a tardor ens du els colors ataronjats i vermells de moltes plantes. Una de les que destaquen és la Piracanta o espina de foc.
És originària del sud-est d'Europa i de l'est i sud-oest d'Àsia.
Es pot trobar com a planta espontània a la Garrotxa.
No confondre amb el cotoneaster (sense espines)
Podrem gaudir del vermell, taronja o grog (depèn de la varietat) dels seus fruits durant tot l'hivern.
Amb les llavors es feia un succedani del cafè, i amb els fruïts melmelada.
Jo no he provat cap de les dues coses... Si voleu intentar fer-ne aneu amb compte amb les espines, al collir els fruits.
Estan "camuflades"
És de fulla perenne,
i en jardineria s'utilitza per a fer tanques o com a planta decorativa pel color dels seus fruits.
Tingueu bona setmana :o)
Farem la IIa Travessa de la serralada dels Tres Turrons ;o)
Aquest cop, la culminació del cim al Turò de la Rovira està assegurat! (si no plou :)
La convocatòria oficial, properament en aquest blog
Entrades
.JPG)
9 comentaris:
Jo em dedicaré a fer melmelada perquè això de caminar no està fet per mi, m'he tornat massa urbanita...
Escolti vostè, la resposta al comentari del post de baix era que m'estaveu dient bruixota o què?
Bona tarda tingueu!
Nooo dona! Res de bruixa, estimada MACONDO.
És que potser vaig interpretar equivocadament que els hibiscs que comentàveu estaven sota la vostra custòdia.
La caminada no dura més d'una hora. Si es fa sense aturar-se són tres quarts...
Les vistes des del Turó de la Rovira valen la pena i l'aperitiu que farem al baixar... també ;o)
petons
A mi me sorprendió en Alemania este tipo de árbol había de todos los colores, morados, rojos, naranjas, la verdad que quedaba muy bonito, pues generalmente tan solo los ves en rojo.
Abrazos
M'ha agradat descobrir el nom d'aquests arbres que m'he mirat molts cops i no el coneixia.
Doncs a Ponent en diem tomaqueteres cherry (tot i que potser les nostres no són tan altes).
Melmelada d'espina de foc. Sona bé. ;)
Precioses, les plantes que ens descobreixes avui, amb aquests colors tardorals que tant m'agraden.
Al meu carrer en tinc ullades dues d´aquestes i crec que hi han nascut espontàniament.
Ara quan hi passi ja les podré saludar pel nom :-)
A mi me gusta, MARI-PI, lo que no me gusta son los pinchos que tiene ;o)
Para recortarlo casi hay que ir con armadura je je
besos
Ai! CARME. Jo no l'he vist mai en forma d'arbre... Si que he vist tanques bastant altes fetes amb Pyracantha (en un parc de Sant Feliu de Llobregat n'hi ha) Però no sé si es pot fer arbre...
B7s
I les vostres no puntxen, PASEANTE :o)
abraçada
Si que sona bé, ANNA EME, Sembla un eslògan comercial ;o)
besades
A mi m'agraden els colors càlids, NOVESFLORS però qualsevol color de plantes i flors sanes és bonic de veure'l
Petó
Crec que els fruits els mengen els ocells. PAÍS SECRET.
Després de digerir-lo, com a natural, es desfan del pinyol... és a dir la llavor. És fàcil que germinin si cauen a un racó de terra si a sobre van envoltades d'adob natural ;o)
Besades
Publica un comentari a l'entrada