dissabte, 20 de març de 2010

Prunus cerasifera "Atropurpurea" (Nigra/ Pissardi)




ot ser floreix en rosa per avisar-nos que ja ha arribat la primavera


 Per què ja sabem allò de que... la primavera la sang altera i en el rosa...

Es tracta d'un petit arbre (o un arbust gran) originari de l'oest d'Asia. També se'l coneix com a prunera del japó, mirabolà, prunera vermella...
 Floreix abans que surtin les fulles o al mateix temps, quan comença la primavera.

El color vermellós de les fulles, junt amb la seva floració en rosa,

el fa molt apreciat en jardineria. Dona un toc de color diferent en el jardí.

La seva mida el fa ideal per alineacions en carrers no gaire amples o jardins petits.

El trobareu per arreu.
També pel camp

Així doncs... Visca! Ja som a la primavera!
Gaudiu-la... Que s'alterin les sangs... Enamoreu-vos...

Que són quatre dies!

13 comentaris:

Rita ha dit...

Em sona molt, i m'agrada, però ara mateix no tinc cap lloc present on n'hi hagi.

Bona primavera, "maridet"! ;-)


PS Saps, estic llegint el mateix llibre que tu! M'ha fet gràcia...

fra miquel ha dit...

Per alguns carrers de Barcelona n'hi ha. Als parc acostuma a haver-hi algun. Són fàcils de reconèixer, a partir d'ara tenen les fulles vermelles (porpre, diuen els llibres)

Ja l'he llegit, el llibre. És una mica culpa del Paseante, oi?
Un petó, estimada ;o)

Rita ha dit...

És culpa d'ell i de l'Emily i de tota aquesta colla de gent culta... :P

Emily ha dit...

La culpa del que llegiu la tindria un amic meu que me'l va fer conéixer fa mil anys.
Fra Miquel, miraré on trobo una prunera, colliré els fruits al seu temps i te'ls passo. Diuen que fas melmelades molt bones...I jo sense provar-les...

El veí de dalt ha dit...

Primavers? Collons, a veure si para de ploure ja!

Mari-Pi-R ha dit...

Me encantan tus fotos, me dan ganas de ponerme a la pintura, se encuentran en Barcelona estos arboles ?

el paseante ha dit...

Aquest arbre sembla massa delicat. Com a fràgil.

I a mi no em lieu. Tot això del Salinger és culpa de l'Emily i de l'MK.

fra miquel ha dit...

Buenu, buenu RITA, ja està bé que ens vagin recomanant lectures no?
B7

EMILY, no faig melmelada de prunes, tan sols de taronges i de Kumquat. Bé, em penso que de Kumquat no en tornaré a fer. Dona molta feina.

Si, Veí, ja para de ploure. Però la pluja i l'airet fresc també són primaverals, No?
Una abraçada

MARI-PI, pues ponte, mujer! ponte a la pintura! no te cortes, i muestranos tu arte!
Si estan por Barcelona i or todas partes, creo.Es muy común en jardines i parques.
Besos

T'asseguro, PASEANTE, que de fràgil res de res. Bé, les flors potser ho semblen, però és que la majoria de flors son delicades...
Està bé el Salinger. Sigui de qui sigui la culpa, celebro que m'hagin arribat un parell de les seves obres. Realment no el coneixia.
(A veure si passegem una mica!)
Una abraçada

nimue ha dit...

ooh! m'encanta aquest arbre!! diria que a la plaça que tinc baix de casa n'hi ha d'aquests... o si no s'assemblen molt! en qualsevol cas són preciosos amb aquestes flors!!

fra miquel ha dit...

NIMUE, ara ja tenen la fulla, que és vermella. No hi ha massa arbres més amb aquest color de fulla. En tot cas hi haurà varietats de la mateixa espècie.
B7s

Carme ha dit...

Doncs jo els clisso tots, aquest és el meu arbre preferit i m'hi embadaleixo sempre, no importa que en vegi un o vint-i-cinc... em sembla que n'estic enamorada, sobretot a la primavera. :)

És preciós, jo en tinc un també, però és petit, encara.

fra miquel ha dit...

Creixerà, Carme, creixerà. Si no és que el tens en test!
Petó

Carme ha dit...

No, no, en un test no, el tinc a terra!