a uns dies que aquest blog ha complert dos anys (des del dia 12 d'agost) Per celebrar-ho voldria posar fil a l'agulla a un projecte que gairebé va neixer amb el blog i que per "A" o per "B" no he encetat fins ara.
Així doncs em proposo explicar alguna cosa del veritable fra Miquel Agustí, al que li vaig manllevar el nom i les inicials dels posts per farcir aquest blog, però sobretot vull donar-vos a conèixer la seva obra:
“Llibre dels secrets d'agricvltvra casa rvstica y pastoril”
El primer tractat d'agricultura escrit en català.
Ja us aviso que aquest no serà un post de fotografies, com és habitual en aquest blog (no he trobat cap màquina del temps que em transporti a mi i la meva D-80 a finals del segle XVI i principis del XVII i em retorni a caseta :-)
Hi haurà molta lletra, en part també manllevada de la presentació, a carreg de Lluís Argemí, de la edició facsímil que va publicar la Diputació de Barcelona amb col·laboració de la de Girona al juny de 1988.
En posteriors entrades tinc la intenció d'anar-vos descobrint el contingut del llibre, intentant acompanyar les entrades amb fotografies del segle XXI però que tinguin a veure amb el que ens explica fra Miquel Agustí.
Des de la publicació d'aquest tractat ha plogut molt i no cal dir el que ha canviat la tecnologia, però potser moltes coses del llibre són aplicables a l'actualitat. Ho anirem veient.
Així que esteu avisats; si voleu seguir, acomodeu-vos per continuar llegint, i si no, tanqueu aquesta finestra per passar a un altra blog més animós. Sense cap mena de remordiment. Ho entendré perfectament.
.JPG)
.JPG)
Monestir de Sant Esteve
.JPG)
Santa Maria dels Turers
- Que va pertànyer a l'Ordre del Hospital de Sant Joan de Jerusalem
- Que fou prior del Temple de Perpinyà (del que, sembla, no queda rastre), d'aquí ve que es parlés del “Llibre del Prior”.
- i que fra Miquel Agustí va morir l'any 1630.
Als enllaços que us he posat més amunt trobareu molt ben explicat com estaven organitzats i com era l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan. I també de com era Perpinyà.
I ja està.
No he trobat cap dada que ens pugui il·luminar sobre com va viure o com va anar escrivint el llibre. Si es va trobar amb altres autors o no. (Si en sabeu alguna cosa us agrairé que m'ho feu saber)
No he trobat cap dada que ens pugui il·luminar sobre com va viure o com va anar escrivint el llibre. Si es va trobar amb altres autors o no. (Si en sabeu alguna cosa us agrairé que m'ho feu saber)
Hi ha qui diu que el llibre és fruit de l'experiència de l'autor i com a recull de la pràctica de l'agricultura en el seu temps. Per altra banda el mateix fra Miquel diu, a la portada, que és “RECOPILAT DE DIVERSOS AVTORS” i els cita en pàgines interiors i amb notes al marge de les pàgines.
Jo penso que és una barreja de les dues coses. Els Hospitalers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (anomenada mes tard ordre de Malta) varen rebre les possessions dels templaris. Tenien terres de cultiu i ramats de bestiar. De ben segur que fa Miquel estava al corrent de les tècniques agrícoles de la època.
Per altra banda, els monestirs també eren centres d'estudi (les universitats de llavors?) Fra Miquel va fer un treball de científic, recopilant el que altres havien escrit sobre els diferents temes que volia tractar en el llibre.
Per altra banda, els monestirs també eren centres d'estudi (les universitats de llavors?) Fra Miquel va fer un treball de científic, recopilant el que altres havien escrit sobre els diferents temes que volia tractar en el llibre.
S'ha de saber que, aquest que ens ocupa, va ser un llibre amb molt d'èxit. Una mena de best seller de llarga durada.
Des de que es va publicar la primera edició en català al 1617, es varen anar fent diferents edicions fins el 1785 (malauradament, cap altra en català) encara que amb modificacions en la seva extensió i en alguns casos també en el contingut, sobre tot els capítols en els que parla de la distribució de les feines entre el pagès i la pagesa de la masia.
Entre 1625 i 1785 estan documentades una vintena d'edicions en castellà.
Des de que es va publicar la primera edició en català al 1617, es varen anar fent diferents edicions fins el 1785 (malauradament, cap altra en català) encara que amb modificacions en la seva extensió i en alguns casos també en el contingut, sobre tot els capítols en els que parla de la distribució de les feines entre el pagès i la pagesa de la masia.
