...en algun racó amagat.
Les violetes són plantes d'origen europeu.
Els agrada l'ambient de sotabosc, però també que els toqui una mica el sol. Si tenen humitat a les arrels poden trobar-se a ple sol.
S'escampen amb estolons, però no com els de les maduixeres. Les violetes els tenen subterranis.
Per això, si els agrada el lloc on les tingueu plantades...
S'escampen amb estolons, però no com els de les maduixeres. Les violetes els tenen subterranis.
Per això, si els agrada el lloc on les tingueu plantades...
...poden arribar a envair l'espai
Cliqueu a sobre de la imatge per anar al post de violetes de la Carme
Que tingueu un bon cap de setmana
Avui, aquí fa sol ;o)
Gràcies Carme pel teu dibuix.
Més informació sobre violetes aquí i aquí
Gràcies Pais Secret
Cliqueu a sobre de la imatge per anar al post de violetes de la CarmeQue tingueu un bon cap de setmana
Avui, aquí fa sol ;o)
Gràcies Carme pel teu dibuix.
Més informació sobre violetes aquí i aquí
Gràcies Pais Secret
Entrades
.JPG)
22 comentaris:
M'encanta la poesia de les teves publicacions.
Un suggeriment: a l'enllaç de Estolò posahi aquwta adreça : http://ca.wikipedia.org/wiki/Estol%C3%B3. sortirà en Català.
Gràcies a tu, Fra Miquel! l
Les meves violetes silvestres, que neixen i creixen i s'escampen per allà on volen, amb el meu permís i entusiasme ... ja han acabat de florir. La florida va ser al febrer. S'enfilen soles dalt d'un test que ja està ocupat i el colonitzen descaradament. I jo... somric. :)
Ja sé que sempre són més d'agraïr les realitats que les ficcions però avui, i sense que serveixi de precedent, em quedo amb les ficcions de la Carme.
Gràcies, RAMIR. Així que tingui una estona...
De tota manera trobo que a la Viquipedia no estan els articles tan desenvolupats com a la versió en castellà. I segurament la versió anglesa és molt més acurada... Haurem de millorar en això també...
Una abraçada
Jo encantat, CARME :o)
La veritat és que aquestes fotografies les vaig fer el mes passat. No havia tingut temps de penjar-les fins avui.
Jo també somric quan veig les violetes que s'escampen o que surten d'entre una escletxa a la paret
petó
ÒSCAR, a mi també m'agraden les ficcions de la Carme, per això li vaig demanar de poder-les posar al post. És que són precioses ;o) i les meves fotos, la veritat no estan gaire bé. Les vaig fer amb la compacta amb preses i a punt de marxar del jardí on estava...
Una abraçada
Si algú te un post dedicat a les violetes, i ho vol, l'enllaçaré en aquest post
Me gustan las violetas, pero esto que invaden el espacio crea un problema con las otras plantas del rededor, sigo con el comentario de los otros seguidores, me quedo el cuadro de Carmen.
Intervengo con tu comentario de Wikipedia, yo lo que hago cuando veo la pagina completa de un articulo con una lengua que no me interesa para poder copiar algo en vez de irme al lenguaje en español que me sale una pagina menos completa me traduzco la pagina con la barra de google, con lo que obtengo el texto integro con ello, a lo mejor me he metido en vuestra conversación y no tenia nada que ver, bueno, abrazo
Bueno, Mari-Pi-R, Qué te voy a decir! Es que las violetas de Carmen son preciosas. Por eso las he puesto.
Para controlar-las se puede hacer lo que comenta Carmen. Ponerlas en una maceta.
Por otra parte, agradezco tu sugerencia sobre la Wikipedia. La verdad, no se me había ocurrido. Lo tendré en cuenta para otra ocasión
Los comentarios también sirven para contrastar opiniones.
Un beso
La delicadesa de les violetes m'agrada tant com la delicadesa del dibuix de la Carme.
Dissabte de Carnestoltes, ací ha fet sol però ara està tot nuvolat. Potser plourà.
Les violetes són precioses, les reals i les pintades.
Et desfresses, Pater? Bon cap de setmana de carnestoltes!
Aisss, com que tinc el cap als Óscars, ara te'l donaria a tu. Bones fotos, com sempre. Amb molta sensibilitat.
