RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

dimecres, 3 de març de 2010

DIBUIXA UN ARBRE




n psicologia s'utilitza un test en el que et fan dibuixar un arbre per a conèixer una part de la teva personalitat. Potser us l'han fet alguna vegada. I si no, segur que n'heu sentit a parlar.
La Carme va tenir a bé fer-me un parell de dibuixos d'arbres. Tot seguit va sorgir el dubte:
- A quines conclusions arribaria un psicòleg si un nen li dibuixa algun arbre com els de la Carme?

Vaig fer les consultes pertinents i vet aquí el que em varen dir:


La  interpretació  dels dibuixos  (del  test  de l'arbre  o de qualsevol altre)  mai no és  exacta,  depèn de les  altres dades  que tinguis  del nen  o nena.  Però  si que hi ha  algunes  línies  generals  que  es  poden llegir  en el els  llibres que parlen d'això.


1er dibuix:


Diuen  els  llibres  que  qualsevol  ferida  de l'arbre  o qualsevol  branca  tallada  en rodó  significa  algun canvi important    (més  aviat  traumàtic)  en la vida  d'aquella criatura.    O sigui que  dibuixar   un arbre  podat d'aquesta manera  tan brutal  podria  voler  dir  que  la  criatura  té  múltiples  traumes  fortíssims.

2on dibuix:

Aquest arbre, com que  deixa  la part  dreta  del full  buida,  podria  voler  dir  que és  un nen  abocat  al passat  i  amb  por  de  viure o de  projectar-se  cap al futur El  futur  és  un  lloc  prohibit  on no s'atreveix  a dibuixar.

És evident que no tenim més dades del suposat petit artista per fer un diagnòstic. El psicòleg també podria pensar que el  nen o nena estigui perfectament, però que... Aish! 
Viu a Barcelona!
 Aquests arbres existèixen!  La Carme no se'ls ha inventat...
 Parròquia de Sant Fèlix. Cantonada Ramón Turrò/ Ramón Trias Fargas



Cantonada Rambla del Carmel/ Llobregós (al fons turó de la Rovira)


I aquests altres arbres?
Parc de la España Industrial
Rambla del Carmel
Carrer Llull/Sardenya
Us semblen arbres normals? 
Que pensaríeu d'una criatura que dibuixa els arbres d'aquesta manera?

Penso que tenim tècnics prou preparats per a fer les coses millor de com s'estan fent.
Què passa doncs? 
Qui és que té múltiples  traumes  fortíssims?
Qui és que té por* al futur  i es recolzen en la "manera de fer" del passat?
(*a perdre la poltrona?)
Polítics interessats en les properes eleccions?
Gestors del verd incompetents?
Els trepes grisos de torn que no arrisquen per què ja estan be com estan?

Segurament hi ha més d'una resposta...
 En futurs posts  provaré de trobar-les, però de moment, el que està clar és que:

Pot resultar molt dur ser arbre a Barcelona !

 Agraïments a la Carme Rosanes pels dibuixos dels arbres, que a més trobo preciosos (els dibuixos, no els arbres ;o)

13 comentaris:

Frannia ha dit...

Quan he començat a llegir el post pensava: però que diu el Pater?? La Carme els ha copiat, aquests arbres existeixen, per tant aquestes interpretacions psicològiques no tenen raó de ser...perdò per la poca fe en el seu criteri, Pater! Una bona denúncia, ben certa i ben necessària!

Carme ha dit...

M'ho he passat doblement bé col·laborant en aquest post.

M'ha semblat una bona manera, bona i divertida de fer una denúncia. M'ha semblat una denúncia botànica i psicològica a la vegada. Je, je, je, les dues calen, pobres arbres!

Emily ha dit...

El Frare té cops amagats. D'altra banda als psicòlegs ni cas, jo per si de cas no m'hi veuran a una consulta.

novesflors ha dit...

Jo també m'he quedat estranyada però al final he vist on volies arribar...

Joana ha dit...

Desídia. Els nostres polítics s'hi han abocat.
La Carme i tu d'alcaldables! :))

el paseante ha dit...

Un post interessant, com sempre. Jo dibuixaria un arbre de tronc espigat i amb copa rodona (tipus chupa-chups). Són xulos els dibuixos. Felicitats a tots dos.

Rita ha dit...

Realment fa peneta la poca cura que hi ha amb els arbres i jardins a Barcelona...

Si hi haguessin més persones com tu, que se't veu d'una hora lluny com en gaudeixes, Barcelona tindria els arbres més macos i en més bon estat del món.

M'uneixo a la Joana en això d'alcaldables per a tu i la Carme! :-)
Petons a tots dos!

La RaTeta Miquey ha dit...

Fraret, aquest post m'agrada molt. Jo si penso que en el sector "mandatari" triomfen els trepes-grisos. Per això tot va com va.

Felicitats als dos artistes... catxundena, artistassos!!!

nimue ha dit...

jo sempre m'imagine els arbre plens de fulles verdes i de fruites. Fruites barrejades. Com una macedònia. Són arbres tutti-frutti.
Que trist ser arbre a Barcelona...

Martin 3D ha dit...

Los árboles, como las personas tienen sus ratos malos y sus ratos buenos.
En invierno, desnudos, tristes,frios.
En primavera dichosos, verdes con flor.
Como dices mas abajo :
"nem camí de la primavera."

Saludos.

frikosal ha dit...

Molt bona entrada, molt ben relacionat el test amb els arbres de veritat però fets malbé !

fra miquel ha dit...

Frannia, potser no l'he enfocat be. Sovint em passa que voldria explicar les coses amb més detall, però no arribo :o/

T'estic molt agraït, Carme. Jo també m'ho he passat be. Espero que aquesta manera d'explicar les coses servegi per què la gent vegi els arbres d'una altra manera. O simplement que els vegi!

Emily, jo tampoc m'hi veig en una consulta de psicòleg, però he de reconèixer què mai s'ha de dir d'aquesta aigua no en beuré...

Novesflors, jo ja ho dic, ja, que lo meu no és l'escriptura...per això busco altra gent que m'escrigui els textos que acompanyen les imatges :o)

Gràcies Joana, crec, però que jo d'alcalde no en sabria.

Doncs a mi em semblen be els arbres "xupaxups" Hi ha espècies que es deixen retallar així (són feina per a mi)

Rita, malauradament lo del tracte que es dona als arbres ve de fa molts anys.
No em feu alcalde, si us plau! Uf quina de mals de cap que tindria!

Gràcies RaTeta, un petó

nimué, m'ha agradat això d'arbres tutifruti. Els que tenen fulles tot l'any també s'esporguen.
A veure quant us explico el perquè esporguem els arbre... Queda pendent

Martin, no solo los árboles, también las personas tenemos momentos mejores y peores. En invierno, no obstante, mas que tristes... es que estan de vacaciones! Descansan un poco antes de arrancar por primavera! ;o)

Gràcies fricosal! Sempre és un plaer veure que et pases per casa. Segueixo les teves entrades com puc... amb les teves salamandres, mosques, i efímeras (lo del pop Ernest no he tingut temps de seguir-ho)
Aprofito per comentar-te que tot i no deixar-te comentaris et visito de tant en tant.
Salut!

Pedro Molina Rodríguez-Navas ha dit...

Los jardineros no podan las plantas guiados por sus conocimientos sobre las necesidades de estas sino obligados por modelos fraguados en sus mentes, mostrando así la inestabilidad psiquica que sufren desde la más remota infancia.
Fundamento para una nueva teoría sobre la poda psíquica