divendres, 6 de febrer de 2009

MASIA DE LA FONT DE'N FARGAS



quest jardí, encara no el podreu visitar. Potser més endavant. És gràcies a un company de la Orquestra Felip Pedrell, en Ramir Bullich, que podem veure com es troba en l'actualitat el jardí de la Masia Can Fargas, situada a tocar del passeig Maragall.Dimarts 3 de febrer, el nostre alcalde va obrir la porta de la masia de Can Fargas amb la clau de la propietat de tots els barcelonins.
Llarga història, la d'aquest Mas d'Horta. Els veïns l'han defensada durant anys fins que ha estat conquerida per a fer-hi una escola de música pel barri. Però no ha etat un camí de roses

L'Ajuntament ha hagut de pleitejar, per recuperar-la, després que una empressa (Unicompta) se li avancés comprant-la per només 1'2 milions d'euros. (Finalment hem pagat 5 mil·lions.) L'empresa Unicompta volia fer-hi un aparcament per a 200 cotxes, una residència d'avis, una escola d'hosteleria i un restaurant.

Ara està previst fer-hi un conservatori de música i obrir els jardins per a tot-hom.

Per a tornar a entrar-hi caldrà esperar a que els arquitectes "arreglin" l'interior de la masia i Parcs i Jardins "netegin" el jardí per que sigui visitable pels ciutadants.

És un jardí que es va pensar per a us privat. El seu valor històric es perd quan se'l concebeix com a públic. Restaurar el jardí vol dir tornar al que va ser o al què el seu dissenyador va voler que fos.
Fa por sentir l'alcalde dient que serà un "magnífic jardí públic".
No és el mateix obrir un jardí al públic, que fer un jardí públic.
No tenim consciència de jardí històric. Estem perdent el nostre patrimoni quan es transformen els jardins històrics en "públics". (jocs infantils, bancs, retallada de la vegetació per donar "més visivilitat...")
Aneu a França i veureu com es mantenen els jardins tal com es varen dissenyar. Mantenint els retalls de topiaria, els arbusts amb la seva mida, respecten la vegetació original, els arbres amb la seva grandària...
A veure què fan en aquest espai!! Espero que el tractin amb carinyo. Ja no ens en queden gaires així.



Les fotografies són de Ramir Bullich, que va tenir la sort de poder ser-hi. El meu sincer agraïment per la cesió d'aquestes imatges per poder-les mostrar.

12 comentaris:

Rita ha dit...

A veure si quan siguin oberts i públics n'organitzes una passejada blocaire.

Una bona mostra que si ens hi posem tots, podem aconseguir coses. He seguit més o menys la història. Tot el que "olora" a Horta sempre m'interessa.
Bon capde, maco!

la raTeta Miquey ha dit...

Si en tensde raó, Fra Miquel!

khalina ha dit...

Espero que el tractin amb respecte com demanes.

òscar ha dit...

el públic serà el responsable, llavors, que aquesta joia pública no acabi esdevenint bijuteria.

fra miquel ha dit...

RITA, us tindré informats, farem una pasejada junts, a veure si fem venir al paseante.

Gràcies RATETA, si més no, tinc les meves raons.

Amb Parcs i Jardins mai se sap, KHALINA, esperem que sí, que el tractin amb respecte.

No només el públic, OSCAR, primer hi haurà una "restauració" Qui la faci tindrà la responsabilitat de respectar el jardí històric. Després, el públic haurà de respectar el jardí per gaudir-lo.

la jardinera ha dit...

No entends molt el catalá, pero voi a fer un effort en escriure en catalá.
Yo vens d'un jardí molt bonico y en trobo un blog ple de jardins.
Regresarem per viure la belletza.

Que m'has entendiu, noi?

(Si es que una cuando se esfuerza, sabe escribir hasta en catalán)

Y ahora fuera tonterías, no hace falta que entienda tus textos para poder apreciar la belleza de las fotos. Regresaré.
Besos desde el jardín,

;)

fra miquel ha dit...

Gracias,LA JARDINERA, gracias por intentar escribir en mi lengua, pero no hace falta. Puedes comentar mis entradas en castellano tranquilamente. También me defiendo en francés, italiano...me cuesta un poco en inglés y nada de nada de chino, así que ya sabes.
Tengo pendiente colgar el traductor de páginas.
Pero me gusta mas colgar imágenes que escribir texto. Lo que tu dices, para ver fotos de jardines i plantas.
Gracias por pasarte.
Un abrazo. :-)

Fuentes de la Memoria ha dit...

Hola Fra Miquel! Veo que los jardines también son fragmentos de la memoria (o al menos de espléndidos pasados). Vaya, vaya, tendré que ir enlazando tus noticias.
Un abrazo!!!

Cristina ha dit...

Es precios, cada vegada que paso i miro per damunt de la barana m'imagino un jardí de conte com els que m'esplicava la meva mara, estal com m'ho imaginava. M'hauria agradat moltíssim poder visitar-ho. Be esperem que no el canviin molt i poder-ho visitar aviat.

menta fresca ha dit...

Una presa de fotografies que ens ensenyen un lloc ple d'historia i poder també d'algún secret, vull imaginar-ho aixì.
És realment bonic.

fra miquel ha dit...

Aviat, aviat, no ho sé Cristina, però segur que podrem entrar. Ja aniré informant de les novetats. Ara ja m'he possat en contacte amb l'associació de veins i el Casal de la Font d'en Fargas.

Bé, menta, ja veig que vas d'excursió pel meu blog! Segur, segur que aquest jardí amaga secrets, escenes viscudes, paraules dites en la penombra d'un racó boscós, amb el soroll del rajolí d'aigua de la font com a fons...
Una mica com a les noveles de Mercè Rodoreda, no trobes?

Nwol ha dit...

Bona tarda,

Moltes gràcies per aquesta entrada al teu blog sobre Can Fargues i per compartir material fotogràfic de la masia.
Estic fent un treball d'investigació de Can Fargues per la universitat i m'agradaria saber si teniu més fotografies de l'exterior, interior.. i saber sobretot l'autor/a d'elles i contactar amb ell/a
La meva adreça és: nur.escude@gmail.com
Seria de molta ajuda, moltes gràcies.
Núria