EQÜÈNCIA DE LA DESAPARICIÓ D'UN PETIT BOSC
Proporcionava un espai ombrívol i agradable, on els estudiants de la universitat aparcaven les seves bicicletes.
Els arbres, de la mateixa alçada que els edificis que emmarcaven aquest bosquet, tenien aproximadament 14 metres d'alçada.
En principi, només eren tres els que molestaven per a la construcció d'un nou edifici. Però al final han tret 9 d'11.
A primer cop d'ull sembla que els volguessin trasplantar
Però amb una pèrdua de brancatge i arrels tan retallades...
No sé... No sé...
El cert és que els arbres ja no hi són.
Ni tornaran a plantar-ne.
Un espai verd més, perdut.
:(
I tot per a construir l'edifici de la
Fundació Pasqual Maragall
ciència i innovació per vèncer l'alzheimer
Algú recordarà que aquí hi havia un petit bosc de Tipuana tipu?
Entrades
.JPG)
9 comentaris:
Quina paradoxa que desapareixin per donar lloc en una fundació de l'alzehimer... quina llàstima. Els has fet un bon homenatge!!
Em recorda en certa manera un poema de Marc Granell que potser coneixes (L'arbre vell).
Que sea por bien, ya que por lo menos es para la Fundación de alzheimer, pero se pierde un espacio verde.
Un abrazo
Quina llàstima de bosquet!!!
No sé quina fixació hi ha amb els pobres arbres. Fa molts anys ja van transformar les placetes de Gràcia en places dures i així han anat fent amb moltes placetes i altres espais públics. A la fundació del Maragall també li han arribat les retallades. D'estar al costat de l'hotel VV l'han passat a la Ciutadella. Necesitarà vistes al mar i els arbres sobren?
Gràcies SÍLVIA. Junt amb un company de feina els havíem podat dos anys enrere i aquest any teniem previst tornar-los a arreglar...però ja em van avisar que anirien fora :o(
Petons
No el conec, el poema, NOVESFLORS. Si el post te l'ha recordat m'agradaria conèixer-lo. El tens a mà? Me'l pots passar? :o)
B7s
El caso MARI-PI-R es que poco a poco van desapareciendo pequeños espacios como este. En esta ciudad tan moderna es muy difícil encontrar un árbol centenario. Si es que hay alguno. Porque acaban cortandolos por que molestan por una u otra cosa (generalmente por temas de construcción)
Un abrazo
Si CARME. Jo me l'estimava molt, malgrat que recollir les fulles era una murga :P
petó
Més que fixació en els arbres, ANNA EME, jo crec que es tracta de ignorància i falta de consciència de tot el que ens pot donar un arbre. Sobretot quan assoleix una certa edat.
Besades
En faré un post, si et sembla bé.
Em sembla perfecte NOVESFLORS! L'espero :o)
Una abraçada
A la primera foto, l'edifici de l'esquerra, és New Orleans ;)
jo ja l'he vist amb els arbres tallats :)Recordo el dia que m'ho contar
Publica un comentari a l'entrada