diumenge, 17 de juny de 2012

Parc del Laberint d'Horta




s el jardí històric més important que tenim a la ciutat de Barcelona.
Va passar a mans de l'ajuntament a l'any 1967 i es va obrir al públic al 1971. Jo tenia 9 anys. Recordo que l'entrada era per un camí envoltat d'arbres. 
Amb les olimpíades es va construir el velòdrom just al davant i ara s'entra per una escalinata o per un pont gens romàntics.




 Es va començar a construir al 1791. La finca era del marquès de Llupià, en Joan Antoni Desvalls i Ardena. 

En el disseny va col·laborar l'arquitecte italià Domenico Bagutti. De l'execució se'n van fer a càrrec els mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i el jardiner francès Joseph Delvalet.
Plànol trobat a la vikipedia
L'element principal i que dona nom al jardí és el laberint
Format per 750 metres de xiprer retallat.
A l'entrada trobem un relleu amb Ariadna i Teseu
Entra,saldrás sin rodeo/el laberinto es sencillo/no es menester el ovillo/que dio Ariadna a Teseo

Al centre s'hi troba una estatua d'eros
Tot el jardí està plè de referències a la mitologia. A sobre del laberint trobem la gruta de Eco i Narcís
I dos templets on es representen Ariadna i Dànae

  
Si seguim pujant pel jardí ens trobem amb un edifici neoclàssic dedicat a les nou muses i darrera d'aquest hi ha una gran bassa

 Abastit amb aigua de la font de la nimfa Egèria
 A mitjans del segle XIX es construeix el jardí romàntic, obra de l'arquitecte Elies Rogent 
El trobem a la part més baixa del jardí. També és més ombrívola i fresca...
No queda gaire d'aquest jardí... Algunes construccions com el cementiri fals o la cabana de l'hermità...
Cabana de l'ermità
 el canal...
Embarcador del canal romàntic
...entre altres elements.
El jardí domèstic que trobem al darrera del palau Desvalls es va crear al 1880
Jardí domèstic
 L'entrada es troba a la plaça dels lleons.
  Es conserven diversos exemples de retall d'arbustives en topiària
 I aquí no s'acaba el jardí!
Tot al voltant hi ha camins, altres petits laberints i boscos de pins...
  ...amb algun garrofer i alguna alzina.
Al darrera del safareig (ara sense aigua) també hi ha una Seqüoia encara que no de l'espècie gigantea :-)
  És un jardí que convida a passejar i fer un munt d'activitats.
Aquest diumenge s'hi feia la clausura del cicle "Clàssics als Parcs" que cada any organitza l'ajuntament.

Només entrar m'han rebut una parella de ballarins :)

Que m'han convidat a escoltar els difenrents concerts que oferien els alumnes de les escoles de música del districte

He acceptat amb gust, per descomptat!
Què millor que pasejar pel jardí escoltant música en directe!
Gairebé que m'he sentit com el marquès Desvalls ;o)
M'he perdut en el laberint...
...i els ballarins també! 
Però tal com deia el gravat de l'entrada he trobat la placeta d'Eros...
 i la sortida...
... sense haver fet servir cap capdell ;o)

Per finalitzar els actes del dia la Jove Orquestra d'Horta Guinardó ens ha ofert un petit concert.
  I també hem pogut gaudir de la dança de la "CIA Proyecto Experimental Mauro Barahona"



M'he deixat d'explicar-vos un munt de coses d'aquest jardí, però aquest post ja es fa una mica llarg. 
Millor que hi aneu vosaltres i descobriu tots els seus racons
:o)
Tingueu una feliç passejada 


La major part de la informació l'he extret de la vikipedia 

17 comentaris:

Xenia ha dit...

xulo el parc, el post i les fotos!
gràcies frare!
ptns

Francesca ha dit...

Preciós. M'encanten els laberints i els jardins romàntics...

Anna Eme ha dit...

Qui més qui menys, crec que tots els barcelonins tenim algun record infantil relacionat amb el Parc del Laberint, quan l'escola programava un dia d'excursió. Jo vaig anar fa molts anys i no hi he tornat potser per trobar que es un parc que quedava bastant desplaçat respecte a la ciutat. Me n'alegro, però que sigui així doncs la massa arrassadora de turistes no el desvirtuaran com han fet amb el Parc Güell. Tan de bo sigui així. Veient aquest post tan rodó i tan fresc com t'ha quedat ja no tinc excusa per tonar-hi.

Carme ha dit...

Fa molt anys que no hi he tornat. recordo haver-hi anat quan el van obrir al públic, als anys 70 però em sembla que no hi he tornat més.

I per cert que també en tinc un record infantil, com si hi hagués estat de petita, que segons el que ens expliques semblaria impossible. No sé si abans que fos de l'Ajuntament es podia visitar el laberint. El meu record em diu que sí, (em recordo petita 8-10 anys pel laberint) però potser el tinc "descol·locat" en el temps, aquest record... això seria cap als 60 més o menys.

