na passejada pel camí de ronda de Roses,
des de l'Almadrava fins a cala Montjoi...
...un matí de tardor...
 |
| Cap Norfeu |
... va bé per posar en ordre el cap i el cos :o)
 |
| pescadors |
 |
| atalaiant l'horitzò |
 |
| Platja nudista nua |
però m'ofereix unes cireretes d'arboç que hi ha a la tanca del seu pàrquing, que em serveixen de postres després de l'entrepà que he portat per dinar.
I em fan pensar, si no inspirarien a en Ferran per a les seves esferificacions
;o)
;o)
fotografies fetes el 12 de novembre de 2011.
Entrades
.JPG)
13 comentaris:
Genial! I tant que va bé, Miquel!
Precioses! :)
Veient aquestes fotos sembla que la massificació urbanística no existeixi a la Costa Brava. Com m'hagués agradat conèixer-la tal i com la van conèixer els meus pares i els meus avis.
Ten por seguro que le sirvieron de inspiración al Ferran, jajaja.
¡Ayss,, la Almadrava, mi anclaje seguro... cómo echo de menos su curva de concha, sus 200 metros de sonrisas y paseos y confidencias! ¿Sabes que Dalí pintó allí "La pesca del atún"? Era muy amigo del señor Mercadé y conocía bien la cala y el hotel?
Y el cap Norfeu camino de la Montjoi...
Creo que acaba de darme un ataque de nostalgia de los gordos y me alegro: es bueno de vez en cuando dejar fluir recuerdos hermosos. Moltes gracies, pater. Volver a pasear por el camino de Ronda es la mejor tarea que podía hacer en esta mañana de domingo.
Siento haberlo hecho tan largo, pero es que me hablan de mi Almadrava o del Norfeu y es que me pierdo...
¡Yo quiero estar allí ahora..!
Un abrazo fuerte, pater.
Por supuesto, felicitaciones por esas fotos tan preciosas.
Un paseo de tranquilidad y de reflexión va bien para este mundo tan ajetreado que uno lleva.
Veo que te has pasado al blanco y negro.
Un abrazo y feliz domingo
A mi em faria una mica de por passejar per allí. Tot es veu agrest i solitari. Sort que no vas pillar el moment en què una orca surt de l'aigua per devorar una pobra foca a la platja. Ho vaig veure en un documental i feia feredat. Crec recordar que estava filmat a Roses.
Sí, jo també el vaig veure aquest documental,en directe.
Em sembla Fra, que haurem d´agafar per les orelles el Paseante perquè pugi un dia i es convenci d´una vegada que a la Costa Brava fa segles que no tenim corrides de toros ni flamenques. I sueques cada vegada menys.
Foques i sirenes encara en queda alguna.
Res, que t´han quedat molt boniques les fotos.M´agrada molt la tonalitat que li dóna el blanc i negre als códols de la platja i al cel.
Et faran fill adoptiu,ja ho veuràs... ;-)
Pater, Bon Nadal!
Feliz Noche Buena
Un abrazo
Si CARME, Aquest any vinent em proposo fer mes sortidetes d'aquestes...
Petons
Gracies RITA! Quina alegria veure't per casa. Ja t'he vist comentar per altres blogs. Serà que t'enyores de BlogVille??? he he
una abraçada
ANNA EME, hi ha un llubre de fotografies que es diu "La costa brava abans de la costa brava" Quant vulguis te l'ensenyo
Petons
Bueno, FREIA, pues tengo intención de patearme todo, todito, el camino de ronda de la costa brava. De momento está la intención para hacerlo a trocitos durante el próximo año. Espero poder dar cuenta de ello.
besos
MARI-PI-R, El caso es que me cogió un poco de nostálgia (empecé a hacer fotos en B/N), y por otra parte encontré la cámara analógica, por allí abandonada, y decidí sacar-la de paseo :o)
Besos, y felices fiestas
No m'exageris, PASEANTE, et deus confondre o no estàs atent als documentals! No hi ha foques ni orques, a Roses!
De tota manera, tot i que et veig més passejant per ciutat que pel camp, si vols apuntar-te a fer el camí de Ronda sencer, estàs convidat
Una abraçada
Ah! foques si que en queden? PAÍS SECRET?
Bé, jo no en vaig veure... no deu ser el temps ;o)
Tu proposa'm com a fill adoptiu... a eure què passa ;o)
Hi tornaré sempre que pugui, a Roses i altres indrets de la costa Brava. M'encanta a quest país.
Una forta abraçada
Bon Nadal VIDA. Celebro veure't per casa. Tot bé?
Que tinguis un bon any nou
petons
Siguis on siguis...Molt Bon any!
No estic lluny, macondo, a casa descansant... Molt Bon any per a tu també
petó
Publica un comentari a l'entrada