Entre 1625 i 1785 estan documentades una vintena d'edicions en castellà.
L'èxit d'aquest llibre es pot explicar per que l'obra està estructurada de tal manera que es pugui trobar fàcilment el que necessita cada planta o animal, i per tant dóna més importància als elements particulars que a la forma agronòmica general.
Però a més de tenir aquesta estructura el Llibre dels secrets d'agricultura gaudeix d'unes altre qualitats que el fan superior a altres tractats de l'època. Estava escrit en la llengua que el seu destinatari podia entendre. Ja hi havia a la època altres tractats, però pocs en una llengua propera al pagès.
Hi ha però, una altra característica que va fer que tingués tanta demanda: El sentit comú i l'adaptació al seu públic.
Hi ha però, una altra característica que va fer que tingués tanta demanda: El sentit comú i l'adaptació al seu públic.
Fra Miquel Agustí va escriure el llibre dirigint-se principalment al pagès autosuficient i intenta donar les receptes d'aquesta autosuficiència, o sigui, la forma de procurar-se tot el que cal a una família amb els mitjans al seu abast: construcció, medicina i veterinària a més de consells de com portar l'explotació i com organitzar la família.
Si obrim el llibre, a les primeres pàgines trobarem un seguit d'escrits, dedicatòries, presentacions i recomanacions, i també la concessió del permís per a publicar (no fos cas que ens sortís un llibre endimoniat!! :-)
També es feien sonets i recomanacions de coneguts i fins i tot pel propi autor.
Acabaré aquest primer post sobre el llibre dels secrets amb alguns d'aquests escrits (si els voleu llegir tots els trobareu aquí):
Aprobacio
Per Comissio del molt Illustre y Reuerendissim senyor don Lluis Sans Bisbe de Barcelona y del consell de sa Magestat etc. he vist y llegit ab molta atencio, y ab particular vigilancia y cuydado lo llibre intitulat dels Secrets de Agricultura Casa Rustica y Pastoril, que ha recopilat de diuersos Autors lo molt Reuerent fra Miquel Agusti Prior del Temple en la vila de Perpiña del orde de S. Iuan de Ierusalem, y no he trobat en ell cosa que repugne a nostra sancta Fè Catholica ni als bons costums, ni que puga ofendrer, ans be dona en ell lo Autor vna noticia vniuersal de gran varietat de cosas molt profitoses y de molta curiositat, no sols perals que professan lo exercici de la Agricultura, pero generalment pera tots los demes, puix cada qual trobara en la lectura de dit llibre coses de particular gust, y axi judico ser digne de imprimirse, y de que se done al autor la llicencia que suplica. Dat en lo Convent del Carme de Barcelona, a 4. de Desembre 1616.
Fra Gaspar Gilabert.
Attentis supradictis approbationibus concedimus Licentiam et facultatem imprimendi in hac nostra Dioecesi Barcinonensi.
Liras al lector del mes afectat en lo art de Agricultura
Si de la Agricultura
vols donar documents als teus infants
llig aquesta escriptura
que ab frases elegants
descobre los secrets mes importants.
Noy ha cosa ninguna
que no la amostre alli à la pagesia
los cursos de la Lluna
la sabia Estrologia
y lo demes quel Sol engendra y cria.
Assi lo sabi y prudent
trobara mis secrets marauellosos
y la grossera gent
documents profitosos
pera ferse mes richs y poderosos.
No vulles fer agraui
al treball que ha pres en amostrar
al ignorant y al saui
lo temps pera sembrar
plantar les ortalices y empeltar.
Si eres discret estima
aquesta Agricultura, aquest tresor
que es dels llibres la prima
que pera mes decor
mereix estar escrit ab lletras de or.
Decima de vn gran amich del Autor molt curios
Qvanto la tierra perdio
por aquel primer pecado
dexando el dichoso estado
en que tan bello se dio.
El arte lo restaurò
y por su mayor belleza
Agustin con tal destreza
las escriues y las resuelues
que al primer estado buelues
la madre naturaleza.
Gràcies per la vostra atenció
Entrades
.JPG)
12 comentaris:
Caram, pater, no escrius gaire, però avui t'has quedat a gust! Molt interessant tot això! M'has fet pensar en que és una llàstima com ens hem anat allunyant de l'ordre de la mare terra i l'activitat de cultivar (en tots els sentits). Jo mateixa, quan he cultivat o sembrat, ho he fet d'instint, sense pensar en llunes ni lleis.
