dissabte, 25 d’abril de 2009

Centranthus ruber



lanta vivaç que creix pels marges i zones rocoses.

Carretera de Vallvidrera
Al nostre pais se l'anomena herba de Santa María, bàlsam de jardí o centrant.
En castellà Milamores, valeriana roja o hierba de Sant Jorge.

També se la pot trobar arrelada a vells murs.

Carrer Besos

Al "Plantas medicinales El Dioscórides renovado" de Pío Font Quer, es diu que aquesta espècie és molt semblat a la valeriana: " ...se han hallado ácidos orgànicos parecidos a los de la valeriana y en cantidad superior al 5%, la existencia de los cuales ya se reconoce por su olor (ácido valeriánico). pàg. 761 de "Plantas medicinales", per Pío Font Quer. Ed. Península

Es pot utilitzar com a planta antiespasmòdica. Es pren en tisana feta d'arrels fresques matxacades i deixades en aigua tota una nit, com amb la valeriana.
Hi ha molts tons de rosa, també poden ser blanques (jo no n'he trobat)
Ja ho sabeu, si la primavera us provoca un exés de nerviosisme, teniu espasmes descontrolats i no teniu valeriana, podeu recolectar l'herba de Santa María pels marges. A la carretera de Vallvidrera n'hi ha. Les fotos són del carrer Mare de Deu dels Angels.

7 comentaris:

el nadador ha dit...

No coneixia aquesta planta. I, després de veure les teves fotografies, reconec que no m'hi havia fixat mai, si és que les seves arrels s'han creuat alguna vegada en el meu camí. Però de valeriana sí que en prenc. La veritat és que relaxa.

Fuentes de la Memoria ha dit...

Hola Fra Miquel!! Encara que no et deixi gaires comentaris et vaig visitant. El teu blog em resulta relaxant i encisador. No coneixia la història de la Colònia Castells, encara que sí m'havia fixat moltes vegades en aquestes casetes passant per allà amb cotxe o bus.
Crec que alguna vegada has vist la meva col·lecció de fotografies de flors alpines. Ja he pensat a fer una pàgina. No sé, a veure si trobo temps per fer alguna cosa.
Una abraçada!!

Rita ha dit...

Les tenia vistes...

M'encanten les fotos!

No sóc gaire de prendre herbes jo, però ho tindré en compte. :-)

khalina ha dit...

jo tampoc prenc masses herbes, però va bé saber-ho per si de cas.
Sí que m'agrada mirar els colors de flors primaverals.
El passatge aquest de Poblenou, si hi vas, recorda només una mica la colònia Castells

fra miquel ha dit...

El que jo no sabia, nadador, és que el centranthus tenia les mateixes, o semblants, propietats que la valeriana. Aquestes coses s'aprenen fent posts, ja veus tu!

És una planta que sempre m'ha agradat. El primer cop que m'hi vaig fixar va ser a la muntanya.
L'he vis a alguns vivers, que la venen, però jo penso que havent-hi tanta pels marges...

Bueno, buenooo Fuentes...! Sort que et tenim per no oblidar segons quines coses. S'agraeix la teva visita. A veure quant veiem les floretes que dius!

Doncs jo tampoc prenc herbes, Rita, si no son: tes, o si em faig una sopa de farigola. Algun cop he pres herbes per aturar la tos, però requereix constància, cosa que a mi em costa molt.

Khalina, avui he estat a punt de passar-hi però anava molt just de temps i no he pogut. Ho tinc apuntat com a pendent. Ja et diré el què quan les vegi.

Jesús M. Tibau ha dit...

plantes remeieres que ens endolcen el camí

fra miquel ha dit...

Un plaer trobar-te a casa meva, Jesús!
Aquí sempre seràs benvingut, per passejar pels jardins, olorar noves flors i quan vulguis per prendre unes herbes i fer petar la xerrada.
Salut!
PS, apart: Què poc s'ho pensa el teu Marc que té tants tiets i tietes a BlogVille!