l Ginkgo és un arbre únic en la seva espècie. Dels més antics que podem gaudir. S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie que daten del Juràssic mitjà i el Cretaci (entre 200 i 150 mil anys enrere) Per això es parla d'un fòssil vivent.
Actualment no es reprodueix de forma natural. En alguns racons de la Xina i el Japó es poden trobar petits boscos aparentment naturals. S'han conservat fins els nostres dies gràcies als monestirs xinesos, que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha arbres mil·lenaris.Al segle XVIII varen ser introduïts a Europa pels francesos. Ara es poden trobar arreu del mon.
A les portes de l'hivern el Ginkgo ens ofereix un groc lluminós, sobre tot si li toca el sol.
Es tracta d'una espècie dioica (les flors masculines i femenines es troben en arbres diferents)
Si teniu intenció de plantar un Ginkgo mireu que sigui de flors masculines, els fruits (en el peu femení) fan mala olor.
A Barcelona trobareu arbres dels dos sexes al carrer Garriga i Roca (Guinardó). També hi ha Ginkgos a la via Augusta, al parc Cervantes i al parc de la Ciutadella. També n'hi ha un de ben gran al sot de la Masia, al darrera del Palau Nacional de Montjuïc.A Girona n'hi ha al carrer de la Creu.
Carrer Garriga i Roca (Guinardó)No m'estranya que els monjos dels monestirs xinesos el venerin com a arbre sagrat!!
Duschgel m'ha enviat aquestes dues magnífiques fotografies d'un Ginkgo que es troba a la plaça de Can Dachs de La Garriga
Gràcies Duschgel!!
Entrades
.JPG)
20 comentaris:
Monsenyor,
segurament algun dimoni s'ha menjat 3 zéros als 200 o 150 anys enrera.
Segurament es tracta d'un dels efectes de l'escassetat d'aigua beneïda en els temps de crisis
Cert, ben cert amic Ramir. Aquests dies prenadalencs el dimoni campa fins i tot per BlogVille.
Gràcies per l'avís. Ja ho he solucionat.
Una abraçada
No havia vist mai un arbre d'aquests fins el cap de setmana passat. Alt i gros, immens, la seva taca de groc impressionava de veritat, vaig collir-ne unes quantes fulles per buscar-ne el nom. El vaig trobar i ara el veig aquí! És preciós...
Els buscaré!! són moooolt curiosos. I bonics. Gràcies un cop més, frare!!! bona setmana!!
És curiós que un arbre tan antic estigui ara tan escampat pel món. El buscaré a la Via Augusta.
Jo també el buscaré. No em sona gens... :P
Hola fra miquel,
a mi és un dels arbres que més m'agrada: el seu port, els colors grocs de tardor i la seva fulla amb la nerviació. Vaja un arbre espectacular!!!
A la Ciutadella n'hi ha de molt macos (especialment un amb diversos peus) i també estan bé un parell a l'entrada de bcn per la diagonal.
Que bé que s'hagi fet un esforç per conservar aquesta espècie. Són uns arbres impressionants, tant per l'antiguitat com per la bellesa.
Un arbre ben particular. Crec que no tinc el plaer de conéixer-lo però si cap dia el veig el reconeixeré, crec.
Fra Miquel, un dia em van receptar unes pastilletes de gingko bilova. per a la circulació del cervell, jeje. Ja sabia que alguna cosa li passava al meu cap!
Diumenge voltava pel botànic de Madrid i vaig pensar en vostè. Ara tinc unes llavoretes de l'arbre de l'amor. Qualsevol dia d'aquest les planto :)
Sí Carme, és preciós. He actualitzat el blog amb unes fotos que m'ha enviat la Duschgel. Estan fetes al maig i podeu veure el seu color verd, també preciós.
Acostat al parc de la Ciutadella, RaTeta, crec que allà n'hi ha.
Ara no sabria dir-te a quina alçada de la Via Augusta estan, Paseante, però segur que passejant passejant els trobes.
Ara és el moment Rita. Pel color de la fulla i les seves branques rectes i que apunten a qualsevol lloc aparentment sense un ordre especial. Ja us he posat alguns llocs on els podreu trobar.
Gràcies per la info Xavilongo. Sí que són especials, per algun motiu els monjos xinesos el tenen per un arbre sagrat!
Gràcies Duschgel per les fotos primaverals del Ginkgo. Ja les he penjat al post.
Novesflors, és que les flors d'aquest arbre són molt primitives i poc vistoses. Més aviat són Velles flors ;-).
Segur que el reconeixeràs. La fulla és molt característica, no n'hi ha cap arbre que en tingui una de semblant. (a la barra lateral les pots veure caigudes a la vorera)
Emily, em temo que jo també n'hauré de prendre. Les substàncies que es troben al Ginkgo afavoreixen la oxigenació de la sang. Si cliques als enllaços (paraules en blau) trobaràs informació de totes les virtuts d'aquest arbre. Em temo que jo n'hauria de prendre per millorar la meva memòria (S'usen com a preventiu de Alzheimer)
Petons i abraçades a tots
Paseante a Via Augusta els trobaràs al tram més proper a la Diagonal
Aquest ginko mereix una visita a La Garriga. Queda anotat com una absoluta maravella.
El primer ginkgo que vaig veure va ser en la jardí de la Universitat de Barcelona. Quan Oriol de Bolós ens en parlava a la seva classe de botànica, després només calia baixar al jardí per veure'l (encara vaig estudiar a l'edifici històric de pl. Universitat). És a la part propera a les cases del carrer Aribau. N'hi havia també un a la Gran Via, a costat de les escoles franceses.
Hooola Ephe..., s'agraeix la teva visita per casa. A l'antic jardí botànic de Barcelona (sot de la Masia) n'hi ha un gairebé tan gran com el de la foto de la Duschgel. Llàstima, no tinc foto. Ara fa temps que no hi passo però imagino que continuarà allà. (Darrera del Palau Nacional a Montjuïc)
Una abraçada
Lectora! benvinguda, també a casa. Aquest jardí de la Universitat de Barcelona haurà de sortir algun dia per aquest blog. Però de moment tan sols tinc temps per postejar els llocs que em queden propers o per on passo sovint.
Un petó
Sempre s'aprenen coses noves amb tu Fra Miquel. I més jo que no em fixo amb els arbres. El meu company em va fent fixar
Amb permís teu: Emily jo també era a Madrid aquell cap de setmana, clar que feia massa fred per anar al botànic
Jo també el tenia associat a alguna cosa medicinal, Fra Miquel. Va haver-hi una època que es va posar tant de moda com ara les baies de goji...
:)
Khalina, jo també aprenc de vosaltres i també quan preparo el post. Petons
I jo em penso que m'aniria be prendre infusions de ginkgo, Violette. Tinc la memòria mandrosa per recordar algunes coses.
Petons per a tu també.
jo també vaig prendre ginko mmmmmmmm.........ara no recordo per què!!!
i que bonic el groguet!!!
fascinant que sigui tant antic! doncs segurament el dec haver vist, perquè m'encanta passejar pel botànic de la UB!
Publica un comentari a l'entrada