Encara que ho pot semblar no és una palmera. Pertany a la família de les cycadaceae.
S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie.
S'han trobat fòssils de fulles d'aquesta espècie.
L'aparició de les fulles noves és d'una estranya bellesa
(foto: Parc central del Poblenou)
Segons com es miri, pot semblar monstruosa... :o)
Es calcula que van aparèixer abans dels dinosaures, fa uns 300 milions d'anys
(Aquest exemplar, em penso que està a l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, BCN)
De creixement lent (un metre cada 20-30 anys, aproximadament)
De creixement lent (un metre cada 20-30 anys, aproximadament)
(foto: Parc central del Poblenou)
És originària de les regions tropicals i sub-tropicals del Japó, Xina i Malasia. A l'illa de Java la cultiven per extreure la medul·la
i menjar-se-la.
Aquí la utilitzem per a gaudir-la als jardins.
Tot i que és molt soferta no vol massa aigua i pateix si fa molt fred.
Bona part d'aquest "bosquet" de Cycas el varen plantar (que no: sembrar, oju!) alumnes meus, d'una Escola Taller per condicionar el Jardí Botànic Històric de Barcelona a Montjuïc
...i les masculines...
...es troben en plantes separades :o)
Es poden sembrar, però és més fàcil arrencar algun dels "fills" (rebrots) que surten a la base del tronc.
Segur que l'heu vist a molts llocs, i si no, ja ho sabeu...
El Jardí Botànic Històric de Barcelona està al darrera del Museu Palau Nacional d'Art de Catalunya, a Montjuïc
O si ho preferiu, també n'hi ha al Parc Central del Poblenou
Que tingueu un bon estiu
10 comentaris:
Quina gràcia, amb les puntes arrissades...com els meus cabells! :)
Bon estiu? ja te'n vas?
De les millors fotografies que t'he vist darrerament. I m'has fet venir ganes de tornar al Parc central del Poblenou. Aquest estiu hi aniré, segur.
Sí, molt curiosos els tirabuixons de les puntes, i les flors masculines i femenines també.
Em sembla que el dia que baixi a Barcelona em passaré el dia de parc en parc.
Bon dia, Fra ;-)
Iba diciendo al principio pues esta me gusta, pero al final he llegado a la conclusión que todas me han gustado y que muchísimas desconocía, muy buenas!
Abrazos
No VIDA, encara no marxo (però aviat). És que l'estiu ja ha començat, i res... us desitjo que us vagi bé! :o)
Les fulles surten arrissades, però després s'allisen
Petó
Jo també hi vull tornar PASEANTE. M'agradaria veure com ha evolucionat en aquest temps des de que vaig fer el post.
Si hi vas a l'agost, avisa!
Una abraçada
Bon dia PAÍS, pensa que els tirabuixons de les fulles només dura unes setmanes, fins que s'han obert i desplegat totalment. Les formes a la Natura tenen una funció:
L'espiral empaqueta. Les fulles de la Cyca estan "empaquetades" i es van desplegant fins que queden totalment esteses.
He trobat aquest document que explica lo de les formes a la natura:
http://www.iesbrugulat.net/departaments/experimentals/set_ciencia09/concurs_fotos_09.pdf
Petó
Bueno, MARI-PI-R. La naturaleza es la que nos regala estas imágenes tan especiales. Yo lo único que hago es apretar un botón!
Besos
Gràcies Fra, conec algú que li encantarà aquest document. I a mi també, és clar.
petó
Es pot ser perfeccionista a la feina però això d'arrissar les puntes de les fulles amb les tissores de podar... Em pensava que això només ho feien els embolicadors de regals quan s'entretenen a fer el mateix amb les cintetes de colors ;)
Hola Fra Miquel!
Vaig venir fa uns dies a veure el teu blog, pero no vaig deixar comentari. Avui m'he enrecordat que visitares el meu blog fa un temps i abans de que te'n vagis de vacances, donç he vingut.
Són molt boniques, interessants, aquestes fotografies d'una planta realment excepcional, que he vist alguna vegada però que no sabia tot el que expliques d'ella. Gràcies.
A reveure.
De res, PAÍS :o)
M'agrada la feina ben feta ANNA EME
he he
petó
Ben vinguda al Llibre Primer, CLARIANA. Ja ho saps, passa quan vulguis
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada