RECOPILACIÓ BREVA DE LAS MATERIAS QVE LO AVTOR TROBA DE INTERÉS EN LO REFERENT A JARDINS I PAISATGES, ENTRE ALTRES CVRIOSITATS

dijous, 4 de febrer del 2010

Narcissus sp.

Post dedicat a Freia de Variaciones Goldberg




i muy estimada condesa, le mando estas imágenes captadas a finales de febrero de 2009.
Este año se me han adelantado los narcisos y cuando he llegado a ese lugar, la mayoría ya habían perdido los pétalos y la flor ya está engrosando los ovarios.

Como la mayoria de las plantas bulbosas, los narcisos necesitan pasar una cantidad determinada de horas de frío, para florecer.
Tal vez éste año han cubierto el cupo con más celeridat que el anterior... O  el año pasado, cuando se construyó el jardin,  se plantaron tarde y por eso florecieron a finales de febrero.

De todas formas el jardín fotografiado en 2009 está, hoy, tristemente abandonado a las hierbas...

y a desperdicios que arrastra el viento hasta este lugar. 
Es una pena, pues la idea original del proyectista es buena, a mi entender. Un bosque de álamos   con un sotobosque de hiedra y narcisos. Tambien hay alguna encina, supongo que para tener algun arbol con hojas en invierno.
Esperemos que pronto pongan remedio a este estado de dejadez.
No conozco en Barcelona otro lugar público con tantos narcisos. Aunque aquí todos son blancos,
ja sabrá usted que los hay amarillos, naranjas y otros tonos. De hecho hay multitud de variedades obtenidas para jardineria. Es una de mis espécies bulbosas preferidas
Como bien sabreis el origen del nombre de esta flor se encuentra en una história de la mitología griega.
 Narciso, por Caravaggio (h. 1595; Palacio Barberini de Roma).


Beso su mano


Framiquel

17 comentaris:

el paseante ha dit...

M'agraden aquestes fotografies. La primera és brutal.

Frannia ha dit...

Quina passada! Un sotabosc de narcisos, sí que és una idea preciosa. Llàstima de la incompetència municipal, com sempre. Els ajuntaments projecten jardins públics i es pensen que floriran i es mantindran sense ajut, ai.

Joana ha dit...

Sant Narcís patró de Girona i el nom del meu fill.
Una flor encisadora. gràcies!
Bon cap de setmana.
Me'n vaig al fer fotos al parc :)

BACCD ha dit...

És una llàstima que no s'hagi dut a terme!

novesflors ha dit...

El sotabosc de narcisos em sembla una idea genial. Quina aroma... en tinc a casa dos ramellets que vaig comprar l'altre dia i em perfumen l'estança que és una meravella.

fra miquel ha dit...

Paseante, la foto que t'agrada ja l'havia penjat en el post de Can Framis, però és que a mi també m'agrada molt! Je je.

Frannia, si que és una llàstima que estigui tot tant abandonat. Si el cuidessin una mica seria maco passejar per aquest bosquet.

Que facis bones fotos Joana! Si vaig a fotografiar algun parc de Girona ja t'avisaré ;-)

Duschgel, jo encara tinc esperances que ho arreglin una mica. Si no fos municipal, amb molt de gust jo els faria una oferta de manteniment :-)

Eh que sí? Novesflors? No sé per què no s'utilitzen més, les plantes bulboses.

Bon cap de setmana a tot-hom

Emily ha dit...

A part de les flors, m'apunto la frase: La flor ya está engrosando los ovarios. Surrealista.
Aquest any vaig plantar tard els meus. I ara he plantat "francesillas" no se si massa d'hora. Els narcissos m'agraden més grocs, no se...

fra miquel ha dit...

No és surrealista Emily! Potser no m'expresso bé en castellà. Però si que és cert que un cop fecundada la flor (els òvuls), comença a créixer l'ovari per convertir-se en el fruit i els òvuls fecundats en llavors.

Com a molt et floriran més tard. Si no et floreixen aquest any ho faran l'any que ve. :-)
És convenient plantar-los en terra freda (a la tardor o hivern) a uns 15 graus C. com a màxim.

Les francesillas o Ranunculs també es planten a l'hivern. Convé posar les “garres” en remull un dia abans de plantar.

Fas edredons de patchwork, escrius novela negra, practiques la jardineria... Ets una dona multidisciplinar!
Petons

nimue ha dit...

oooh! que bonics els narcisos! una vegada vaig plantar-ne al balcó de casa meua. Van crèixer ben bonics!

Gemma ha dit...

Quan vegi la dedicatòria segur que li fa molta il.lusió. Veig, Fra Miquel, que hem coincidit a l'hora de retre-li un petit homenatge a la Comptessa.
Una abraçada forta des d'un Berlín ben glaçat

fra miquel ha dit...

Sí, nimué, a mi també m'agraden molt

fra miquel ha dit...

Gemma, sé que li agraden els narcisos. Ja he vist que tu també li has dedicat un post. No te l'he comentat però és que em quedo sense paraules al davant dels teus malabarismes!
Una càlida abraçada per a tu
(Només de llegir lo de Berlín gelat ja m'agafa fred)
Petó

Rita ha dit...

Que alegre i que trist pot ser un mateix jardí, oi?

La primera foto és preciosa. M'agraden els Narcisos!
Petons!

MK ha dit...

M'agraden els bulbs , els narcisos , els jacints , els tulipans (tulipes?) son polits i alegres i no sabía que a Barna hi hagués un parc plantat així.
Vaig quedar-me embadalida a Holanda , ja que a la mínima que hi veies un parterre estava sempre farcit.
Per cert ja sé que no son de la mateixa familia però he intentat un parell de vegades fer arrelar com es diguin les arrels de les Peonies i res de res. :-(

khalina ha dit...

és un parc prop de les Glòries, veritat? El recordo de l'any passat

xavilongo ha dit...

us poso el link de la web de l'autor del projecte.

www.emf.cat
encara no es poden consultar els projectes però és`pot veure que es tracte d'una persona amb un molt bon gust i tracte pels espais verds i el paisatge.

vaig parlar amb ells del tema bulbs i estava molt desesperat...em va dir que hi havia moltes espècies (ara no recordo quines) i una quantitat brutal de bulbs.... esperem que el futur del lloc sigui millor que el present.

fra miquel ha dit...

Molt agraït per la teva informació, xavilongo. Així doncs el projecte era molt més interessant del que podia pensar l'any passat. Quina llàstima! No m'explico com pot ser que una idea com la d'aquest projecte no es pugui dur a terme satisfactòriament. Fins i tot jo, amb la petita estructura d'empresa que tinc em veuria amb cor de portar el manteniment d'aquesta zona, amb èxit. No és tan difícil!
Una abraçada i gràcies un altra cop