a gent, en veure'm amb l'hàbit de jardiner, m'abordava lamentant-se del mal estat de la gespa.
- No, no està pas malalta!
Els havia de dir jo.
- Aquesta gespa, a l'hivern, té aquest aspecte com a natural...
Els havia de dir jo.
- Aquesta gespa, a l'hivern, té aquest aspecte com a natural...
A partir de la tardor, hi ha arbres que engrogueixen les fulles,
(Ginkgo biloba)
Enfiladisses que es vesteixen de colors càlids...
I ho trobem normal, i ens agrada...
La Zoysia també hiverna, i es torna color palla, però no es mor. Descansa.
Ens hauríem d'acostumar a veure els prats públics i domèstics així.
És una solució més sostenible per les àrees verdes.
- No s'ha de regar tant. Només tres o quatre cops a la setmana, a l'estiu (a partir del segon any, un cop instal·lada)
- El període de sega és més curt (d'abril a setembre)
- Quant tota és del mateix color, també té el seu encant...
;o)
(30 de març de 2010)
Si la voleu veure i trepitjar... Aquesta està al darrera del zoològic de Barcelona. Al costat de l'edifici del Dipòsit de les Aigües (Ara Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra) L'entrada és lliure. L'horari, de 8h a 19h30'
(si no recordo malament :-)
Si coneixeu altres llocs on hi hagi aquesta gespa us agrairé que m'hi adreceu.
Ara és fàcil de reconèixer, és la única que conec que té aquest aspecte a l'hivern.
Gràcies.
Entrades
.JPG)
14 comentaris:
Doncs a poc que aguanti el temps, en una d'aquestes no tardaré gens ni mica a seure-hi a llegir un llibret mentre ens toca el primer sol.
Un d'aquells petits plaers que ho fan tot plegat una mica més agradable.
Ostres, és boníssim! Els que som ignorants en aquestes qüestions ens espantem de seguida. Fa un parell de mesos, la tija de la meva orquídia va morir. I vaig pensar: "collons, Dusch, ja has fet alguna cosa malament!". Les fulles, però, seguien verdes i fortes. Una esperança. Al cap de poc van començar a créixer dues noves tiges. I ara s'obren les primeres flors :)
Doncs a mi m´agrada la gespa amb aquest color, ara que la veig. Amb la llum agafa una tonalitat molt maca.
I el tacte? Es de la que fa pessigolles si t´hi estires o és suau?
La meva orquídea també va ressucitar. Tothom em deia que ja la podia llençar. Vaig tenir constància i perserverància ...i es van quedar amb un pam de nas.Em regala unes meravelles cada febrer que em te prendada. I duuuuren!
Si el cel és blau, la gespa ha de ser verda...ens costen els canvis...A mi els arbres que tenen flors roges o flors grogres m'agraden més. I aquest ginkgo biloba...crec que avui en Punset n'ha semblat un a la Universitat de les Illes Balears perquè és l'únic arbre -ha dit- que no es té constància que mai hagi mort...
La zoysia et rebrà encantada, ÒSCAR. Si t'esperes al més que ve (i va fent una mica de bo) potser ja verdejarà
:o)
No la canviïs de lloc DUSCHGEL. Si et torna a florir és que li agrada on està. Et pot durar molt
petó
PAÍS, El seu aspecte és com les "clàssiques" No és de les que fan pessigolles, però té la fulla una mica més ample que les típiques de jardí. Mira't l'altra post de zoysia. El tinc enllaçat a "veure-la reverdir" en aquest post.
Per la Orquídia et dic el mateix que a la Duschgel ;o)
B7
VIDA, la gespa sempre verda ho trobo una mica avorrit. A més, és molt difícil (o car) mantenir-la maca durant l'hivern i el pic de l'estiu. Senzillament per què el nostre no és el seu clima.
Recrear l'ambient, on es desenvolupa de forma natural (el centre d'Europa), és car energèticament. Bàsicament en aigua i productes fitosanitaris, però també en hores de dedicació.
Respecte al Ginkgo...el que passa és que és una espècie de la que s'han trobat fòssils. Per tant és una de les espècies d'arbres que ha sobreviscut a tots els canvis climàtics des del juràssic mitjà i el cretaci
http://llibreprimer.blogspot.com/2009/12/ginkgo-biloba.html
Petons
A mi me sorprende cada primavera, ver el césped con tal mal estado y en unos días el cambio que da. La maravilla de la naturaleza.
Un abrazo
Excuses. Aquesta gespa està malalta, Fra Miquel. Sort que no cuides la del Camp Nou. Seríem la riota :-) Ara seriosament, conec bé aquest espai. M'agrada molt. Hi aniré aviat per veure aquesta gespa groga que hiverna.
És meravellosa...gràcies.
Està molt bé que ens expliquis aquestes coses. jo tampoc ho sabia. Moltes gràcies!
Una abraçada,
No es broma .Un amic em va dir que havía vist com regaven prats d'aquests amb aiGüa tenyida amb col-lorants naturals verds.Crec que a Italia.
I al Leroy Merlin venen a metres una especie de gespa artificial , que ni cal regar-la ni res i sempre verda , tu!
Quina gespa més maca. A més, no té l'inconvenient de la humitat!
DONCS SI, JA TINC GANES DE GAUDIR DE LA GESPA, I EL SOLET A LA CARA :)
QUE PASSIS MOLT BON DIA SENYOR, UN PETONET
MARI-PI, a veces estamos demasiado pendientes de nuestras plantas, cuando ellas ya se espavilan solas ;o)
Si, la naturaleza es sabia
Besos
No és broma PASEANTE, fa uns anys, quan varen canviar l'empresa que cuidava la gespa del Camp Nou, em van trucar per si volia ser el tècnic per dirigir les feines d'instal·lació i manteniment de la nova gespa del camp. Vaig haver de dir que no podia fer-ho. La veritat, és que ni llavors ni ara sabia gaire cosa de les gespes. Era massa responsabilitat :o/
Si vas pel Dipòsit de les Aigües... Vigila! Hi ha unes universitàries prenent el sol en aquest espai, que amb els seus cants de sirena poden fer-te tornar boig.
Jo quan vaig a segar porto taps a les orelles...
A veure si expliques la teva “Odissea” al Jardí de les Aigües” je je
;o)
Gràcies a tu EPOLENEP per passar-te pel Llibre Primer.
Una abraçada
Hola GEMMA, gràcies a vosaltres per llegir-les! :o)
Crec que de mica en mica tots aprenem de tots, en aquest mon virtual
Abraçada per tu, també
MK, ja sé que no és broma. Segurament deurien necessitar el camp verd per algun acte oficial... No seria el primer cop que es fa això de pintar de verd un espai natural....
http://www.nodo50.org/tortuga/Pintan-una-montana-de-verde-para
La gespa artificial s'està imposant als camps de futbol de tots els municipis, com a mínim, de Catalunya. No deixa de ser una catifa. També necessita manteniment. No creguis! Però d'una altra mena.
B7s
Si NAMEIT, la veritat és que quan està verda no es diferencia de la clàssica. Humitat té la que recull la terra de la rosada pel matí o de la pluja.
A l'abril ja comença a fer goig ;o)
petons
Ai! LUCIA, això de senyor, fins ara només m'ho deia la mainada!
Em sembla que tots estem esperant aquests dies de bon temps i solet a la cara
Petó
Coi, no vaig escoltar cap cant de sirena. Clar que era negra nit.
Publica un comentari a l'entrada