ncara no fa un any que l'han obert al públic per a esser visitat.
La seva restauració ha costat uns vuit anys d'obres
És una talaia esplèndida per a contemplar la població de Roses...,
...el mar i bona part de la costa.
Sembla que el castell només tingui cara i ulls per contemplar el paisatge que té al davant
Potser espera que arribi una princesa...
Potser és que no ha parat de vigilar la possible arribada de pirates d'ultramar...
No deuria ser fàcil assaltar el castell en les èpoques en que va ser operatiu...
Ara no trobareu arquers que us barrin el pas a la seva entrada
Si passeu per Roses... aneu-hi
Us recomano la visita guiada, us explicaran coses més interessants que les que us poso aquí :-P
Això sí, aneu preparats per a superar la prova d'ascensió.
Encara no han posat les escales mecàniques...
;o)
Entrades
.JPG)
15 comentaris:
¡Ay, ay, ay, pater, que me toca Vd. la fibra sensible.
Si tot va bé dentro de 18 días pasaré justo bajo él y sabré que apenas me quedan tres kilómetros para llegar a casa, un poc mès anllà, a les canyelles grosses. ¡Qué ganas tengo!
Si consigo ver a la princesa le aviso, no pase cuidado. Y las fotos, espléndidas.
Una abraçada ben forta, pater.
Saps que és el que m´agrada del castell? Els angles, les arestes, la geometria sempre omnipresent.Siguis on siguis tens perspectives sorprenents.Crec que Pizaño, l´arquitecte, a part d´un bon arquitecte militar devia quedar enamorat de l´entorn.
I el mar, és clar, més enllà de les edificacions que el volten ( bastant horroroses). És una magnífica talaia per a contemplar la plana i la badia, per respirar a fons contemplan-les sempre i quan la tramuntana et deixi ;-)
M´ha sortit un comentari-falca publicitària, no?
SSSShhhhhht!
Per cert, com continuis així, l´any que ve et regalen la Dracma ;-)
Queridísima FREIA, si tiene ocasión suba usted al castillo. Eso si; paso a paso, con “umbrela” y una bebida fría en el bolso ;o)
Vale mucho la pena, sobretodo por las vistas.
Si se le termina la bebida, arriba hay máquina de refrescos , y bancos para descansar al amparo fresco de los muros :P
Ahora mismo, tambiés se puede visitar una exposición de fotos: “La Costa Brava avans de la Costa Brava” También muy interesante.
Y si quiere documentarse sobre el castillo, fíjese bien en los horarios de visitas guiadas (en el post está el enlace)
Petons i fins aviat
PAÍS, no cal ser arquitecte ni militar per quedar enamorat d'aquest entorn. Crec que jo començo a manifestar-ne els símptomes ;P
A mi també m'ha quedat un post una mica publicitari. Però és que m'agrada tant!!!
Encara hi he de tornar, no et pensis! Em falten les fotos nocturnes...
Ja m'explicaràs què és això de la Dracma ¡!
B7s
Ha quedat xula la restauració. Crec que tenim la sort de comptar amb bons arquitectes que valoren l'entorn i l'espai conservant l'esència del lloc per al que treballen. Tant de bo això hagués passat en dècades anteriors i el boom constructor no s'hagués produït "a la brava".
Mmmmm, bé, ANNA EME. La veritat és que està bé, però faltaria arreglar alguns detalls, sobretot en el tema accés: Una barana per l'escala i algun arbre més per fer ombra...
A les portes del castell l'empedrat no és molt còmode. Gairebé s'han de portar les botes de muntanya per no clavar-te les pedres.
Potser exagero, però millor no pujar amb xancles
petons
PS: Tinc el catàleg de l'exposició de fotos ;o)
Quines formes tan úniques que té el castell. Sembla ben bé el bec d'un ocell que es dirigeixi al mar. Quines vistes! La primera fotografia que tens al lateral del blog és completament una bellesa, m'agradaria poder fer teletransportació per posar-me a la punta a contemplar les vistes ara mateix.
No hi he anat mai, però hi aniré perquè per les fotos que has posat ja es veu que és realment espectacular, se't deu encendre l'ànima de dins de contemplar aquestes vistes al mar.
pd: sí, País digue'ns que és la Dracma que ens tens ben encuriosits! :P
Una abraçada.
Dracma:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0228686
Actualment és la màxima condecoració que es concedeix en aquesta població alt-empordanesa a persones o entitats que han contribuït a la divulgació del seu patrimoni o que han realitzat activitats socials, culturals, solidàries notòries a la vil·la.
Es concedeix durant la Festa Major.
Més o menys em sembla que va així...;-)
Disculpa'm BARCELONA M'ENAMORA. Se m'havia passat el teu comentari...
Doncs ves-hi així que puguis. És una construcció curiosa per la seva forma. Va ser una inexpugnable durant molt temps. Les vistes son una passada!
A la foto que hi ha a sota de la que comentes del bec també s'hi pot veure una cara. En Jesús M. Tibau me la va publicar al seu blog. Al raó de cares del món :)
petons
Gràcies PAÍS
B7s
vaja, vaig passar per Roses sense haver llegit aquest post
A Barcelona ja n'hi ha un de castell: el de Montjuïc. No veig la necessitat de fer kilòmetres per deixar diners a les comarques.
Aiii KHALINAAAA que estem una mica desconectadaaa ;o)
Aaaah! PASEANTE! Però el de Montjuïc no està a l'Empordà...I el castell de la Trinitat si puja aprofitant que has anat a passar uns dies per aquestes formoses terres...
Va! A veure quan muntem una excursioneta per aquells racons...
:o)
Publica un comentari a l'entrada