RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

dilluns, 6 de febrer de 2012

Chamaerops humilis





nomenada popularment, Margalló
es tracta de la única espècie de palmera autòctona d'Europa. 


Se la pot trobar en tot el Mediterrani, sempre a prop de la costa. 
Una de les seves característiques és que resisteix molt bé els incendis...rebrota amb facilitat.
Creix molt lentament i no assoleix gaire alçada, només si se la poda.
Jardins de mossèn Costa i Llobera a Montjuïc
Des de antic i a molts indrets s'ha utilitzat per a teixir cistells i cabassos. També es menja la medul·la o cor del tronxo , cosa que va arribar a posar en perill l'espècie. 
Actualment està protegida.
Margallons al Garraf
Els seus fruits també són comestibles. Al país valencià l'anomenen pa de rabosa.
Es tracta d'una planta dioica, pel que trobarem unes plantes amb flor mascle i altres amb flors femelles.
Les fulles també s'han utilitzat com escombra
I és força utilitzat en jardineria...
...com a planta singular.
I és que és de fàcil manteniment

Tingueu bona setmana
abrigueu-vos
 :o)

17 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Veo que tiene muy buenas aplicaciones, me había fijado en ella, aunque no es un tipo de palmera muy bonita, pero todo no lo puede tener.
Un abrazo

Anna Eme ha dit...

De veritat que es poden fer menjars amb aquest mini palmera? Em pensava que els seus fruits se'ls menjaven les cotorres. Es cuinen delicatessen, potser?
Petons

La RaTeta Miquey ha dit...

la palmera a la platja ÉS preciosa!!!!

El veí de dalt ha dit...

La planta símbol del Garraf!
Crec que el seu límit septentrional és al massís del Montgrí, massís calcari, com el Garraf, oi?
Sabies que els seus fruits, els dàtils, se'n diuen popularment "pa de guineu". Una cosa que sé, l'explico...;-)

el paseante ha dit...

T'anava a dir el mateix que la Rateta. On has fet aquesta foto? Queda com a surrealista aquella planta en una platja.

fra miquel ha dit...

Bueno Mari-Pi-R, por lo visto hay a quien le gusta ;o) Sobre gustos...
Besos

Doncs sembla ser que si que es menja, ANNA EME. No només els fruits. També el cor del tronxo. Jo no ho he tastat mai, però deu ser com els "palmitos" que et venen en pot, No?
B7s

Eh que sí, raTeta? Suposo que deu tenir molts rebrots i per això queda com una bola. La foto està feta a l'Ampolla. Gairebé fa un any.
http://maps.google.es/maps/ms?msa=1

VEÍ, ja ho dic que al país valencià se'n diu pa de rabosa.
Per que una guineu també és una rabosa, oi?
Es clar que rabosa deu ser en Valencià, que tots ja sabem que és una altra llengua ;o)
forta abraçada

Dons la foto està feta al país de la dona de los mares del sur, PASEANTE. Una mica surrealista si que és. Tot i que es tracta d'una palmera de costa, com a natural se la troba més entre roques que a la sorra. De tota manera segur que aquesta s'hi troba bé. No deixa d'estar en el seu clima natural... el mediterrani.
Forta abraçada per a tu també...
(no fos cas que te m'enfadessis per que també la hi he fet al veí :o)

Pais secret ha dit...

Com ve diu el Veí, hi ha un lloc al massís del Montgrí on hi ha els exemplars més septentrionals del nostre litoral. Diria que és al Puig de la Reina, però no ho puc assegurar.

Se´n diuen "palmitos" en castellà dels tronxos comestibles i els venen en conserva. Margalló és un nom preciós.

Bon cap de setmana Fra!

fra miquel ha dit...

Doncs a veure si un dia d'aquestus me pujo al Montgrí i trobo els margallons ;o)
Gràcies País per les informacions.
Si que és bonic el nom, si.
Bon cap de setmana País!
B7s

Baruk ha dit...

Veig que es una palmera supervivent i polifacética, m'agrada molt aquesta.