El meu pare, d'arrel pescadora, sempre ha tingut un campet per relaxar-se i aïllar-se de la mar. En certa manera, en sé un poc. Sé que fer brotar vida de la terra és difícil i dur, que s'ha de tenir molta constància i molta paciència, virtuts que gairebé s'han perdut en el nostre XXI. Crec que està molt bé que ens apropis (o ens retornis) aquests ensenyaments. Besades, frare, i gràcies.
Gràcies, fra miquel!
Una idea excel·lent la teva que ens aproparà a un món i una època interessant de conèixer.
Si n'aprenem de coses a la blogosfera!
Petons, maco!
Pater, encantada estoy con este post.
Primera, porque debo confesar mi ignorancia y no tenía ni idea de la existencia del buen pater (no diré el original, sino el primero que es mucho más justo).
Y no me importa que haya pocas fotos. Ya el hecho de saber que nació en Banyoles me lo hace aún más apetecible (adoro Banyoles y Bésalu). Y me parece además una entrada cuidadísima. Así que yo seré de las que se aposente en su otro banco con vistas y me empape de los conocimientos y el saber del fraile Miquel.
Moltes petonets per a tots dos (aquest del sigle XVI i el altre, mès modern) (que no sé si va bien escrito, pero Vd. me entiende).
Felicidades Fray Miquel, muy interesante tu post, voy a sentir mas culta a partir de hoy. Mucho animo y a continuar con toda la historia de Fray Miquel Augusti
Molt bé, Fra Miquel. Ara et poso deures. Posa castell d'Amposta al google :)
Felicitats! 2 anys ja? ostres com ens en fem de grans :)))
Un post molt il.lustratiu com tots.Gràcies i bon cap de setmana Fra!!!
En primer lloc, felicitats per aquest segon aniversari. Aviat caminaràs solet :-) M'ha agradat llegir-te. El text no és gens pesat, ben al contrari, i fa venir ganes de llegir aquest tractat.
Suposo que ja coneixes aquesta fundació, però no hi perdo res posant-te l'enllaç: http://www.fundaciomiquelagusti.com/
Si, VIDA. Sembla que la vida moderna ens allunya de la terra. Però encara hi ha gent que fa els possibles per tenir un tros de terreny o algun lloc on cultivar tomaqueres. Sense anar més lluny, la meva mare en planta al balcó de casa seva al bell mig de l'eixample de Barcelona.
petons
Gràcies a tu RITA, per anar passant per aquí. Tots aprenem de tots.
Una abraçada
Le entiendo, FREIA, le entiendo. Y le agradezco sus palabras y el pasar por este álbum de plantas, jardines y paisajes. Tal vez ha faltado un poco de música a tono con el post (canto gregoriano o algo así, No?) Pero no soy muy docto en este tipo de música y no me atreví a poner-la.
Como ya he dicho, era una entrada pendiente desde hace tiempo.
Besos
MARI-PI, voy a continuar con fra Miquel Agustí. Mostrando su obra y comentándola si viene al caso. El campo, las plantas y la forma de tratarlas no han cambiado tanto como la tecnología humana.
Besos
Ja he posat el castell d'Amposta al google, EMILY. I sí, va ser habitat per l'ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, però abans que fra Miquel naixes ja l'havien perdut :o(
Gràcies per la referència, ara sé més dels templers i els hospitalers.
Una abraçada
Gràcies JOANA. Si, dos anys, han passat volant, però han estat molt enriquidors. Jo a continuar...
Petons
PASEANTE, l'has encertat, ja camino solet ;o) comencen a sortir-me posts amb més lletra, ja veus!!
Agraeixo la teva crítica. Ajuda.
Conec a tot l'equip d'investigadors de la Fundació(la mare de la flautista està en aquest grup) Sabia que formaven un equip i que estaven investigant per la millora de varietats hortícoles tradicionals, però, no sabia que estaven constituïts en fundació. Fa anys que estic allunyat de l'Escola Superior d'Agricultura.
Gràcies per l'enllaç
Una abraçada
moltes gràcies per la informació sobre en Fra Miquel del segle XVI
Gràcies a tu, Khalina, pel teu interès. Crec que va ser als començaments d'aquest blog que em vas comentar que volies saber més de l'origen de fra Miquel. Des de llavors que tenia pendent aquesta entrada.
Petons
Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.
- Daniel
Merci pour votre visite, DANIEL. Plus que un expert, je suis intéressé en cette personnage.
Salut
PS: Pardon, pour les possibles incorrections orthographiques
Publica un comentari a l'entrada