RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dissabte, 13 de juny del 2009

Jacaranda mimosifolia




ada cop es veuen més Xicrandes pels carrers de les nostres ciutats.
És un arbre que sempre m'ha agradat molt, per la seva floració lila clar. També m'agrada la catifa que deixa al terra quan cauen les flors.
Originari del Brasil, sembla que va ser portat a casa nostra per Forestier per incloure-la, junt amb altres especies d'Amèrica del sud, en els jardins del parc de Montjuïc
Tot i haver-se plantat per arreu, sembla ser que a la seva zona geogràfica d'origen comença a perillar.

Les fulles son compostes bipinnades. A casa nostra les flors surten a finals de primavera sobre branca nua (en el seu lloc d'origen pot ser perenne)
L'extracte de fulles de xicranda sembla tenir propietats contra determinats bacteris.
Els fruits semblen castanyoles.
La pega d'aquest arbre és que els pugons el troben molt bo i quan surten els brots, tant de flor com de fulles, els cobreixen per xuclar la saba fresca.
Els pugons també fan que es desprengui una substancia enganxosa que deixa pringós tot el que hi ha a sota.

Però a mi em continua agradant, i així que puc el recomano.

Cliqueu les fotografies per veure-les millor. Cliqueu el títol per més informació sobre l'arbre.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

bonica floració. A Tortosa també en tenim

fra miquel ha dit...

Gracies Jesús, per la fotografia. Te la penjo al post.
Una abraçada

khalina ha dit...

A mi també m'agraden. Aquest lila és molt bonic

Efrem ha dit...

Sí, n'he vist uns quants per Barcelona, mai abans els havia vist. Són ben bonics!

fra miquel ha dit...

Sí que és bonic. les feministes el podrien adobtar...

Benvingut a casa Efrem. Si no és que està florit, no es veu tant, hi ha altres espècies amb la fulla semblant, a banda que tos tenen fulles de color verd!! je je ;)

el paseante ha dit...

Prefereixo les tipuanes, la veritat. I més si aquests arbres deixen substàncies enganxoses a terra per culpa dels pugons. M'hi trobo a vegades amb això de caminar sota un arbre i que les sabates s'enganxin. En qualsevol, cas, les fotografies són magnífiques, com sempre.