Seran delicades, NOVESFLORS, però com corrobora la Carme i la Mari-pi en els seus comentaris, també poden ser invasores.
Aquí no ha plogut i ara el cel està estrellat...encara que ens ho hem d'imaginar una mica per què amb tanta contaminació lumínica...
Petó
Gràcies VIDA. No em disfresso, no. Ja vaig prou disfressat durant tot l'any...;o)
petó
PASEANTE, no exageris! Pots llegir els comentaris anteriors i veuràs que la majoria lloen el dibuix de la Carme més que les meves fotos d'aficionat
Una abraçada
Jo voldria que les meves s´escampessin i no hi ha manera, cada vegada van reduint el seu espai. En canvi les que tinc en un test són ufanoses.
Precioses i oloroses les violetes, totes. Les has provat ensucrades? Són una delícia.
Aquí i ara, un sol tímid que promet desinhibir-se ;-)
Varies coses poden tenir influència en que una planta s'escampi o no. PAIS. Bàsicament ha d'estar en un ambient favorable... terra, llum, humitat, microclima...
Ensucrades? Com es fa això? No sabia que les violetes es mengessin!
Petó
Demà, aquí, fem festa :o)
¡Ay, las violetas..! Cuando era pequeña había violeteras que vendían ramitos olorosos, de un color profundo e increíble. Por aquí ya solo se ven en algunos parques y en la sierra. La violeta africana lo ocupa todo y es una pena.
Adoro los caramelos de violeta, los helados de violeta y las violetas naturales escarchadas, aunque eso me vuelva violetófaga.
Creo que voy a robarle las magníficas violetas a su amiga.
Me han dejado fascinada y no es casualidad que mi blog tenga los mismos colores.
Enhorabuena a los dos por sus entradas.
Petós i abraçada.
Sempre m'han agradat les violetes. I el seu color. I les de la Carme són maques, però les que tu vas fotografiar també.
I parlant de violetes, he recordat a l'elegant Violette Moulin. L'hauries d'enllaçar en aquest post??
Rectifico, Miquel, les dels testos que estan als llocs més assolellats, ja van florir al febrer, però avui n'he vist plena una jardinera més ombrívola. :) O sigui encara tinc violes a casa!
Una de violetes ( és la flor de Tolosa de Llenguadoc, Toulouse pels french):
http://www.keldelice.com/guide/specialites/la-violette-de-toulouse
I una altra :
ttp://volsul.over-blog.com/article-des-violettes-en-feutrine-40938379.html
Si tens ocasió et recomano un tastet de gelat de violetes, és finíssim ;-)
Gaudeix de la festa i de les darreres pistonades del carnaval, aquí també!
Querida FREIA, no sabía yo que se pudiesen comer las violetas! Pero ya me estoy poniendo al día. PAIS SECRET me ha regalado un par de enlaces (en los comentarios) A ver si algún día me atrevo con las violetas escarchadas. No sé donde podré encontrar los caramelos y helados de violeta, pero los buscaré.
Estoy a medias de escuchar lo que nos ha colgado en su último post. Hoy tengo la conexión perezosa :o(
Le comento en su casa
Besos
Gràcies KHALINA, Tens raó! A BlogVille tenim la Violette Moulin!! Però, encara que la Violette sigui com una bella flor, enllaçaré lo relacionat amb les flors botànicament parlant je je ;o)
A gaudir-les doncs,CARME :o)
un petó
PAIS SECRET, ets un sol
buscaré el tastet de gelat de violetes, i les ensucrades... ...estudiaré per si les puc preparar
muaaa
:o)
Hola maco, sempre aprenc coses quan et visito :)
un petonas
M'encanten les plantes que van a la seva bola. Segurament perquè no hi tinc gaire mà i estic més tranquil·la veient que fan la seva :)
I jo que me'n alegro que em visitis LUCIA! ;o)
Una abraçada
Duschgel, si la planta està en el seu ambient natural, lo millor és no fe-lis gaires coses. Elles soles ja s'espavilen.
El que surt car i costa, és mantenir plantes fora del seu clima o microclima (per exemple la gespa en zones seques i caloroses, com en el clima mediterrani)
petons
M'agraden tant les violestes!!! pobretes, sempre amb humitat i fred i elles tant guapes. Són unes resistents!!
Si són resistents, RaTeta... i s'escampeeen...
petó
Publica un comentari a l'entrada