diumenge, 5 d’abril de 2009

Wisteria sinensis




nclineu vostres testes. La Reina de les enfiladisses - la Glicina - floreix amb tot el seu esplendor.
des del C/Dr. Ribas i Perdigo (Ronda de dalt)

Agenolleu-vos al davant de tan bella...

Carrer Pomaret (Bonanova)

...i poderosa senyora.


Si sentisiu el seu perfum quedaríeu enamorats
Carretera de Pals a Regencos (Girona)

Wisteria sinensis trepa cargolant-se d'esquerra a dreta (sentit contrari a les agulles del rellotge) Hi ha una altra varietat, W. floribunda que trepa de dreta a esquerra

des de la carretera de Vallvidrera
des del pont i av. de Vallcarca

Masia Bach
Masia Bach

14 comentaris:

fra miquel ha dit...

La primavera ha esclatat i no em dona temps a penjar tot el que voldria. No podia, però, deixar passar aquesta esplèndida enfiladissa. Per a mi, la millor per a cobrir pèrgoles.
Cal guiar-la, però, per què no es mengi les estructures que l'aguanten, com haureu pogut veure a les fotos. Aquella del tronc més gruixut que la columna de la pèrgola la podreu veure a la Masia Bach(Carretera de Martorell a Piera i Masquefa).

Violette ha dit...

M'agrada tant... Reuneix totes les qualitats per que m'agradi : és olorosa, fa moltes flors i molt apretades, cau en gotims, apareix al mes d'abril i té un punt de decadència que em roba el cor.
Gràcies, Fra Miquel. Ha estat una molt agradable sorpresa. Baixant l'avinguda Vallcarca, a mà esquerra, hi ha unes escales totes cobertes per glicines. La casa no es veu des del carrer.

DoctorMente ha dit...

Bellísimas fotografías.

Un saludo desde el infierno.

fra miquel ha dit...

Benvolguda Violette, que gran és internet!!!
Ja veus, no coneixia la Glicina de Vallcarca, tot i que passo regularment pel pont... en cotxe!! Per això no la tenia controlada.
Ara, com podràs comprovar, he actualitzat el post amb 3 de les 14 fotos que li acabo de fer (lo pràctic que és tenir moto!).
Gràcies
Una abraçada
framiquel

fra miquel ha dit...

Celebro que li agradin les fotos DoctorMente.
Com podreu comprendre, per la meva condició de frare, les coses del infern no acaben d'interessar-me...excepte alguna que no diré.

Violette ha dit...

Ostres... Genial!!! Et confesso que aquest abril encara no l'havia vist florida! Hi passo cada dimarts i cada dijous si no tinc pressa, i durant tota la tardor i tot l'hivern que espero contemplar-la en tot el seu esplendor... Gràcies! Dimarts 14 hi faré una aturada, pensaré en tu i també faré fotos!

Una abraçada.

PS: Jo també tinc moto!!!

Belén ha dit...

Qué bonito las flores!

así cualquiera se alegra de la primavera jo...

besicos

P.D vete al firefox que no se porque no se oye la canción en explorer...

khalina ha dit...

molt i molt boniques. Quant color i quanta primavera!

el nadador ha dit...

Darrerament el teu blog està ben florit. Sembla que la primavera vol arribar a Blogville. Com sempre, unes fotografies precioses.

Emily ha dit...

Quí visqués a una caseta amb una glicínia.
Ara pregunta interessada. Tinc pèrgoles a la terrassa. Creus que creixeria en un test gran?

Cristina ha dit...

No saps que maco i quina sorpresa obrir el teu blog i veure la meva flor de la infantessa. A l'hort dels pares teniem un passadis de ferro amb la glicina que feia de sostre i parets, a l'estiu feia molta ombra, però del pes o d'algun hivern que va nevar els ferros que l'aguantavan anavan cedint i era una mica perillós. Es la meva preferida, l'olor, la seva forma de raïm. Moltíssimas Gracias per aquest regal de post.

fra miquel ha dit...

Gràcies a tu Violette, espero que facis bones fotos.

Pues si, Belen, es que como estamos en primavera...
PS: Vale, con Firefox lo he podido escuchar, gràcias.

I tu? Khalina? Que no estàs primaveral? O pot ser per què ho estàs no penses en postejar...Apa anima't!

És que a BlogVille hi ha de tot, nadador!: música, cuina, relats, jocs literaris, acudits, flors primaverals, equips de futbol que mai no acaben de trobar-se per jugar, neures i paranoies varies (particulars i col•lectives), veïns de dalt, paseantes que neden, duels al pur estil western americà,...Fins hi tot sembla que hi ha un infern, (en aquest post m'han comentat des d'allà).

Emily, el test ha de ser, sobretot alt. A la planta que li toqui el sol, al test l'ombra. Si això no és possible arregla-te-les per que no s'escalfi amb el sol (el folres de fusta, li poses altres plantes al davant per què li facin ombra...) La terra ha de portar , si no fems, un 30 o 40% de matèria orgànica i ha de drenar bé. Posa-li grava al fons. A l'estiu ben regada. A l'hivern no caldrà. Si vols més aclariments via “e-mili” que si no acabaré fent-te un post en els comentaris

Cristina, a mi el que em fa content és veure que us faig recordar moments feliços de les vostres vides, o que us descobreixo alguna cosa nova.
Un petó, guapa!

Montse/Arare ha dit...

Quin bé de déu de glicines! Les nostres han florit, però són xicotetes, encara.

Una abraçada des del meu mar

fra miquel ha dit...

Doncs sí Arare, és una planta molt bonica. No et preocupis que si es troben bé al lloc on les teniu, es faran grans. Vigileu no s'enrosquin a baranes o altres estructures que es puguin trencar!
Aquest dissabte he estat per Celrà i Banyoles i n'he vist moltes també florides.

Gràcies per passar-te per casa

B7s