quest jardí fou construït a principis del segle XX
Probablement va ser un dels primers jardins que va dissenyar l'arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí.
La finca, d'unes dues hectàrees, fou adquirida per un industrial del cotó, Alfredo Mata, que va edificar una casa senyorial (avui seu de la fundació Blanquerna) 
Està classificat com a jardí Històric. Però la restauració i l'estat de conservació que vaig poder observar quan hi vaig anar no em quadren amb aquesta classificació.
He visitat jardins històrics a França i a Anglaterra que (evidentment) no tenien espais d'esbarjo infantils,
els espais nets, 
o la vegetació estava ven retallada,
És llàstima que no es valori prou, el patrimoni històric que representen els jardins que tenim.
Tot i això, recomano la seva visita (fora d'hores de sortida del cole). És un jardí que encara manté un aire del que deuria ser en el seu millor moment. Sí que és cert que quan hi entres deixes de sentir el soroll del carrer i els espais son molt tranquils.
He visitat jardins històrics a França i a Anglaterra que (evidentment) no tenien espais d'esbarjo infantils,
els espais nets, 
o la vegetació estava ven retallada,
És llàstima que no es valori prou, el patrimoni històric que representen els jardins que tenim.
Tot i això, recomano la seva visita (fora d'hores de sortida del cole). És un jardí que encara manté un aire del que deuria ser en el seu millor moment. Sí que és cert que quan hi entres deixes de sentir el soroll del carrer i els espais son molt tranquils.
S'entra pel pg. de Sant Gervasi, cantonada amb av. Tibidabo.
Que tingueu una bona passejada.
Entrades
.JPG)
8 comentaris:
Ja tinc feina per aquest dissabte o diumenge a la tarda. Gràcies Fra Miquel.
Em sonava molt el nom, hi ha alguna altra cosa que se'n digui de Tamarita?, però els desconeixia.
Gràcies per la recomanació, hi anirem!
El desconeixeia Fra Miquel. Gràcies per les fotos. Ja hi aniré quan passi el refredat i la tos.
Rita, jo conec un poble d'Osca que es diu Tamarite de la Litera, però no Tamarita
Bona passejada paseante
Rita, no conec cap altra cosa que es digui tamarita, però, si que hi ha un arbust que en diuen "tamarit". El nom científic és "Tamarix gallica". Potser en faré un post més endevant.
A cuidar-se khalina!
wenas, torno la vsita i aprofito per fer un tomb pels teus parcs :o)
M'agraden aquests jardins misteriosos. El temps ha quedat aturat, i això m'agrada.
Fa molts anys, vaig veure una exposició dedicada a Rubió i Tudurí.
gràcies a tenir en compte si vinc a Barna, de totes maneres un gran reportatge
salutacions
N'hi ha més, a Barcelona, i a mesura que pugui us en presentaré de fora, també.
T'hauràs de fer una llista, "Té la mà" Hi ha força jardins que val la pena passejar, ja aniran sortint.
Publica un comentari a l'entrada