ue us semblaria tenir, a la vostra disposició, un jardí romàntic...
...on re-trobar-te amb aquella persona després de tants anys...
O bé, per seure a l'ombra d'un arbre frondós a llegir aquell llibre de poesia que fa tant que voleu llegir però no trobeu ni el moment ni el lloc per fer-ho com cal...
Potser el voldríeu, simplement per estar i pensar en les vostres coses... per meditar , vagarejar...
Un jardí romàntic és un bon lloc per declarar el vostre amor a aquella persona que fa temps us té el cor robat ;)
Doncs aquest jardí el teniu a la vostra disposició a Barcelona.
Està obert de 10h a 19h
Hi podeu accedir des del carrer Aroles per un ascensor que us deixa directament dins del jardí.
Encara que jo no ho recomano molt ...
L'entrada "normal" al jardí es fa pel vestíbul del "Hotel Petit Palace Opera Garden", al carrer Boqueria nº 10.
Que tingueu un feliç cap de setmana
Entrades
.JPG)
11 comentaris:
Un buen descubrimiento.
Me ha intrigado la segunda foto, el tipo de conos blancos que se encuentran un poco en todas las demás fotos, son simplemente adornos hechos de algún material?
Abrazos
A mi també m´intriguen els cons, seran làmpades?
Té encant aquest jardí amagat.Em sobta una mica la barreja d´elements ornamentals però no es pot negar que és acollidor.
petons!
Clar que m'agradaria i, de fet, el tinc: el sé veure a molts de llocs. A mi els cons no m'han agradat massa...
Aquest jardí és un espai lliure de turistes, un luxe si tenim en compte que la zona s'ha convertit en un parc temàtic. Per això el contrast és bonic. El silenci... no sentir veus ni cotxes... I les làmpades visualment no molesten, simplement atrau més veure com mandregen els gats... com es cola el sol entre les fulles...
AnnaEme
La pròxima vegada que vaja a Barcelona el visitaré. Segur.
Pues si, MARI-PI, se trata de un buen descubrimiento.
Creo que esa especie de conos son de plàstico y diria que se trata de lámparas (de diseño:)
Besos
Crec que si que són làmpades PAÍS. A mi em recorden aquelles bombetes antigues en forma de flama...però en gegant :P
Hauré d'anar-hi a l'hivern, quant es fa fosc més aviat, per comprovar que ho són. T'hi apuntes?
Una abraçada
VIDA, el tens? Bé, segur que amb els teus ulls els veus allà on altres no en som conscients.
Ara penso en Raixa. T'envejo la proximitat amb el jardí de Raixa. A veure si hi puc anar un dia d'aquests...
petons
ANNA EME, gràcies un altre cop per mostrar-me aquest racó, i totes les coses que tu saps veure per les parets i les portes.
I gràcies també per obrir el blog per què els habitants de BlogVille puguem conèixer el treball d'aquests artistes quasi anònims que utilitzen el carrer com a galeria d'art.
petó gran
T'agradarà, NOVESFLORS, tot i que no hi veuràs masses flors, t'agradarà :o)
un petó per tu
ÔÔ...
no penso perdre-me'l!
Gràcies per la descoberta!
Ja em vas dir que t'havia tocat la Primitiva i que buscaves casa. Però encara no sabia que l'haguessis trobat. Passarem a saludar.
PD: La flautista ja t'ha omplert el jardí de gats :-)
fra miquel,
vaig anar-hi dijous; gràcies per la descoberta d'un indret tan especial!
Bona estrena de setmana!
Jué, pater, ¡Molt bonic! y parece tan silencioso y acogedor. Parece increíble que en pleno centro de la ciudad haya un rincón tan precioso como éste.
Una abraçada, pater
Quan quedem?
Publica un comentari a l'entrada