diumenge, 14 de febrer de 2010

Acacia dealbata





nem camí de la primavera. 
La mimosa és el far que ens recorda que l'any avança inexorablement.
Ja queda menys pel bon temps.
Quan la major part dels arbres ja han tancat el seu cicle, xula ella, va i floreix. Il·luminant el lloc que l'envolta.

Es tracta d'un abret de no més de 10 metres d'alçada. 
El seu origen es a les nostres antípodes: 
Austràlia. 
Té les arrels un poc superficials i no li agraden els entollaments. És verda tot l'any, tot i que les fulles es van renovant.
Fulles compostes i molt fines.
Si li feu una poda molt forta us florirà poc fins que es recuperi del trauma.
Si la voleu plantar, busqueu un lloc on l'aigua dreni bé. Si la terra és molt calcària haureu d'abonar-la amb un adob que porti  quelat de ferro. Això ajudarà a que les fulles no es tornin "grogues"!


L'any passat, la Carme ens va explicar un conte que parlava d'una mimosa
Si sabeu altres històries, contes o poemes d'aquest o altres arbres que veieu en aquest blog, m'agradaria afegir-los al meu arxiu d'arbres i plantes. Si voleu me'ls podeu enviar.





D'aquest arbre, em penso que no cal que us digui on el podeu trobar Oi?

Ell mateix us "cridarà" amb el seu groc llampant.

Potser en trobeu d'altres varietats. Un altre any us les presentaré. 

També parlen  de mimoses a:

Frannia

diumenge, 7 de febrer de 2010

Crassula ovata



 s ha florit la vostra Crassula ovata ?
Ah! No en teniu? Doncs és molt fàcil. Tan sols heu d'aconseguir un esqueix i plantar-lo en un test (finestra, balcó, terrassa, rebedor...) Millor col·locar-la allà on li toqui el sol,
en interiors i a l'ombra no floreix, o ho fa pobrement, però també farà goig. El difícil és desprendres d'ella quan ha crescut massa. A la gent li fa pena llençar-la però tampoc els hi cap allà on la tenien. Llavors l'esporguen i planten els trossos...amb el temps el problema es multiplica :-/
El seu origen és africà. Més concretament de la regió de El Cabo a l'Africa del sud, on pot arribar a ser un arbret de tres metres. Él tronc i les fulles són reserves d'aigua, pel què pot soportar períodes de sequera.
 
(Ja veus, Paseante, que a l'hivern també hi ha insectes que poden pol·linitzar)
Es pot confondre amb la Crassula arborescens  que té les fulles color gris-blavós i de vegades amb la vora vermellosa
Si no en teniu, la veureu a balcons i terrasses.
 
A Barcelona se'n comencen a veure florides al gener i ara pel febrer encara en trobareu.

Aixequeu el cap i mireu cap els balcons!

dijous, 4 de febrer de 2010

Narcissus sp.

Post dedicat a Freia de Variaciones Goldberg




i muy estimada condesa, le mando estas imágenes captadas a finales de febrero de 2009.
Este año se me han adelantado los narcisos y cuando he llegado a ese lugar, la mayoría ya habían perdido los pétalos y la flor ya está engrosando los ovarios.

Como la mayoria de las plantas bulbosas, los narcisos necesitan pasar una cantidad determinada de horas de frío, para florecer.
Tal vez éste año han cubierto el cupo con más celeridat que el anterior... O  el año pasado, cuando se construyó el jardin,  se plantaron tarde y por eso florecieron a finales de febrero.

De todas formas el jardín fotografiado en 2009 está, hoy, tristemente abandonado a las hierbas...

y a desperdicios que arrastra el viento hasta este lugar. 
Es una pena, pues la idea original del proyectista es buena, a mi entender. Un bosque de álamos   con un sotobosque de hiedra y narcisos. Tambien hay alguna encina, supongo que para tener algun arbol con hojas en invierno.
Esperemos que pronto pongan remedio a este estado de dejadez.
No conozco en Barcelona otro lugar público con tantos narcisos. Aunque aquí todos son blancos,
ja sabrá usted que los hay amarillos, naranjas y otros tonos. De hecho hay multitud de variedades obtenidas para jardineria. Es una de mis espécies bulbosas preferidas
Como bien sabreis el origen del nombre de esta flor se encuentra en una história de la mitología griega.
 Narciso, por Caravaggio (h. 1595; Palacio Barberini de Roma).


Beso su mano


Framiquel