RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

dissabte, 28 de febrer de 2009

CAN FRAMIS





i esteu per Barcelona, aquesta setmana, i passeu prop del 22@, desvieu-vos pel carrer Sancho de Ávila entre Roc Boronat i Llacuna. Dos carrers per sota de la Diagonal, a prop de la plaça de les Glòries.


Trobareu aquest espai, encara en construcció, però pel que ja s'intueix, serà molt agradable de passar-hi, un cop estigui del tot establert.

De moment, però, podem gaudir de l'esplèndida floració dels narcisos que els dissenyadors d'aquest espai han tingut a bé d'incloure en aquest petit paisatge.
Junt amb la gran quantitat d'arbres plantats, que formaran un bosquet en mig de tanta "noves tecnologies", configuren un espectacle esperançador en front d'altres actuacions arboricides, com la de la plaça Lesseps o la muntaya russa del Tibidabo.


fotos framiquel
Caldrà anar venint per veure com va canviant aquest espai al llarg de l'any. I per descomptat, tornar l'any vinent per aquestes dates.
No és habitual gaudir de flors bulboses en els jardins d'aquesta ciutat.
Si hi aneu, ja em direu el què.
Bona passejada

6 comentaris:

Violette ha dit...

Aquests de can Framis eren família de família... mira tu!
;)

khalina ha dit...

Aquest parc cau vora casa dels meus pares. Hauré d'anar a mirar els narcisos. Esperem que durin, perquè la gent de vegades, arreplega cap a casa o trenca per gamberrada. Hi ha incívics de totes les edats!

fra miquel ha dit...

Que petit és el món! Violette.

Ja tens raó khalina. Tot fent les fotos ja vaig veure alguna planta xafada, i papers i brutícia per entre les heures...
Una pena!
Ves-hi, ves-hi que és bonic de veure.

el nadador ha dit...

Feia dies que no et deia res, però t'he anat llegint. M'apunto la nova passejada que ens proposes.

Aquesta tarda he fet el primer recorregut dels que has explicat al teu blog. He anat al carrer Aiguafreda caminant des de Gràcia: carrer Camèlies, avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i passeig de Maragall amunt. Anar i tornar dues horetes llargues. Però ha valgut la pena. M'he recordat molt de tu, i t'he de donar les gràcies per ensenyar-me aquest raconet de Barcelona que no sembla Barcelona. Tot i que fa una mica de cosa, perquè sembla que entris en una propietat privada, tot i que és un carrer públic.

Faré més rutes teves i te les comentaré. Moltes gràcies per fer de guia.

fra miquel ha dit...

El Nadador!
Celebro que hagis canviat, ni que sigui per un dia, les aletes per les sabates, per tal de passejar per aquests racons amagats de la ciutat.
Una bona excursió, si senyor!
Deuries passar pel davant de la plaça del nen de l'aro. Un dia el postejaré, és una de les entrades al parc del Guinardó.

Miraré de presentar-te algun jardí on hi hagi força aigua per què puguis fer unes braçades

doncs això: una a-braçada

menta fresca ha dit...

Hola,
donar-vos les gràcies per haber-me felicitat en el dia del meu aniversari.
Fins aviat.