SPERANT L'HORA DE COMENÇAR...
...a l'ombra del llapis,
...a l'ombra dels arbres, als jardinets.
Sense ombra :o(
BANDERES AL VENT
la canya...no només serveix per pescar...
LA "CAPÇALERA" !!!
Venim del nord...
venim del sud...
NOSALTRES DECIDIM!!!
TALAIES
tribuna :o)
Cansats però contents...
...tornem cap a casa.
Però aquí no s'acaba la cosa.
...així com seguem espigues d'or...
...potser haurem de segar cadenes,
si volem arribar a ésser lliures.
Gràcies a tots els que hi vareu ser en cos i/o en ànima
totes les fotos aquí
Entrades
.JPG)
17 comentaris:
Un magnífic reportatge fra miquel!
Petons!
Excel·lent reportatge, haurien de prendre exemple alguns mijans de comunicació.
Gràcies Rita. Un altre cop, que tinguis bones vacances.
Vida, gràcies. M'afalagues :o)
un petó
Una mostra perfecta del que es va viure ahir. Nens en cotxets, avis, jovent, parelles, persones en cadira de rodes, .... tothom, ahir, va cridar PROU a aquesta espanya en la que ni hi cabem ni hi volem cabre ja.
Tants coneguts junts i tan desconeguts al mateix temps.Quina sort que tenim d'haver-ho viscut.Ara a esperar els resultats!
Un reportatge molt complet. I un èxit de manifestació!
MOLT BEN REFLECTIT,PERO PER FAVOR LA LLUITA CONTINUA,EL POBLE TE QUE EMPENYA FORT,MOLT FORT.
"CLASE POLITICA-CLASE PATETICA".AQUESTA PANCARTAVISTA A LA MANIFESTACIO DEFINEIX PERFECTAMENT LA NOSTRE SITUACIO.
JUGANT AMB BCN.
Magnífic reportatge.
M´agrada molt l´espontaneïtat de les imatges i els apunts que les resumeixen.
Hi vaig ésser en cor i ànima.
Un document històric! Saps? el meu fill el dia de la mani feia 12 anys. Segur que aquest aniversari no l'oblida mai! Petons.
M'agraden molt els colors d'aquestes fotografies. Són bones. Suposo que aquest diumenge a la nit vas anar a la plaça d'Espanya. També hi havien moltes banderes. Esperem el reportatge.
Sembles un foto-periodista. No hi ha color lluny d'aquestes imatges. Un dia on es reflecteix el sentiments de milions de catalans i no catalans.
Un excel.lent apunt.
Bones vacances...jo ja les estic disfrutant, lluny de casa :)
m'han encantat les fotografies, no puc dir res més original però no passa res, veritat? Només una pregunta, oi que en unes fotos és un senyor que passeja un gat?
un reportatge genial. M'ha agradat molt veure'l, perquè jo només hi vaig ser en l'ànima
Jo hi vaig esser amb ànima, el cos vigilava el meu ferit, el vailet que estira de cap a les roques inconscientment, i, evidentment es fa un gran forat...aniré a mirar totes les fotos, me'n puc quedar alguna de record?
Jo hi vaig ser en cos i ànima i m'agrada llegir que encara no hi érem tots, que tanta gent hi va ser en ànima... que som molts més encara!
I recordo Raimon
"Som molts més dels que ells volen i diuen"
I els polítics-patètics no tenen arreglo!
Gràcies pel reportatge fantàstic!
Trobo del tot entendridora la sequencia de l'avi amb la senyera esfilagarsada , i el gat cansat tot senyoret que es fa pujar a coll . Unes fotos precioses Frare
Gràcies ÒSCAR, ara hem de veure com evoluciona tot això.
Una abraçada
Ben cert, MARIA. Aquest estar tots junts és una de les coses que emocionen. No hem de oblidar aquest dia.
Un petó
Gràcies NOVESFLORS. I és que m'agrada fer fotos :o)
Petó
Gràcies, gràcies, JUGANT AMB BCN, però no cal que cridis!!!
Una abraçada
M'afalagues PAIS SECRET. Ja varem notar que estaves allà ;o)
Si, si, PASEANTE, uns colors molt bonics, també a la plaça Espanya. Però no sé com va ser que al posar la tarja de les fotos a l'ordinador se'm varen esborrar totes les imatges. Molta tecnologia però de vegades falla ;o)
Una abraçada
Potser em vaig equivocar de professió, JOANA. També m'afalagues.
Que passis unes bones vacances
Petons... des de casa :o)
Gràcies MARTA (VOLAR DE NIT) Efectivament, no passa res :o)
I si, és un home amb un gat. A mi, aquesta sèrie de fotos m'agrada molt.
B7s
Doncs un esperit de KHALINA ja vaig notar, ja... :o)
Gràcies guapa.
Petons
ZEL, espero que el teu vailet estigui recuperat. I que hagi aprés una lliçó ;o)
Pots agafar-me fotos. Només et demano que si les publiques les enllacis amb el post, o posis que son meves.
Petó
Si CARME, som més dels que ells volen i diuen...
A mi em va fer riure que una empresa especialitzada en comptar gent digués que érem poc més de cinquanta mil...uff encara ric :o)
http://lectoracorrent.blogspot.com/2010/07/lynce-mes-aviat-un-talp.html
MK, aquestes que dius també m'encanten a mi. Vaig estar "perseguint" l'home per a poderles fer. Potser són les úniques que m'he treballat una mica ;o)
A les fotos no es veu molt bé però la senyera semblava rescatada d'una batalla
Gràcies
Un petó i una abraçada, bonica.
Publica un comentari a l'entrada