rbust de clima Mediterrani conegut a casa nostra com Cirerer d'arboç.
Tot i que pot arribar a formar un petit arbre d'uns 4 a 5 metres, el més corrent és trobar-lo en forma arbustiva. És propi de les màquies. I rebrota amb facilitat després d'un incendi.
Les fulles són perennes i coriariàcies. A la tardor apareixen les flors a la punta de les branques, en forma de gerreta, de color blanc i en raïms mirant a vall.
Cap al final de la tardor, principis d'hivern apareixen els fruits de les flors de l'any anterior. Són boles granuloses de color groguenc que passen a ser vermelles quan maduren.
En el moment de màxima maduració poden contenir fins un 0'5% d'alcohol. Sembla que amb aquesta quantitat és difícil que puguis arribar a emborratxar-te menjant-ne, com diuen algunes persones.
El nom unedo ve del llatí unum edo, que vol dir; en menjo només un. Així doncs, tot i que són comestibles i un poc dolces, millor no menjar-ne moltes ;o)
Serveixen d'aliment a mamífers i ocells que actuen com a disseminadors de les moltes llavors que porta cada fruit, a través dels seus excrements, .
Les fulles s'han usat per curar diarrees. Les cireres d'arboç s'utilitzen en confitures i melmelades. Les millors son les més madures, a punt de caure.
La seva fusta és molt densa i dura. És apreciada en ebenisteria i torneria per la seva facilitat de maneig. També és valorada com a combustible i per fer carbó vegetal de bona qualitat.
Les fotografies estan fetes a la Serralada de Marina.
Prop de La Conreria
Entrades
.JPG)
10 comentaris:
Veient el fruit tan roget difícilment pots eludir tastar-lo.
És temptador (la Natura és molt sàvia).
A prop de La bisbal fan una caminada cada any, la caminada de l'arboç i n'està farcit de cireretes.Mentre camines les vas picotejant. Són dolces, d'una textura gramallunosa. Des de sempre n'he menjades i sé que se'n fa un licor però no l'he provat.
tenen colors d'hivern , no trobes.
una abraçada Miquel
Aquestes excursions ens omplen els blogs!!
Per ami són records d'infantesa i joventut a la Serralada de Marina.
Records
Con sus cambios de la flor al fruto se va haciendo más interesante el cerezo de madroño y no digamos si se consigue hacer una confitura.
Un abrazo
Jo no puc evitar de tastar-les sempre les cireretes d'arboç, potser una sola no, però tampoc en menjo gaires...
Sempre m'ha cridat l'atenció que es vegin a l'arbre al mateix temps les flors i els fruits. Hi ha molts arbres que els hi passi això? Jo no en conec cap més!
Mala experiència de petit amb aquests fruits. Mai més no els he tornat a provar, ni podria.
¡Qué cosa más bonita!
Casaría perfectamente con cualquier cuarteto de Haydn.
Un petó i una abraçada molt grands.
Molt interessant aquesta informació sobre les cireretes d’arboç.
Jo també havia sentit dir que si menjaves moltes podies sentir els efectes de l’alcohol, ja em semblava a mi una mica estrany.. de totes maneres em passa com a la Carme, que si les veig sempre tinc que picar alguna, però amb un parell ja tinc prou. No son gaire gustoses però en canvi son encisadores.
:-)
Salut
Ui! Ara m'adono que no havia respost als vostres comentaris!
Vaig, vaig!
NOVESFLORS
Siiií que son temptadores siii!! :o)
B7s
Ho trobo JOANA, ho trobo que tenen colors d'hivern.
Hauré d'informar-me de la caminada de l'arboç de la Bisbal. A veure si algun any m'hi puc deixar caure :o)
Petons
He he, si PEDRO. Ja has vist que per a qui dalt parlen d'una caminada de l'arboç? Sembla que la fan per la Bisbal... ;o)
Abraçada
Hola MACONDO. Aquesta serralada és un bon lloc per fer caminades. A mi i les meves germanes, de petits, els pares ens portaven a La Conreria. El record que tinc, però, està il·lustrat amb les pel·lícules en super 8 que filmava el meu pare :o)
Petons
Si MARI-PI, por su color i forma este fruto es tentador :o)No he probado la confitura, pero creo que no tendrá mucho sabor...
Besos
Ospa CARME! Ara m'has pillat! La veritat és que no se m'acudeix altres plantes que els passi això. Podria ser que el garrofer encara tingués garrofes penjant quan floreix però no n'estic segur.
Petons
HA ha! RAMIR! Així doncs ens confirmes que més val no menjar-ne masses Eh?
Gràcies
;o)
Abraçada
Le creo, querida FREIA, le creo. Relacionar una planta con una pieza musical! Esto es fabuloso! Voy a recomendar a mis clientes que acompañen el crecimiento de los árboles que les planto con la música. Ya le pediré qué músicas debo recomendar cuando tenga que plantar algún árbol :o)
Un besazo
És cert BARUK. Massa gustoses no ho son. Potser per això jo no he tingut cap mala experiència com el Ramir. No en menjo més de quatre per què no li trobo massa gust.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada