RECOPILACIÓ BREVA de las materias qve lo avtor troba de interés en lo referent a jardins i paisatges, entre altres cvriositats.

diumenge, 9 de gener de 2011

JARDINS MOSSÈN COSTA I LLOBERA





ot i que som a ple hivern, i pot semblar que no vingui de gust passejar pels jardins de la ciutat, si fa bo, us recomano anar als Jardins de mossèn Costa i Llobera

S'han reobert aquest diumenge.


Hi trobareu, bàsicament, cactus i plantes crasses o suculentes.
Cereus monstruosus

Hi ha al voltant de 800 espècies
Euphorbia candelabrum



Aloe ferox 

Els cactus punxen...je je
Cylindropuntia rosea

 





Les plantes crasses, normalment, no punxen...
Aloe ciliaris

Aeonium arboreum

 ...però n'hi ha que sembla que tinguin dents!





Va ser creat el 1970, i es va dedicar al poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, autor del poema El Pi de Formentor.
 Ja feia un temps que els jardins estaven tancats. Suposo que per a restaurar-lo. L'últim cop que hi vaig anar estava molt abandonat.

Avui, però, he vist que més que restaurar-lo l'han netejat i prou. 
 Molts dels rètols per identificar les plantes o no hi són o no és clar a quina planta es refereixen. No els han renovat.

Encara es poden veure els efectes de les gelades dels últims anys
Tot i així, ens hem d'alegrar que es pugui tornar a visitar. 

És un bon lloc per passar una estona tranquil, llegint, escoltant música o badant... els dies d'hivern que fa sol.
 Que tingueu una bona passejada.
nota: no sóc un expert en crasses i cactus. M'he refiat dels noms que acompanyaven les plantes, però en alguns casos tinc dubte que fossin correctes. Si identifiqueu algun error, si us plau, comuniqueu-m'ho
Gràcies

14 comentaris:

Ephemeralthing ha dit...

M´hagués encantat anar-hi avui mateix, però no podia. No trigaré anar a passetjarme. Gràcies pel reportatge.

novesflors ha dit...

Aquesta planta que, molt sàviament, anomenes "Aloe ciliaris", per ací, col·loquialment, l'anomenem "polp".

Pais secret ha dit...

La darrera vegada que vaig estar a Barcelona hi vaig passar pel costat i em van cridar molt l´atencio aquests cactus gegantins.
Ha de ésser maco de veure d´aprop.

Una consulta: tinc un aloe ciliaris i no hi ha manera que em floreixi.No em sabries pas dir què li he de fer?

Gràcies, un petó.

Carme ha dit...

Hi haurem d'anar a passejar una estona, tot i que els cactus a mi no m'entusiasmen gaire, per les punxes, clar! En canvi els plantes crasses que no punxen si que m'agraden molt.

Bona setmana, Miquel

Mari-Pi-R ha dit...

Una gran diversidad de cactus, yo vi muchos en el desierto de Arizona, pero este jardín se lleva la palma. Muy recomendable para visitar.
Un abrazo

Vida ha dit...

Oh! Evidentment no me'l perdré la pròxima vegada que vagi a Barcelona. Per on para aquest jardí?

fra miquel ha dit...

EPHEMERAL... és un bon lloc per anar a cercar una mica de tranquil·litat. Que tinguis una bona passejada
Salut!

NOVESFLORS...així m'agrada, que feu servir els noms científics! ;o) T'agraeixo, però, que em diguis el nom popular que feu servir. També és interessant veure com nomenen les plantes a diferents llocs.
Petons

Si, PAÍS SECRET, és bonic de veure de prop. Més que res curiós. Les formes tant diverses que tenen aquestes plantes són curioses de veure.
Així m'agrada, que digueu la planta pel seu nom ;o)
Les plantes crasses estan adaptades a suportar ambients extrems. La floració, a voltes, és un recurs de supervivència...Així doncs, no la reguis gaire (al hivern gens) i que li toqui el sol el màxim d'hores possibles.
A veure si així...
petons

CARME, ves-hi a la primavera o principis d'estiu, les flors dels cactus et fan oblidar que tenen punxes. Acostumen a ser d'una bellesa extraordinària.
Una abraçada

Ya me gustaría ver los cactus de Arizona! MARI-PI! Aunque no haya tanta variedad. Ten en cuenta que éste jardín se concibió como una colección de cactus i crasas. 800 especies aún serian pocas para un jardín botánico, por ejemplo.
Seria muy interesante que este jardín se convirtiera en botánico especializado en este tipo de planta. No creo que el ayuntamiento de mi ciudad esté para esos gastos... :o(
una abrazo

VIDA, ja t'hi acompanyaré :o) Està a la muntanya de Montjuïc, A la banda que mira al mar.
besito

Vida ha dit...

Ah, sí, aquests jardins de Montjuïc no els vaig fer complets, em vaig limitar a baixar per aquell de la Font del Gat...
Fet!

MK ha dit...

Estaría interesada en saber el nom científic del cactus de la foto número 11.
Ospadreta...!

fra miquel ha dit...

VIDA, es que a Montjuïc hi ha molt jardí per veure. De fet jo encara no els he visitat tots!
S'haurà de programar una excursió dominical...
B7s

MK!!! Per fi algú diu alguna cosa d'aquest cactus! je je
Ja he avisat que no sóc un expert en aquest tipus de plantes. Probablement sigui una "Neobuxbaumia polylopha" segons foto contrastada amb llibre de cactus. Però jo et recomano que en aquest cas, i aquí, entre nosaltres, li posis tu el nom que et sembli més adequat.
Els noms científics si, però... VISCA la denominació popular !!!
Apa! Ja diràs tu mateixa com es diu aquest cactus. ;o)

petó

el paseante ha dit...

Avui he vist un cartell per carrer anunciant aquests jardins. Hi hauré d'anar. Veig que tu vas agafar un bon dia d'hivern i que el vas aprofitar al màxim.

El cactus que diu l'MK és un "alegrasogres comú" (no el confongueu amb el "seient de sogra"). Ho he llegit a la wikipedia.

khalina ha dit...

A mi sí que m'agraden els cactus, però de lluny!

El veí de dalt ha dit...

EL mossèn aquest era de la teva congregació, oi?

PS El cactús de la MK es diu "gratacollonsveïnalspassatger sp."

fra miquel ha dit...

PASEANTE, ves, ves a fer una passejada pel Mossèn Costa i Llobera. T'agradarà. Vigila, no et recolzis a un "tronc" per descansar...
Ben pensat aquest nom, només que caldria llatinitzar-lo una mica. Que et sembla Alegrasogris communii?
;o)

Ai! KHALINA... No et pensis! N'hi ha que són molt bonics. És millor que hi vagis a la primavera o a l'estiu. Les flors són, generalment, espectaculars.
Si he fet el post ara és per què reobrien el jardí.
petó

Ai! VEÍ, doncs no ho sé, en tot cas varem viure en èpoques diferents. No el vaig poder conèixer ;o)
Et dic al mateix que al PASEANTE. Coi, si és què sou iguals!.
S'han de llatinitzar els noms.
El que tu proposes crec que podria quedar així:
Gratacollonis veinalis "passatger"

Veinalis seria l'espècie, pel que no cal posar "sp" al final
una abraçada