airebé a tot arreu he trobat que la taperera és originària de la regió Mediterranea, però a la revista de la "Xarxa Vives d'Universitats" (per cert, un article molt interessant) expliquen que és una planta originària d'Àsia i que els fenicis la varen portar fins el Mediterrani, on els grecs la varen escampar per arreu.
Potser per què es troba des de fa tant temps en els països mediterranis s'ha acabat pensant que aquest és el seu origen.
Es troba, sobretot a prop de la costa. Arrelant entre les pedres dels murs, als penya segats i en general en terres pobres i sorrenques, principalment de caire calcari.
Fa uns dies, al monestir de Pedralbes en vaig veure. No gaire a l'abast per a collir tàperes o taperots.
Sabia que al teatre Grec de Barcelona hi ha tapereres gairebé a peu pla.
I m'hi vaig arribar per collir alguns fruits madurs i guardar la llavor
Vull provar de sembrar-la. Tinc entès, però que costa de fer germinar. Ho provaré.
Les flors comencen a sortir a partir de maig ...
...però les tàperes, que son els capolls de la flor...
(tàperes: d'esquèrra a dreta van creixent fins que s'obra el capoll de la flor)
...es poden començar a collir a partir d'abril i els fruits (taperots) a partir de maig, quan encara estan tendres.
Tant uns com altres es confiten en vinagre i una mica de sal, per menjar-los com a condiment d'amanides o aperitiu.Sembla ser que també te propietats medicinals...
Palau i Ferrer, en el seu llibre "Plantes medicinals baleariques" ens diu*: "La corteza de la raíz es amarga i diurética. Mascada inmediatamente antes de las comidas aumenta el apetito. Los enjuagues con el cocimiento al 2%, tienen la misma virtud. Bebiendo de él varias tazas al día, aumenta la cantidad de orina"
Ho copio del llibre Plantas Medicinales de Pius Font Quer. Per això està en castellà :o/
Sembla ser, però, que en cru poden ser dolents. Hi ha un refrany castellà que diu: "Tras los requesones come alcaparrones, e irás en derechura a la sepultura"
Finalment veieu que ens diu fra Miquel Agustí d'aquesta planta
He intentat "traduir" les paraules de fra Miquel Agustí a un català més modern, però no sé si m'ha sortit prou bé.
Les plantes de Taparas, venen en molta part sense cultivar-les, i en part que no es conrea, recreant-se en lloc sec, i si en voleu sembrar sobre un clot ple de pedres, i calcinada, o en una paret: i així no ocupa lloc en els horts: per que hi fa molt dany, no tant per lo que esta dit, per lo que insiciona per alguna seva venenosa qualitat, tota aquella terra i la fa esteril, no es menester cultivar-les, per que sense cultivar-les ells creixen prou, es pot sembrar a la Primavera, i també a la tardor.
Lo fruit de Taparas es bo per ensalada per iniciar lo apetit, i netejar el ventre, i llevar la opilacio del fetge, i principalment la melsa.
Que vagi de gust!!
PS: He trobat un llibre on parla del cultiu de les tapereres. El trobareu en aquest enllaç pàg 44
PS: He trobat un llibre on parla del cultiu de les tapereres. El trobareu en aquest enllaç pàg 44
13 comentaris:
Interesante, saludos
Doncs fins fa uns quants dies no tenia ni idea que les tàperes sortien de les parets... gràcies, molt xules les fotos!
M'encanten les tàperes i també els taperots que no siguen molt grans però mai no havia vist la planta, la flor... i la teua explicació. Fantàstic.
Sí que són boniques les fotos.
Jo vaig fer olivada d'una recepta de cuina hebrea i en vaig posar junt amb all. Em vaig passar amb l'all, però al cap d'uns dies estava bona i tot. És l'única relació que he tingut amb les tàperes. No m'agraden, però la planta s'ho val :)
A mi el gust d les tàperes, a palo seco no m´agrada gens , però en salses, com a codiment, trobo que donen el contrapunt.
Fa anys en vaig veure moltes a Santorini (Thera) una illa grega volcànica , no sabia quina planta era aquella que abundava arreu, com en qualsevol illa mediterrània l´olivera o la vinya. Des de llavors no els tinc tanta mania a les tàperes, si han triat aquella illa per viure és que tenen molt bon gust ;-)
( les fotos molt maques, sí)
La flor de la tàpera és preciosa i a per aquí tenim un plat molt típic que és diu "Llengua amb tàperes", sí, sí, llengua de vaca. Sembla un poc fastigós, però et xupes els dits, t'ho assegur. És un plat antic però i ja gairebé ningú en fa, sols alguns restaurants casolans de cuina tradicional.
m'encaaaanten les tàperes!!! i ara que las ensenyes, em sona que he vist la planta alguna vegada!!!
Petons
Ep! m'encanten i a Menorca n'estan totes les parets costaneres plenes.A vegades n'he portat i trasplantat aquí però no hi ha manera de que arrelin.
Felicitats per tota la documentació i les fotos precioses!
El que et volia comentar, ja ho vam parlar en persona. Com les deuen cultivar artificialment per dur-les al mercat? Són com els caragols. Es pleguen salvatges, però n'hi ha granges. Diria que passa el mateix amb les tàperes.
Pou de saviesa, que quan expliques aquestes coses em sembla que vaig pels carrers mirant sense veure i que t'hauria de portar al costat perquè m'anessis instruint.
Noi, ets un pou de saviesa, ho diu en Pedro, però és el que pensava escriure després de tota la informació i explicacions que ens has donat.
Gràcies pel teu descobriment. No sabia que fossin flors ni que fossin per les pareds.
Les fotos t'han quedat fantàstiques!
Petons, maco!
Quantes coses que desconeixem!
Gràcies Fra! Com sempre els teus posts són "educatius" :)
Quan em jubili faré d'hortelana :)))o jardinera!
Publica un comentari a l'entrada