Ja sé que la memòria ens fa trampes, per això ara ja no posaria les mans al foc per cap record dels meus... :)

Carme ha dit...

El que està clar, és que ja és hora de tornar-hi, això sí!

novesflors ha dit...

Que bonic! Ja tindré en compte aquest lloc per si se'm presenta anar-hi.

Mari-Pi-R ha dit...

Barcelona es un mundo a no terminar, hay tantísimos lugares para visitar, lo he tomado en nota para mi próximo paseo por la ciudad.
Es un lugar del que echar horas, por lo grande que veo que es y las actividades que hay en él.
Un abrazo

fra miquel ha dit...

Gràcies Xenia, quan vulguis hi anem a fer un volt ;)
petó

Donca aquí t'ho passaries bé FRANCESCA
Besades

No et pensis ANNA EME, Els turistes arriben aquí i allà on els portin els seus guies. Això si, aquí s'ha de pagar per entrar (excepte alguns dies: mira l'últim enllaç que he posat)
I els dies que no es paga hi ha control per que no hi hagi més de 750 persones
petó

Jo tampoc estic molt segur de quan va ser que m'hi van portar els pares CARME. Prò el que si és cert és que fa uns anys es va fer una restauració i ara s'hi pot anar He he
Així que ja saps!
petó
(si hi vas avisa que t'acompanyo:)

Es clar NOVESFLORS, i et perds pel laberint, que és divertit ;o)
B7s

Bueno MARI-PI-R. La próxima vez que vengas por aquí ya te acompaño yo al Parc del Laberint d'Horta :)
Besos

khalina ha dit...

Es molt maco. Anava a dir que vaig anar fa poc, però he recordat que almenys fa 6 anys.
A part amb les actuacions musicals millorava.

Gràcies per recordar-nos-lo

fra miquel ha dit...

KHALINA, si pensaves que feia poc que hi havies anat i en fa 6 anys és que et va agradar molt passejar-hi. Si hi tornes avisa, que t'acompanyo ;o)
petó

Pais secret ha dit...

No hi he estat mai i és dels llocs que sempre penso que no em puc perdre quan baixo a Barcelona.

El jardí domèstic què significa? Hi ha plantes aromàtiques?

Ara et diria...que m´hi portaràs???. ;-) hi ha tantes coses interessants!

cus...cus

fra miquel ha dit...

Doncs, PAÍS, quan baixis a Barcelona... em sembla que muntaré una visita de grup he he

El jardí domèstic significa que és el més proper a la vivenda i també el més íntim. Si és que es pot dir així. Ara no recordo si hi ha plantes aromàtiques. En tot cas no hi serien per abastir la cuina he he.
El que hi ha és molta topiaria. A una de les fotos ja es veu el boix retallat. I què me'n dius de la gallina... :D

Es clar que t'hi portaré! Em sembla que se m'ha girat feina de guia :P

petó

el paseante ha dit...

Ens enredes, Fra Miquel. Tothom sap que el laberint de veritat de Barcelona són els carrers de Gràcia. Hi ha gent que fa anys que camina per aquí sense trobar la sortida.

Unes fotos molt bones, com sempre.

fra miquel ha dit...

Si et trobes perdut al laberint de Gràcia...Acepta el capdell que t'ofereix l'Ariadna, PASEANTE. A en Teseo li va funcionar... ;o)
Una abraçada

Baruk ha dit...

Un jardí esplèndid el d'Horta! de petita també m’agradava perdrem dins el laberint (i ho feia prou be, doncs no trobava la sortida ni que em donessin el cabdell!!)

I parlant de laberints de Gràcia, ahir –potser coincidint amb la gloriosa data que era- ens van “ventilar” la petició de salvar el jardí.

Senzillament -segons el Districte-, els advocats de l’arquebisbat lis fan més por que els veïns als que, possiblement, ens consideren uns “mindunguis”, així que, lamentablement els que estan al damunt, es tornaran a sortir amb la seva. Un altre pulmó verd de la ciutat passarà a ser ciment.

Tons

*

Baruk ha dit...

Un jardí esplèndid el d'Horta! de petita també m’agradava perdrem dins el laberint (i ho feia prou be, doncs no trobava la sortida ni que em donessin el cabdell!!)

I parlant de laberints de Gràcia, ahir –potser coincidint amb la gloriosa data que era- ens van “ventilar” la petició de salvar el jardí.

Senzillament -segons el Districte-, els advocats de l’arquebisbat lis fan més por que els veïns als que, possiblement, ens consideren uns “mindunguis”, així que, lamentablement els que estan al damunt, es tornaran a sortir amb la seva. Un altre pulmó verd de la ciutat passarà a ser ciment.

Tons

*

fra miquel ha dit...

Quina pena, BARUK. I què passarà amb la família de conills que vaig veure que viuen allà?!
Les palmeres ja les aprofitaran, ja! Els altres arbres ja veurem.., O millor dit, no ho sabrem...
A veure que us fan en aquest solar, ara.
Una abraçada