la tardor trobem el color vermell en fulles d'arbres i enfiladisses...
(Als jardins Amargós, Teatre Grec de Barcelona, en podeu trobar)
D'origen japonès, les seves fulles recorden el bambú, per això també se'l coneix com bambú diví, o sagrat. És, però, d'una altra família; les Berberidaceae .Les fulles també son vermelles quant neixen, i abans de caure quant ja són velles.
Floreix a principis d'estiu en blanc
A la tardor es formen aquests fruits en forma de boletes (baies) de color vermell. Tòxiques però decoratives :o)
Ideal per patis interiors lluminosos o racons del jardí més humits on toca poc el sol.
Gaudiu dels colors de la tardor!!!
Entrades
.JPG)
17 comentaris:
visca els colors!
Xules les fotos, bona tardor :)
Escolta, a la segona foto vas agafar algú fent un riu? és una manera fina de dir-ho, jeje.
M'encanten els colors de la tardor.
El otoño es muy bonito por la variedad de color, tu disfrutarías aquí en Canadá en esta temporada.
Un abrazo fuerte
doncs no fan pinta de ser tòxiques les boletes!!
Bonics colors
M'agraden molt el color vermell. Dins la natura, més.
No tinc racons ombrívols o humits a la meva terrassa, és una llàstima.
Bon dia, pater.
Bonics colors de tardor. L'Emily té raó. A la segona fotografia hi ha un porc orinant en públic. Envia-la a la Guàrdia Urbana (potser el podran identificar -acostumen a ser multireincidents).
Está miccionant o vareu veure si portava gabardina?.
Se la va treure?
O potser està fent un trapicheo?.
Aneu amb compte per aquests jardins de deu. Amagats darrere les arboredes s'hi troba de tot.
I això que diría que aquest cul em sona...
I ara en serio.Cada día fas les fotos més boniques noi!
Aquest arbust és molt maco, en totes les estacions, sobretot ara amb les baies.
I sobre el pixaner que surt allà al racó, que es compri uns texans nous que aquests li van grans, home ja!Que no ho sap que els pantalons hip-hop han passat a la història?
Que bonic! La tardor és ben bé com una altra versió de la primavera.
Visca ! TIBAU!!
Que mal pensada EMILY!
Són colors càlids Oi? NOVES FLORS
Seguro que si, MARI-PI. Ya me gustaria, ya! Un viaje por Canadá...
Hi ha altres fruits vermells molt bons KHALINA ;o) Altres poden ser tòxics o verinosos. Per això s'ha de tenir cura quan no coneixem el fruït.
Com a curiositat et diré que varen passar molts anys des de que es va portar el tomàquet de les Amèriques, fins que la gent no es va atrevir a menjar-ne.
Cap problema VIDA! Si t'agrada el color vermell ja et buscaré alguna planta que et pugui viure a ple sol i tingui alguna part vermella ;o)
No sé com dimonis es va ficar aquell tipus a la meva foto. PASEANTE. Normalment miro molt bé els enquadraments!
No serà el primer cop que truco a la Guàrdia Urbana per denunciar als incívics.
Segurament era un fantasma MK. Ja he dit abans que mimo molt els enquadraments, i aquell tipus no el recordo haver-lo inclòs en la foto.
Gràcies gràcies MK, al final fareu que m'ho cregui, i tot!
PAÍS, tens raó. A mi també m'agrada tot l'any. Per les fulles (quan són tendres també són vermelles) i les flors, que també són boniques. I per què donen un toc de color a racons ombrívols.
Ja li diré al pixaner lo dels pantalons hip-hop ;o)
I tant, DUSCHGEL. De fet al la tardor els rosers tornen a fer roses noves. Com si fos abril...
Ja tinc text per lo del teu blog. Ara he de trobar el moment per posar-m'hi ;o)
No m’havia adonat, jo que fa temps somnio amb un espai enjardinat i, mira per on, ara, miro i ho veig... ¡Què bonics són els colors de la tardor! M’encanta la primera foto.
Hola Aurora! Benvinguda al Llibre Primer!
Ui! Aquí, no només trobaràs plantes i flors, també jardins, parcs, paisatges... i potser algun prat d'herba fresca per a la teva VACA ;o)
Properament més fotos com la primera je je. S'estan coent en el proper post.
Petons
Hola Fra Miquel!
Imperdonable tants dies sense passar... (estava aïllada :)
Avui he estat per la garrotxa i als jardins de moltes cases he vist aquest arbust florit amb boletes vermelles.
Preciosa descripció!
Et llogaré "de jardiner" jeje
records!!!
Bon dia, pater.
A estas alturas, ya se le habrán caído al arbusto hasta las bayas, pero nunca es tarde para aprender un poquito.
Yo juraría que hay algunos ejemplares en la Quinta de los Molinos, pero no sabría asegurárselo.
Si algún día se pasa por Madrid, que sepa que yo le llevo a los jardines y Vd. me los explica.
Un petó ben fort i encara una abraçada, pater
Por cierto, ¿qué ha sido del "banco con vistas", que hace mucho que no lo saca Vd. al sol para que descansemos y disfrutemos con lo cotidiano?
Mès abraçadas,
Publica un comentari a l'entrada