forma piramidal o columnar, 

però amb l'esporga se li pot donar forma d'arbre amb la copa elevada


Les seves flors duren molt poc, però en fa contínuament durant la primavera fins que comença a fer calor.
En climes més freds, però,  pot florir fins l'hivern.
En trobareu per arreu.
Li agraden els terrenys ben estructurats amb força matèria orgànica. Els silícics més que els calcaris. 
Amb bon drenatge. 
A ple sol.

Potser en alguns llocs te un efecte amortidor de soroll ¿?

Si més no, és agradable prendre unes copes sota els magnolis


Aquest post va per tu RaTeta Miquey
;o)


Trobareu més informació aquí i aquí

Recordeu...en color enllaços a d'atres llocs relacionats.

19 comentaris:

Carme ha dit...

Que boniques!

maria ha dit...

Ostres no me les imaginava tan grans.Em pensava que era un arbust.Que maques!

fra miquel ha dit...

Oi que sí, CARME? I fan una olor...

MARIA, doncs per Girona n'hi deuen haver, No? Bé, no ho recordo, ja em diràs.

Els magnolis del carrer Gran de Gràcia tenen una petita anècdota:
Quant els varen plantar estaven vestits de fulles i branques de dalt a baix. Si per exemple esperaves el Bus, no el veies venir si no sorties al mig de la calçada. Van trigar una mica a caure en què tapaven la vista del carrer.
És per això que ara estan formats en forma de tronc i copa.

Joana ha dit...

Avui he passejat per Gran de Gràcia i sí he vist les magnolies. Quina casualitat.
Precioses les flors :)
Petons!

Vida ha dit...

Dins el claustre del edifici on treballo, n'hi ha un, ara ho he reconegut. Em quedava embadalida fa unes setmanes mirant les seves grans flors blanques cada cop que pujava l'escala i em sobtava veure un arbrot tan gran fent aquestes flors, però no m'havia preocupat de saber què era. Gràcies, fra Miquel per la informació.

MK ha dit...

Saps que passo quasi cada dia pel Carrer Gran de Gràcia i no m'havía fixat mai que eren magnolies??, aisss...senyor...

Freia ha dit...

Siempre recordaré la plaza de Correos de Alicante, la de mi infancia, con la fuente rodeada de magnolios de olor fuerte y tan especial...
Por Madrid solo se ven en el Botánico o en algún jardín histórico. Y mira que son hermosos.

Un petó ben fort, pater

Pais secret ha dit...

Tinc un magnolier a casa,cada maig espero la seva florida amb impaciència. Aquest any ha volgut jugar amb mi, només en va florir una pel maig, però ara, a finals de juny m´ha regalat quatre poncelles prometedores. El que és bo es fa esperar, diuen.

novesflors ha dit...

Una flor preciosa i la denominació també.
Per cert, fra miquel, no sé si t'ho he arribat a preguntar alguna vegada (tinc un cap...), si no és cap molèstia m'agradaria saber l'anomenada "freesia", com es diu (o s'escriu) comunament en català? (no la trobe al diccionari).

fra miquel ha dit...

Doncs sí, quina casualitat. Oi, JOANA?
Les flors precioses i oloroses :o)

VIDA, que potser ets monja, que treballes en un monestir amb el seu claustre i tot això? ;o)
A Igualada, no sé dir-te en quin pati de quin edifici(potser xavilongo ens ho sabria dir), hi ha un magnoli gairebé cilíndric d'uns 20 o 25 metres. Com que està en un pati ha crescut molt estret i s'ha fet alt buscant la llum. És el magnoli més alt que recordo :o)
petó

MK, sort que hi ha un frare per BlogVille que et va obrint els ulls a la vegetació urbana... ;o)
petó també per tu

FREIA, si que son hermosos. A mi me gustan cuando tienen espacio y crecen con su forma natural. Es un arbol imponente. Su madera es de muy buena calidad y si no se cultiva es por que el magnolio es de crecimiento lento y claro, parece que no sale a cuenta...
besos

PAIS SECRET, de vegades la floració depèn del temps que fa, però també del "menjar" que troba al terra. Prova de fer una barreja d'un adob ric en fòsfor + ferro en forma de quelat (el venen per les hortènsies). Enterra aquest adob al voltant de l'arbre, per la "línia de pluja" (allà on l'arbre deixa de fer "ombra" si el sol estes just a sobre) I rega força en el lloc on has enterrat l'adob... i a esperar l'any vinent :o)

NOVES FLORS, no pateixis...tots tenim un cap de vegades...
La freesia és una planta bulbosa originària de Sud-àfrica. Jo no li conec altre nom que freesia. Així és com tot-hom que conec del món de la jardineria l'anomena. Per tant jo crec que lo correcte és dir-li Freesia i escriure-ho tal com ho he fet. Però si vols treure-li una "e"... doncs suposo que també serà correcte
Petons

Pais secret ha dit...

Gràcies pel consell. Faré el que em dius i esperaré l´any que ve :0)

el paseante ha dit...

És el primer arbre que conec dels que has parlat. Com ja t'han dit, n'hi ha un munt a Gran de Gràcia. M'hi va fer fixar la meva mare.

Emily ha dit...

Per un moment he estat al su (dels USA ;))
Hi ha dues pelis que es diuen així, Magnolia.
M'encanta la seva olor...

xavilongo ha dit...

em sap greu però ara no recordo la magnòlia d'igualda....haurem d'investigar
del carrer gran de gracia hi ha una altre anecdota i es que es van gastar molts cales en fer un escocell trepitjable per fer l'acera més ample i desprès posen un arbre vestit des de la base¡¡¡¡

nimue ha dit...

m'encanta aquest arbre!! :))))

khalina ha dit...

Què bonic! Bones fotos !

Em vaig fixar que alguns arbres de Barcelona prop Drassanes, tenen al terra una plaqueta amb el nom. Està bé, calr que nosaltres amb tu, estem molt millor informats i il:lustrats!!

La RaTeta Miquey ha dit...

Ai fraret.. ho sentoooo!!! vaig tard.... és que fa massa calor i vaig descontrolada d'horaris i de fets.

Moltes gràcies pel post. Moltes, moltes. M'agrada l'olor de magnòlia bojament però més encara la flor exageradament oberta. Estic segura que pensa que sent tant bonica com és, no val la pena amagar-se i s'espatarra perquè la vegin. Moltes gràcies, de veritat.

Un petonas!!!

Rita ha dit...

Són macos els magnolis i m'encanten les seves flors i l'olor que fan.

Un apunt maco, maco, fra miquel!
Petons!

fada ha dit...

Sempre m'han agradat aquests arbres i l'olor de les flors la trobo fantàstica. Al carrer Gran de Gràcia n'hi ha, però entre cotxes, motos i la gent que passa no acaben de lluir. O almenys a mi em dóna aquesta sensació. Petons.