RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

diumenge, 16 de gener de 2011

CALENDULA OFFICINALIS




l principi, la seva filla li preguntava si havia decidit plantar enciams...
 Aquesta foto l'he treta d'aquí

...més tard, per les festes nadalenques, els convidats li deien que: "com és que tens aquestes plantes florides fora de temporada" 

I és que el boixac floreix a la primavera i estiu, però si s'ha plantat a finals d'estiu o principis de tardor floreix durant tot l'hivern. Sempre que no sigui en llocs de fred extremat.

Es posa als jardins com a planta anual.
Es a dir que es sembra, creix, floreix i mor, en una mateixa temporada.


 L'origen és incert. Es pensa que és una creació hortolana a partir d'alguna espècie silvestres de calèndula. Però sembla que tot-hom està d'acord en què prové de la zona mediterrania.
Es coneixen de molt antic i se li atribueixen propietats medicinals. No he trobat que en Fra Miquel Agustí la tingués descrita en el seu llibre però si que en parla Pío Font Quer. Us copio un fragment  del seu "Plantas Medicinales, el Dioscórides renovado" : 
...La caléndula nos muestra propiedades emenagogas parecidas a las de los senécios: regula los menstruos atajando los que fluyen demasiado copiosos, y "  hace correr las flores a las mujeres que las tienen retenidas", como se lee en el Arbolayre"...

També se li atribueixen altres propietats: S'utilitza pel tractament d'inflamacions de la pell, forúnculs, dermatitis, ulceres, gastritis...
Be, espero que no tingueu necessitat d'utilitzar-la per aquests menesters.
Planteu-la al jardí o a un test, us alegrarà els dies d'hivern
 La Iolanda Bustos explica molt millor que jo, el que és i representa la calèndula. A més de les receptes per afegir-la  ala cuina :o)

19 comentaris:

Carme ha dit...

M'encanten els boixacs. N'havíem tingut el jardí envaït, fa anys.

Ara no. Només algun test.

Pais secret ha dit...

Ui, dius coses molt , molt interessants. M´agraden les calèndules, en tinc escampades pel jardí i quan s´assequen agafo les flors i les escampo perquè es tornin a sembrar.
Les croquetes de calèndula són boníssimes també.
Chapeau per les fotos!

Freia ha dit...

Bona tarda, pater.

Pues no vea cómo se ha alegrado la blogocosa con sus caléndulas anaranjadas. ¡Qué gusto!
Y me han encantado aún más las aplicaciones. Yo, en mis tiempos, usaba directamente Ginebra.

Acabo de leer el comentario de Pais secret y no sé si la he entendido bien, que mi catalán no es todo lo bueno que debería. ¿Croquetas de caléndula? Si es así, me encantaría saber las proporciones y si lleva algún ingrediente más.

Un petó ben fort, pater.

Pais secret ha dit...

Hola Freia, aquí puedes ver la receta de la croquetas ( de queso i caléndula). Està en catalán como puedes ver, sin embargo puedes elaborarlas como unas croquetas simples, solo añadiendo pétalos de caléndula i queso a la la masa.

http://viscalacuina.blogspot.com/2010/07/croquetes-de-formatge-i-calendula.html

Bon profit!

Pais secret ha dit...

Pater, amb el teu permís.

un petó

fra miquel ha dit...

CARME, són unes de les meves flors preferides. És que el meu color és el taronja :o)

Gràcies País. Mmmm jo també t'anava a preguntar per les croquetes, però ja veig que has contestat a la Freia
A veure si ho puc provar.
petons

Bueno, FREIA. Ejemmm, yo de la ginebra conozco otros efectos. No sé si muy medicinales je je
Bueno, ya ves que País Secret nos ha pasado la receta de las croquetas de caléndula. Ahora toca probarlas :o)
Un abrazo

Gràcies per la recepta PAÍS!!!

Emily ha dit...

És boniqueta. N'hauré d'anar a comprar que tinc la terrassa una mica abandonada. M'aniria bé per a una de les coses aquestes de dones ;)Avui m'han agradat molt les fotos i sobretot la torreta on estan plantades :)

Vida ha dit...

Ai, quin ensurt: havia llegit boixar per boixac :)
té un color extraordinari.

Anna Eme ha dit...

Me'n recordo que a la pel·li "La boda del Monzón", un dels protagonistes (el que muntava l'atrezzo del casament) feia servir aquestes floretes per a decorar-ho tot ja que si hagués emprat flors blanques, a l'estil occidental, allò hagués semblat un funeral. El que més em va sorprendre però, és que l'home s'anava menjant les flors amb un delit tal que les calèndules, més que flors, semblaven bombonets. Potser les croquetes deuen estar igual de bones.

Anna

el paseante ha dit...

Tens el blog plé de floretes i de dones parlant de receptes de cuina. Per recuperar-me, me'n vaig a llegir machoman.blogspot.com i locosporelbalompie.blogspot.com.

Duschgel ha dit...

M'encanten! Però definitivament no les plantaré al meu jardí, que ha nevat un colló aquest any i em sembla que tornarem a tenir neu.

Per cert: la primavera passada vaig plantar unes margarides al jardí, però les baboses (em sembla) se les van jalar. Estic en un conflicte: suposo que deu haver algun producte antibabosa, però em sap greu que els passi res a les baboses. Hi ha alguna planta que els bitxos no es mengin amb deler?

fra miquel ha dit...

EMILY, tinc el gust de ser el jardiner de la torreta que , més que veure's, s'intueix en aquesta foto. Els boixacs els he plantat jo "of course"

Ai VIDA! A veure si ja et tocarà portar ulleres! ;o) A mi el color taronja m'encanta.