Una abraçada pare.

*

khalina ha dit...

Si que és impactant la foto a la platja.
On vas fer l'última foto? (on diu planta singular)

fra miquel ha dit...

Doncs si, BARUK. I espero que el morrut de les palmeres no l'ataqui...
En El Mundo de Malvís vaig llegir un post (Lily) que semblava que parlés de les "Teves" palmeres...
Com estan? Ja se les han endut?
Abraçada

KHALINA!!!! Eureka!!!
Quina alegria veure't per casa! :D
Doncs la última foto està feta a la plaça de Gutenberg. Està dins de l'antiga fàbrica Ca l'Aranyó, al 22@. Ara és una de les seus de la UPF.
Petons

Baruk ha dit...

Doncs si Pare, ets molt perspicaç, aquest troc del relat es referia a les "meves" palmeres. Encara hi son, resistint i fent companyia a la resta del jardí.

Nosaltres seguim recollint signatures perquè les respectin i de moment el morrut-especulador encara no ha mogut peça, deu estar pensant la jugada de l'escac i mat.

Si venent a per elles -esperem que no- ja t'avisaré.

Tons

*

Lucia Luna ha dit...

Hola maco

sempre aprenen quan entro a casa teva, la veritat es que tindriem que fer servir més les plantes, i anar menys a la farmacia, una abraçada.

miquel ha dit...

He llegit unes quantes vegades que els margallons -també bargallons al meu poble, que han donat origen al cognom Bargalló, més o menys estès- tenen com a frontera més septentrional el massís del Montgrí, però jo he estat incapaç de localitzar-los allí, també és veritat que les meues excursions pel territori han estat molt limitades i que la País potser ens hi podria guiar.
Al meu poble s'anomenen simplement "paumeres", no n'hi ha d'altres, i són abundantíssimes des de les muntanyes a la mar. Els tronxos, d'una dolçor exquisita, els he menjat molt sovint, mai els dàtils.
Quant al que dius que es fan servir per escombres i cabassos, a Rasquera, que aquests dies es fa famosa per la seua iniciativa de conrear marihuana, en fan de famosos en tota la comarca, encara que és una petita indústria artesanal i familiar que es va perdent.
Una abraçada.

khalina ha dit...

He passat molts cops per fora de Ca l'Aranyó, hauré d'entrar-hi.

Núria ha dit...

Encontré este post buscando imágenes de la palmera Bargalló o Margalló y me pareció oportuno añadir a lo que de ella se ha dicho hasta aquí, que la forma de esta palma inspiró a Antoni Gaudí a reproducirla en la forja, creando así la más bella reja que podríamos imaginar.
Un saludo cordial.

fra miquel ha dit...

Esperem-ho, BARUK, esperem que aguantin. Ara, amb lo de la crisi, potser s'obliden durant un temps...
petó

Guapa tu, LUCIA ;o)
gràcies per passar per aquí. I per tornar a penjar fotos... he he Encara que no et comenti no me'n perdo ni una de les que penges
petonet

Moltes gràcies MIQUEL, per la teva aportació. Molts cognoms provenen de noms de plantes. No se m'havia acudit que aquesta palmera derivés en un cognom... :o)
Tinc pendent anar al Montgrí a trobar aquests margallons o bargallons que diu la País. A veure, a veure si un dia ens hi porta... ;o)
M'agradaria tastar els tronxos... però no sé com fer-ho o si els serveixen en algun lloc.
Una abraçada

Entra-hi KHALINA, entra-hi. És una plaça tranquil·la. Bé, segons l'hora ;o) Hi ha uns bancs i seients on es pot prendre el sol. S'hi està molt bé. ;o) he he
B7s

Bienvenida, NÚRIA. I gracias por tu aportación. Tampoco sabia yo eso de Gaudí. Aunque me consta que diseñaba fijándose en la naturaleza. Nos dirás donde se encuentra esa maravillosa reja de forja? A ver si puedo añadir una foto de la reja en el post!
Un abrazo