ada cop es veuen més Xicrandes pels carrers de les nostres ciutats.
És un arbre que sempre m'ha agradat molt, per la seva floració lila clar. També m'agrada la catifa que deixa al terra quan cauen les flors.
Originari del Brasil, sembla que va ser portat a casa nostra per Forestier per incloure-la, junt amb altres especies d'Amèrica del sud, en els jardins del parc de MontjuïcTot i haver-se plantat per arreu, sembla ser que a la seva zona geogràfica d'origen comença a perillar.
Les fulles son compostes bipinnades. A casa nostra les flors surten a finals de primavera sobre branca nua (en el seu lloc d'origen pot ser perenne)
L'extracte de fulles de xicranda sembla tenir propietats contra determinats bacteris.
Els fruits semblen castanyoles.
La pega d'aquest arbre és que els pugons el troben molt bo i quan surten els brots, tant de flor com de fulles, els cobreixen per xuclar la saba fresca.Els pugons també fan que es desprengui una substancia enganxosa que deixa pringós tot el que hi ha a sota.
Però a mi em continua agradant, i així que puc el recomano.Cliqueu les fotografies per veure-les millor. Cliqueu el títol per més informació sobre l'arbre.
Entrades
.JPG)
6 comentaris:
bonica floració. A Tortosa també en tenim
Gracies Jesús, per la fotografia. Te la penjo al post.
Una abraçada
A mi també m'agraden. Aquest lila és molt bonic
Sí, n'he vist uns quants per Barcelona, mai abans els havia vist. Són ben bonics!
Sí que és bonic. les feministes el podrien adobtar...
Benvingut a casa Efrem. Si no és que està florit, no es veu tant, hi ha altres espècies amb la fulla semblant, a banda que tos tenen fulles de color verd!! je je ;)
Prefereixo les tipuanes, la veritat. I més si aquests arbres deixen substàncies enganxoses a terra per culpa dels pugons. M'hi trobo a vegades amb això de caminar sota un arbre i que les sabates s'enganxin. En qualsevol, cas, les fotografies són magnífiques, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada