esprés de Girona Temps de Flors venen els "Patis de Primavera de Navata"
Tots hem pogut participar i opinar sobre polèmiques tipus "...això no es pot deixar de fer per què és tradició" O bé per què "...sempre s'ha fet i no passa res"
Per exemple amb el tema dels correbous.
La veritat és que les tradicions també tenen un primer cop. Un dia, unes persones tenen una idea per celebrar alguna cosa. I si agrada i la gent s'ho passa bé no hi haurà motiu per discutir si s'ha de deixar de fer o no. Amb el temps esdevindrà tradició i no es recordarà quan va ser el primer cop que es va fer.A Girona, la iniciativa d'un grup de dones de fer un concurs d'art floral, ara fa 54 anys ha crescut fins el que ara podem veure a Girona Temps de Flors.
Aquest any a Navata s'ha començat amb la idea dels Patis de Primavera. Tan de bo que any rere any aquesta festa creixi i es faci tan popular com per acabar sent una tradició.
És una nova proposta, aquest cop feta per artesans, que ens empeny a sortir a fora. 
Ara que ja fa més bon temps, el sol escalfa i bé de gust passejar...
...podem conèixer el treball dels artesans de Navata fent un recorregut pels diferents patis i tallers.
Pati de lectura
Per exemple: "La fila del Pati"
A unes hores determinades podies recórrer tots els patis amb una guia que t'anava explicant algunes curiositats de les cases i del poble de Navata, mentre ens portava d'un pati a l'altra.
Però també es podia anar per lliure, ajudats per un planell amb l'itinerari i les cases on hi havia les intervencions dels artesans.
Pati de dames
Ara em sap greu no haver-los retratat tots.
Així que si ho voleu, podeu provar d'anar-hi l'any vinent
Pati AnimalM'oblidava!! Només dura tres dies i l'últim es subhasten les peces dels artesans exposades en els muntatges.
Bon cap de setmana!
Bon cap de setmana!
Entrades
.JPG)
6 comentaris:
O! Que bonics aquests patis...De fet tenen un no sé què, els patis, d'intimitat forània no?
Gràcies!!!
A casa meva hi tens un regalet...
Veig que una dona fa patchwork, una afició meva també. Si ensenyo la meva terrassa al públic, en posaré!
A mi m'agrada molt l'arquitectura. Fa anys vaig agafar un llibre de la biblio, i parlaven d'un arquitecte que va dissenyar per a tots els obrers, casetes amb el seu jardí i pati. La gent que allí vivia era més feliç. S'hauria de prohibir la contrucció de pisos sense terrasses. La gent seria més feliç amb un espai propi, crec.
El teu bloc és un lloc molt amable.
m'ha agradat molt conéixer aquesta iniciativa gràcies a les teves fotografies. Haurem d'anar-hi el proper any.
M'encanta la ceramista (per què és dona, no?) de les nines assegudes a les escales, molt, molt.
Una abraçada, germà Miquel.
No coneixia aquesta població, i gràcies al teu post he buscat informació a internet. Té bona pinta aquesta iniciativa.
Això sí, el proper mes de maig a veure si vas a l'Aplec del Caragol de Lleida, que va començar fa 30 anys de manera improvisada i s'ha convertit en tradició.
Gracies, Joana pel regalet. Ja l'he penjat (fa dies) Sí que tenen alguna cosa especial. Tenen personalitat.
petons
Emily, sé que al barri del Carmel hi ha gent que s'ajunta per fer pachwork. A mi m'agrada veure els treballs. No n'hi ha cap d'igual a un altra. A veure, a veure quan ens convides a la teva terrassa!
Una abraçada.
Sí, RaTeta, és dona la que fa les nines assegudes a l'escala. Carme Gorriz. es diu. Sembla ser que la Violette coneix els germans Gorriz de quan era petita. A BlogVille et pots retrobar amb tothom.
B7s
No he anat mai a aquesta festa, Paseante. Serà qüestió d'anotar-ho a l'agenda. (Tot i que no sóc un fan dels cargols)
La veritat és que havia imaginat que després de "El Nadador" vindria "El Aviador" T'hauria dedicat la foto de "El vol d'Ícar" que vaig penjar al post de Girona temps de Flors.
Celebro que hagis tornat a "pasear" segur que per anar pels carrers i els jardins és més còmode que "nadar"
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada