diumenge, 17 d’octubre de 2010

Araujia sericifera

 És originària de Brasil, però, s'ha estès per tot el món...
 ...i es considera una mala herba, tot i que sembla que en alguns llocs es pot comprar per  plantar als jardins.


 És invasora i tan sols se'm acut que es pugui plantar amb la intenció que cobreixi algun mur o tanca metàl·lica.
 El fet que sigui invasora i de creixement rapit la fa perillosa, per què pot desplaçar altres espècies autòctones.
 He llegit que en dos o tres anys pot ofegar un arbrecompetint
 per la llum i els nutrients i, si se la deixa enfilar, pot escanyar les branques i troncs dels arbres i arbust. 
Jo encara no n'he vist cap de tan gran.
Si es talla la tija, treu una llet que pot produir cremor o al·lèrgia.
Amb raó els anglesos l'anomenen "Cruel plant"


Del fruit madur
 es treu com unes plomes molt suaus (angelets :o) que s'utilitzen per farcir coixins. 

Es tracta d'un fals "miraguà"  El veritable miraguà surt d'una palmera que es diu: Coccothrinax miraguama


Aquí he trobat un foro on la gent explica les seves experiències amb la Araujia
 

Ja ho sabeu, si en trobeu una al vostre jardí, millor arrencar-la abans no us ofegui els geranis ;o) 
O vigilar-la de prop

Les fotos estan fetes: la segona, al Parc de L'Oreneta (xurri) i la resta al Turó de la Rovira i a "Les Olives de Garrigoles"

15 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

No me hables de las malas hierbas, desde que no podemos usar productos en el pasto contra las malas hierbas estamos llenos de ellas, pero es verdad que la encuentro bonita, es curioso lo del fruto.
Abrazos

Xurri ha dit...

És xulo saber coses de les plantes, quan la vam veure amb aquells fruitots tan sólids, l'última cosa que podíem pensar era que servia per omplir coixins!!
Vigilaré molt, no fos cas que es menjés les meves floretes - o pitjor, la planta dels diners!!!

Una abraçada!

Pais secret ha dit...

No em pensava pas que fos tan dolentota, jo me la mirava amb familiaritat penjada dels murs de pedra d´alguns pobles i mira-la, la punyetera.També en deia miraguà i de´n tant en tant tenia l´acudit d´obrir el fruit i tocar el cotó.
Gràcies per l´explicació, Fra.

Emily ha dit...

L'he vist també, i sol ser a llocs abandonats. Lo del farcit de miraguà ho havia sentit, però no sabia que venia d'una planta. Nunca te acostarás sin saber una cosa más :)

novesflors ha dit...

Molt curiós, el detall de les plomes angelicals per farcir coixins.

khalina ha dit...

Es cert, com diuen tots, sempre aprenem amb tu.
Es dolentota aquesta planta, eh? I el que són els contrastos, per altra banda serveix per omplir coixins, bona cosa.

Doncs divendres ho tinc malament, però dissabte espereu-me mentres busco el Totem des del metro

fra miquel ha dit...

MARI-PI-R, la verdad es que si la tienes controlada no tiene por qué ser mala hierba. Las hiedras también pueden matar un árbol si se las deja subirse. Lo malo de la Araujia, es que las semillas, al tener "alas" llegan a toda partes i germinan con gran facilidad.
besos

XURRI, la naturalesa no deixarà mai de sorprendre'ns. Oi? Ara ja no tant, per lo del petroli, però no fa tants anys, aprofitàvem moltes més coses que ens ofereix la natura.
petó

PAÍS, potser m'he passat amb lo de mala herba. Hi ha altres plantes que també s'enfilen i poden ofegar arbres grans i no les considerem males herbes.
En tot cas es tracta d'una planta exòtica que s'ha instal·lat a tot el món mundial :o) Però també ho hem fet els humans Oi? ;o)
B7s

EMILY, fa falta un "mogollón" de fruits de miraguà per omplir un petit coixí!!!
Ara, a mi em queda la curiositat de conèixer el veritable miraguà, el que es treu de la palmera.
A veure si un dia en trobo una :o)
una abraçada

No se m'havia acudit lo de plomes "angelicals" NOVESFLORS. Els "angelets" que de vegades veiem volar pel camp, poden sortir de diferents plantes. Es tracte d'una estratègia dels fruïts per escampar la llavor.
Petó

Deu ser allò del Yin i el Yan :o) Oi, KHALINA?
Oleee, ens veurem als tres turons!!!
fins dissabte.

el paseante ha dit...

I com arriben les plantes del Brasil fins aquí? Em sorprèn que la majoria d'espècies siguin forasteres.

fra miquel ha dit...

Benvolgut paseante, aquesta espècie en concret a arribat arreu per què es val d'ens celestials per a escampar la llavor (angelets ;o)
Altres espècies fan que el fruit on hi ha les llavors surin en l'aigua i, a empentes de corrents marines trobem palmeres a moltes illes i platges a una i altra banda dels oceans.
Hi ha més mètodes de transport. Ara no te les diré totes!
T'ho explico demà mentre anem fent la carena dels tres turons ;o)

abraçada

Duschgel ha dit...

Em sembla que no n'hi ha cap d'aquestes al meu jardí. I m'ha fet molta gràcia aquest fruit que té. Quina passada!

miroure ha dit...

a la zona del Baix Empordà es coneix amb el nom de Xaiota

fra miquel ha dit...

Gràcies per la informació, MIROURE
Passeu per casa quan us vingui de gust. Els vostres comentaris seran ben rebuts
Una abraçada

Dalmau ha dit...

Araujia sericifera: Per tal de que aquesta planta no invadeixi tot el que és pot fer si és que us agrada és plantar-la en un test i no deixar que els seus fruits acabin de madurar, talla´-los abans de que s'obrin i escampin les granes. Pel que fa a les irritacions a la pell si no es toca directament i s'usen guants de jardineria ja no hi ha cap problema. Totes les euphorbies poden causar poc o molt irritacions a la pell i no per això deixem de tenir com ara les Nadales no???

fra miquel ha dit...

Benvingut al Llibre, DALMAU, i gràcies per les teves recomanacions. Hi ha moltes més plantes que s'escampen amb facilitat. En tots els casos, el problema pot sorgir fora dels jardins on no hi ha ningú que ho pugui controlar. Penso per exemple en l'Ailantus, Les cortadèries... Hi ha llocs on s'han escapat del jardins i envaeixen terres i boscos autòctons.
Gràcies per passar per aquí. Espero no sigui l'ultim cop ;o)
Una abraçada

Anònim ha dit...

Y yo q tengo una enorme.q xafon