Les haurem de provar aquestes croquetes ANNA. Jo puc fer collita al jardí de la torreta je je.

PASEANTE, VA VA! Que a tu les dones t'omplen els posts de comentaris.
Els blogs que has anat a veure per recuperar-te... són blogs que has iniciat tu? Perquè he intentat entrar-hi i existeixen però no hi ha res per veure.
Si faig aquestes croquetes ja et convidaré ;o)

Be, DUSHGEL, bé. Si fa molt fred no aguanten. A més, haurien d'estar a plè sol.
La manera més natural de tenir els cargols i bavoses a ratlla és una tortuga. Es clar que allà on vius no sé si les tortugues... A més, això vol dir que SI els passa alguna cosa a les bavoses (pobretes);o)
Si no vols utilitzar químics (metaldehido), pots provar de fer una barrera a base de cendres al voltant del parterre a protegir. Però jo crec que aquesta barrera és efímera.
Als cargols i bavoses els agrada la cervesa. Les pots emborratxar. S'ha d'enterrar un pot de vidre de manera que la boca del pot quedi lliure i al nivell de terra. Dos tres dits de cervesa i a esperar. Es clar que llavors te les carregues ofegant-les.
Un altra mètode? Exprimeix una taronja tallada per la meitat. Poses la pell de la mitja taronja cap a vall que quedi una mica aixecada d'un costat amb una pedra (per què entrin les bavoses. S'enganxaran a la part de dins. És com una trampa, però les recolliràs vives. Després ja decidiràs què fer amb tota la bavossada je je.

Ostres, hauria donat per un post tot això.

Una abraçada a tot-hom

khalina ha dit...

Sí que són ben alegres a l'hivern! I és veritat que al principi semblen enciams jaja

La RaTeta Miquey ha dit...

M'ENCANTEEEEENNNNNN ELS BOIXACS!!!!!!!!!!!!!!! però molt!!! i també n'hi han de grocs, no?

Duschgel ha dit...

Ostres tu! És veritat que dóna per un post!

Jo les tenia entretingudes quan queia algun préssec del presseguer, però el presseguer està "kaputt" per les nevades que hem tingut.

És complicat això dels bitxos. Ja vorem què farem! En qualsevol cas, moltíssimes gràcies per tots els consells. Me'ls apunto!

fra miquel ha dit...

Abans de res, he actualitzat la pàgina amb l'enllaç al blog de Iolanda Bustos.
Explica molt millor que jo tot lo referent al boixac.

Si, KHAKINA, i a més te moltes propietats curatives! Una joia de flor. De fet també se l'anomena "meravella" ;o)

Si, RATETA M'he oblidat de dir que n'hi ha de grocs. De fet poden sortir amb tota una gamma de tonalitats entre el groc i el taronja.

He de confessar, DUSCHGEL, que jo, personalment no he provat aquests mètodes...diguem ecològics. Normalment tiro pel dret amb el metaldeid. Però un cop una clienta em va explicar que el seu marit (que m'havia insistit en que no matés els cargols...pobrets), es va trobar un cargol dins el got de cervesa que havia deixat a terra mentre feia la migdiada al jardí, a la tumbona :P A continuació va canviar la seva opinió sobre el destí d'aquests simpàtics mol·luscs terrestres. Aquell dia vaig escampar metaldeid pel jardí :o(
Jo crec que donat que els teus cargols són alemanys...lo de la cervesa segur que funciona je je

Pais secret ha dit...

Torno amb les croquetes... de fet, si les conec, és precisament per haver-les tastat al restaurant de la Yolanda Bustos a Girona. Així que tot queda a casa.

I una altra pregunta, a vegades, quan fa molta calor, les calèndules queden enganxoses, recobertes de pugó que les va marcint.Llavors si li tiro química, no puc aprofitar-les a la cuina. Saps algun mètode natural per curar-les?

Gràcies Miquel.

fra miquel ha dit...

PAÍS, ets fumadora? Ho dic per què la nicotina mata de forma fulminant els pugons. En aquest “foro” hi ha varies opinions al respecte. Mira't la última opinió.
http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=1544

També pots provar de ruixar les plantes amb una tisana d'ortigues (1/2 kg. d'ortigues en 10 litres d'aigua durant 15 dies) Jo no ho he provat mai, però els ecologistes defensen aquest mètode. Aquesta tisana és compatible amb depredadors de pugons, que la de nicotina no ho és.
Jo he utilitzat insectes depredadors dels ous de pugons. Concretament Aphidius colemani i Aphidoletes aphidimyza.
Potser et serà més fàcil utilitzar Adalia sp.(marietes), les seves larves es mengen els adults. Si tens canalla disposada a fer de caçadors de marietes... recompensa'ls per cada una que et portin viva, per exemple amb un caramel :o), i deixa-les per sobre dels boixacs. No són la solució definitiva, però si ajuntes un petit “exercit” ajuden a mantenir els pugons a ratlla. El millor és combinar varis depredadors, però els primers que t'he nomenat són cars, com per un jardí.
Si en vols , però, els pots demanar a MAS VIADER (Girona) En son distribuïdors:
http://www.masviader.com/
BioBest és qui els cultiva:
http://www.biobest.be/v1/sp/index.htm

Pais secret ha dit...

Em sembla que reclutaré un exèrcit de marietes.Primer perquè no fumo i segon...les ortigues em fan pànic.
De totes maneres estic notant que cada vegada n´hi ha menys, així com d´abelles i cuques de llum.
Mai hauria imaginat que les podrien vendre, és una bona idea.
Gràcies per tots el consells i pel temps.
Un petó