s un dels meus arbres preferits, l'ametller. Tot i que des de fa molt temps es cultiva a casa nostra, és originari de la Xina i de l'orient proper. Es creu que, a la península, va ser introduït pels fenicis.
Ens mengem les seves llavors ( el fruit és la closca) però també té propietats medicinals
La seva floració ens anuncia la proximitat de la primavera.
Arribo una mica tard, ja ho sé, fa un mes que estan florits i ara ja comencen a treure fulla.
Trobo que, de la mateixa manera que al Japó, fan una festa de la floració dels cirerers, aquí podriem fer una festa de la dels ametllers.
10 comentaris:
Potser és el moment de tornar a declamar els versos de Joan Maragall:
"A mig aire de la serra
Veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca
Dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
Entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
Pro en tens tota l’alegria."
O una frase de l'Emily:
"Sobre la falda del vestido han caído pétalos de flor de almendro, para recordarles a esa pareja que bailará en abril, que siempre será primavera si se susurran al oído que se quieren."
tots esteu molt primaverals!
Trobo molt macos els ametllers!
m'agraden molt!!
Potser ens agraden perquè aquelles flors blanques impliquen que el fred ja s'acaba. De petit em menjava els fruits verds (no les llavors). Eren amargosos.
Gràcies Ramir! No coneixia el poema. Me'l guardo.
Ja havia llegit el post de l'Emily, Violette. Un post preciós i molt romàntic.
Doncs sí Khalina, els dies més llargs, el sol que escalfa...No es pot evitar, la primavera està a tocar.
A mi també, Xurri
El nadador (paseante) A mi no se m'acudiria menjar-me la closca verda de l'ametlla. Trobo més bona la llavor tendre, encara que si en menges moltes et poden fer mal.
I sí, quan els ametllers floreixen ja s'acaba el fred. Tot i que de vegades hi ha gelades sorpresa que poden malmetre les flors.
M'agraden molt els ametllers, són bonics... A més ens porten la primavera, els dies més llargs, la claror, el solet... Que bé, oi? :-)
Tu també estàs primaveral. Oi, Rita?
són el semàfor en verd per la primavera. i portava estona esperant, eh!
Bona tarda Fra Miquel
Seguro que si vienes por Madrid te encantará conocer, si no lo has hecho aún, La Quinta de los Molinos, un jardín histórico de principios del XX. Está al lado de mi casa y voy casi todos los días. Fue trazado por un arquitecto y urbanista alicantino que sentía nostalgia de su tierra. Lo llenó, entre otras muchas especies, de almendros y de olivos. Cuando llega primeros de marzo es un espectáculo digno de verse. Unos dos mil almendros en flor, divididos en varios macizos, protegidos del aire y el frío por enormes cipresas, pinos o abetos. Y el olor, ese olor a miel que lo llena todo.
Te encantaría. Estoy segura.
Publica un comentari a l'entrada